1. n baliga-balaga, calavera, cap de trons, cràpula, disbauxat disbauxada, llibertí, nyèbit, perdis, perdulari perdulària, taral·lirot, tarambana, taül taüla, tronera

1. adj/n aviciat aviciada, bagasser bagassera, corromput corrompuda, corrupte corrupta, crapulós crapulosa, de costums relaxats, degenerat degenerada, depravat depravada, desenfrenat desenfrenada, disbauxat disbauxada, dissipat dissipada, dissolut dissoluta, empedreït empedreïda, empedrit empedrida, incontinent, intemperant, libidinós libidinosa, llibertí llibertina, llicenciós llicenciosa, pecador pecadora, pecaminós pecaminosa, pervers perversa, pervertit pervertida, relaxat relaxada, sardanapàlic sardanapàlica, verd verda, viciat viciada, viciós viciosa, calent mental calenta mental (col·loquial), pendó (col·loquial)

1. adj aïllat aïllada, allunyat allunyada, apartat apartada, desavinent, fora mà, impassable, impenetrable, impracticable, inaccessible, incomunicat incomunicada, isolat isolada

2. adj desocupat desocupada, lliure, mort morta, ociós ociosa

1. adv allà on, a on, en el lloc que

1. pron a on, en quin lloc

1. n cassola, cassoleta, greala, greixonera, llauna, rostidora

2. n bric, cartó, envàs, tetrabric

3. n conserva, llanda, llauna

1. adv allà on, en el lloc que, on

1. adv allí, dellà, enllà, enllanet, lla, lli, no gaire lluny

1. pron en quin lloc, on

1. n administració, autoritat, comandament, cosmocràcia, direcció, domini, estat, fèrula, gestió, govern, imperi, influència, influx, lideratge, manament, potència, puixança, règim, sobirania

2. n alè, capacitat (f), energia, facultat, força, fortalesa, habilitat (f), omnipotència, potència, potencial, potencialitat, prepotència, resiliència

3. n atribució, atribut, autorització, competència, dret, facultat, fur, llibertat, llicència, potestat, prerrogativa, privilegi

4. n aquiescència, autorització, beneplàcit, dispensa, llibertat, llicència, permís, potestat, vènia

5. n ceptre, imperi, monarquia, regne, reialesa, reialme, sobirania, soli, tron

6. n càrrec, comandament, cura, custòdia, direcció, incumbència, obligació, responsabilitat

7. n atribució, autoritat, competència, jurisdicció, mandat, potestat, responsabilitat

8. n elit, establishment (anglès), nomenclatura (en alguns països comunistes), ordre establert, ordre establit, poders fàctics

9. n possessió, tinença

1. v aconseguir, assolir, atènyer, lleure, saber, ser capaç, ser possible

2. v (seguit d’infinitiu) abastar a, aconseguir, arribar a, ser capaç de

1. adv poder (col·loquial), belleu (català septentrional), per ventura, potser, tal vegada, tal volta

1. n (vulgar) arreplegada, bagassa, bandarra, puta

1. adv a on, en el lloc que, on

1. adj incorregible, ineducable, insalvable, irrecuperable, irreformable, irreparable, recalcitrant

1. adv a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv més enllà, més lluny

1. adv a la llunyania, al dellà, allí enllà, al lluny, enllà, lluny

1. adv arreu, arreu arreu, arreu del món, ça i lla, ençà i enllà, en qualsevol banda, en tot lloc, en tots els llocs, onsevol, onsevulga, onsevulla, pertot, pertot arreu, per tot arreu, per totes bandes, per totes les bandes, sota la cap del cel ‖ ANTÒNIMS: enlloc

1. adv per procura

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima

1. n albir, discreció, franc albir, franc arbitri, franc voler, lliure albir, lliure arbitri

1. adv en el lloc mateix, in situ

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. adj/n atrotinat atrotinada, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. v estar ben cuit, estar ben llest, estar cuit, estar llest

1. adv amunt i avall, d’una banda a l’altra, d’un costat a l’altre, ençà i enllà

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. n executiu, govern

1. n elit, establishment (anglès), nomenclatura (en alguns països comunistes), ordre establert, ordre establit, poder

1. v anar en dansa, no parar en torreta, no parar quiet, picar el cul, ser cul calent, ser el cul d’en Jaumet, ser escopeta de cul calent, ser un argent viu, ser un belluguet, ser un nervi, ser un tràfec, tenir el diable al cos, tenir nervi, tenir puces

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v acreditar, apoderar, atorgar, autoritzar, comissionar, delegar, facultar, habilitar, qualificar

1. adv de tot arreu, de totes bandes, de totes les bandes

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

3. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v portar escrit a la cara, revelar ‖ ANTÒNIMS: dissimular

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v cantar el gori-gori, cantar les absoltes, donar per acabat

1. adv allà a fer la mà (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. loc cantar el gori-gori, cantar les absoltes

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar amunt i avall, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, esquirolejar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v no tenir cura, ser incorregible, ser irrecuperable

1. adv a l’altra banda, allèn (antic)

1. adv no fos cas que, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. v admirar-se, caure de cul, estranyar-se, fer-se creus, no cabre a la barretina, no cabre al cap, no saber avenir-se, no saber-se acabar, quedar de pedra

1. adv a becameta, a becoll, a cavall, a collbotet, a collibè, a la xirinxina, al be

1. adv a l’altra part del món, a la fi del món, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, sense alè

1. loc ser un cagadubtes

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, per excés

1. v anar de bòlit, anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. adv a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir pruna, sense alè

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v afirmar, assegurar, atestar, certificar, donar fe, donar la paraula, donar paraula d’honor, fer un jurament, jugar-s’hi (alguna cosa), jugar-s’hi el coll, jugar-se qualsevol cosa, jurar, posar Déu per testimoni, posar les mans al foc, prestar jurament, prometre, testimoniar

1. loc cadascú per on l’enfila, ell s’entén i balla sol, tants caps, tants barrets

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, amb prou feines, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans

1. loc cadascú per on li pega, ell s’entén i balla sol, tants caps, tants barrets

1. adv allà on brama la tonyina (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adj amovible, de posar i llevar, de posar i treure, desmuntable, extraïble, llevadís llevadissa, postís postissa, provisional

1. v no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no anar enlloc, no dur enlloc, no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v donar nassades, entrar pertot, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas allà on no el demanen, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no el demanen, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar

1. v donar nassades, entrar pertot, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas allà on no el demanen, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no li importa, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar

1. adv allà als collons del Montgó (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v canviar de camisa, canviar de color, fer un canvi de front, mudar de bandera, navegar a tots els vents, seguir el vent, ser un arlequí, ser un penell, ser un Proteu, tenir llunes

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. loc allà on va l’ansa va la galleda, avenir-se, avenir-se com a bons germans, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)

1. loc allà on va la corda va el poal, avenir-se, avenir-se com a bons germans, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, qui és amo governa, qui mana mana

1. v donar nassades, entrar pertot, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no el demanen, ficar-se on no li importa, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v no poder-se comprar amb diners, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll

1. adv allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol