Naixement de Softcatalà (1997-1998)
Aquesta petita història l’he escrit bàsicament com a exercici de memòria. Molt probablement no sigui d’interès de ningú més enllà dels protagonistes de la mateixa però aquí queda per nosaltres. Cal dir també que està escrit en estricta primer persona perquè és així com ho recordo i ho vaig viure jo, Jordi Mas.
Corria l’estiu de l’any 1997 i tenia 26 anys. Jo portava ja dos anys vivint i treballant Irlanda. Ja havia participat en la localització d’un bon grapat productes en diferents llengües, incloent-hi llengües asiàtiques. De fet, per aquella època ja treballava a Translation Craft on la meva feina era desenvolupar eines per traductors i coneixia molt bé les problemàtiques relacionades amb la traducció de programari; de fet, fèiem eines que llicenciava gent com Microsoft o Oracle.
La veritat és que Dublin era molt petit. No hi havia cap de setmana que no coincidia amb una festa a alguna casa amb enginyers d’alguna empresa de software. De fet, els que més abundaven eren sempre els de Microsoft ja que en aquella època hi havia molts empleats i subcontractats treballant-hi per ells, però també hi havia gent d’Oracle i alguns de Sun. La majoria de la gent treballava en la indústria de la localització.
El que els irlandesos coneixen com a estiu dura normalment dues o tres setmanes, la resta de l’any plou constantment. Amb aquest panorama, intentava escapar-me cap a casa nostra a l’estiu. Aquell estiu del 1997, vaig decidir anar una setmana a Palma de Mallorca a visitar el Miquel i de pas que em donés una mica el sol que falta en feia.
Amb en Miquel Piulats es van conèixer quan teníem 16 anys. Era l’època de les BBS i varem muntar una petita xarxa d’abast català, anomenada RedBBS, per l’intercanvi de correu electrònic. Va arribar aplegar molta gent. No va estar malament. Uns anys després ell va emigrar a Mallorca i jo als pocs mesos a Irlanda.
Aquell estiu vaig comentar-li al Miquel que la situació del català era realment trista a la informàtica i que realment amb al que estava aprenent a Irlanda podrien encetar alguna cosa des del voluntariat. Jo estava bastant fascinat per com la gent arran del món feia servir Internet per fer coses i pensava que nosaltres podríem fer alguna cosa útil pel català. També teníem l’experiència d’estar en el món de les BBS durant cinc anys i haver coordinat gent i esforços.
Me’n recordo que vam dir que si fèiem alguna cosa havia de ser quelcom que servís d’espurna per canviar la situació, quelcom que fos significatiu pel català. Va sorgir la idea de traduir el Netscape al català. Era un projecte molt gran per dues persones i vam pensar que si aconseguíem superar allò segurament ja hauríem atravessat una primera fita. Si ens quedàvem pel camí, no mereixia la pena continuar, simplement volia dir que no hi havia prou dedicació.
Vam tenir clar el nom molt aviat. Softcatalà. Segurament, avui en dia no li haguéssim dit així. No haguéssim fet que soft formes part del nom, però en aquell moment era el millor que se’ns va ocorre. Inconscientment jo estava influenciat pel nom del grup ska SkaCatalà, penso que això va tenir força a veure.
Després de l’estiu, de tornada Irlanda i amb la idea al cap, en una de les festes de cap de setmana em vaig trobar amb Sylvie. Ella havia treballat amb mi a Quarterdeck i ara treballava per Netscape a Irlanda. La veritat és que l’oficina de Netscape tampoc era mot gran. Ja molt entrada la nit li vaig comentar la idea de traduir el Netscape al català i em va dir que es podria mirar però que mai ningú havia fet una traducció externa a ells. Bé, el que estava clar és que no podríem començar fent coses pel català trencant l’acord de llicència d’un programa.
Abans dels Nadals del 1997 la Sylvie em va enviar un correu explicant-me bàsicament que teníem permís per fer-ho que no podríem usar el seus noms i marques però Netscape ho autoritzaria, de fet es veu que era alguna cosa que ja tenien prevista per clients molts grans. Bé, aquí va néixer l’història de canviar els logos i el nom del producte ja que Netscape no es deixava usar les seves maques, cosa lògica per altra banda.
Al febrer del 1998 vaig tornar a Barcelona. Després d’uns anys fora tot estava molt canviat. De fet, tenia la impressió que s’havia comercialitzat tot molt. Bé, Irlanda en el fons, malgrat els avanços en els últims anys, era un país bastant pobre en general i força rudimentari. Va ser un impacte tornar a la ciutat del disseny.
Al cap de poques setmanes en Miquel em va presentar en Jordi Coll, que era amic seu de l’infancia, i que era de lluny el que més sabia de català i traducció dels tres. En Jordi participaria activament amb la traducció. En Jordi seria l’autor del Recull de Termes de Softcatalà fins la versió 2.0 i ens acompanyaria a Softcatalà fins finals del 1999 quan va trobar feina i va tenir que deixar.
Cap l’abril del 1998 vaig trobar-me amb en Miquel i en Jordi per començar a fer feina de cara a traduir el Netscape en català. Havia fet un bolcat de tots els textos per detectar la possible terminologia a usar i començar a preparar una guia d’estil. La veritat és que havia molts pocs programes en català i molt poca documentació terminològica. De fet, el producte més significatiu traduït fins llavors era el Windows 95 en català. L’idea de fer un recull era quelcom que sempre fèiem als projectes de traducció a Irlanda, i em va semblar imprescindible que ens ho prenguéssim tant en serio com si fos un projecte per a una empresa. Vaig dividir els textos a traduir del Netscape en diferents parts, i ens vam posar a traduir-lo. En aquella època vaig escriure al Tirs Abril, Carles Mateo, i algun altre que no recordo de l’època de les BBS però només ells dos ens va interessar en ajudar.
Al març del 1998 Netscape alliberava el codi font del navegador sota el nom del projecte mozilla.org. Vaig baixar el codi font i vaig passar-me un dia per fer-lo funcionar. Al final, aquella primera alliberació de Netscape estava molt lluny de ser res funcional (sense correu, ni seguretat, ni Java). Llavors, vam decidir continuar treballant sobre el Netscape. Anys més tard, ho reemplaçaríem pel Mozilla.
Durant principis de l’estiu del 1998 recordo que vaig ensamblar la primera versió preliminar amb alguns textos traduïts. Tenia un aspecte terrible. Textos tallats per tots els llocs, incoherències en les traduccions, i a més el programa se’ns penjava. Res de sorprenent per una primera versió preliminar d’una traducció. A partir de llavors cada dues setmanes vam anar produint versions beta noves amb les correccions que anàvem aplicant i les noves traduccions que anaven acabant.
Cap a finals de juliol vaig tenir que anar a Irlanda i vaig quedar amb trobar-me amb un enginyer de Netscape, un paio que es dedicava coordinar les traduccions que Netscape subcontractava; de fet, ells no tenien traductors propis. Me’n recordo que vam quedar a BlackRock, al sud de Dublín, prop d’on jo estava aquells dies. Daniel portava un portàtil amb CD-ROM i vam instal·lar la versió en català. No va donar crèdit al seus ulls quan va veure que teníem una versió produïda en català força avançada que havíem desenvolupat pel nostre compte però amb el seu permís. De fet, no teníem cap informació interna de Netscape ni havíem fet servir cap eina seva. Daniel es va quedar molt sorprès. Mesos després i just abans de Netscape fos comprada per AOL, Netscape EUA em va oferir una feina per treballar amb ells, però finalment no va poder ser.
De tornada a Barcelona en Daniel m’havia explicat com solucionar alguns problemes que teníem, sobretot amb les traduccions del textos en recursos no estàndard. En aquella època, el Netscape portava la seva pròpia màquina virtual de Java i vam decidir també traduir-la, quelcom que no feia ni la gent de Netscape.
A mitjans de l’estiu a la festa de la Diversitat de Barcelona em vaig trobar a un ex-company de feina, el Carles Garcia que resulta era el primer empleat de Vilaweb. Li vaig comentar que en pla voluntari estàvem traduint el Netscape. Al dia següent vam sortir a Vilaweb com a notícia. No teníem la versió enllestida però ja ens van arribar correus demanant informació sobre el navegador en català. Un dels correus a més a més, s’oferia a ajudar, era en Quico Llach, que incoporant-se com a traductor i que va esdenvindre una peça fonamental de Softcatalà. En Quico va ser l’autor principal de la guia d’estil a partir de les primeres notes del Jordi Coll, va coordinar tots els traductors durant anys, i va dur la qualitat lingüística de tot el que fèiem.
Durant l’estiu el Miquel havia començat a muntar una màquina. Amb ajuda del Ricard Vaqué, va començar a dissenyar el nostre lloc web, és a dir, d’on penjaríem la traducció i oferirem ajuda.
Arribat principis de setembre vam decidir que ens havíem de posar en serio en acabar la traducció perquè aviat portaríem un any i s’estava fent etern. En Jordi Coll va agafar una setmana de vacances i es va portar l’ordinador cap a casa meva. En Miquel va venir de Mallorca uns dies. Tots tres, amb la Laura Casanovas, una amiga del Miquel que havia estudiat Filologia Catalana, i quatre PCs ens vam posar a fer la versió final.
Quedàvem cada dia a les 19:00 i fins ven entrada la mitjà nit treballàvem amb el Netscape en català. Era ja la correcció final i corregir errades. En Juanjo i la Claudia, parelles de la Laura i meva respectivament en aquella època, se’n carregaven de preparar sopar per tots. Recordo amb la Laura, el Miquel i el Coll estar davant de la pantalla fins que ens picaven els ulls i ho havíem deixaven estar. Realment el Netscape era un producte molt gran. Jo venia d’una empresa a Irlanda que escrivíem eines de control de qualitat per a traductors, i certament, la qualitat va esdevenir un factor important des del principi.
Amb una setmana i escaig de repassar totes les traduccions, fer moltes versions de proves, i corregint un munt d’errors. Cap a mitjans de setembre la nostra versió tenia una qualitat molt semblant a qualsevol versió produïda per Netscape, però quedaven encara quedaven algunes coses per millorar, com una versió catalana dels preferits, acabar la pàgina web, etc.
El 2 d’octubre del 1998 vam obrir el lloc web i vam publicar la versió 4.04 del Netscape en català. Softcatalà començava a caminar.
Una setmana després teníem més de 1500 descarregues i 300 visites al dia. Erem llavors Quico Llach, Jordi Coll, Miquel Piulats, Ricard Vaqué (disseny web), Jordi Mas i algun traductor que ens havia ajudat puntualment.