Per Andrea Brás. Traducció de Jordi Mas <jmas@softcatala.org>
Versió original en anglès
L’accés a la informació a Internet és diferent d’una llengua a una altra; no obstant això, els usuaris poden sorprendre’s de com la llengua que parlen condiciona la seva experiència a Internet. Més del 50% de la xarxa està en anglès, fet que supera amb escreix el nombre de parlants nadius d’anglès al món, i està lluny de la representació d’altres llengües majoritàries. De fet, segons alguns investigadors, l’alemany és la segona llengua més visible en línia, malgrat que representa un conjunt molt més petit de parlants respecte a llengües com l’àrab.
Per tant, com impacten aquestes estadístiques la comunitat d’Internet lliure? Per respondre a això, ens fixem en les barreres de l’idioma en els drets humans i com la comunitat de codi obert pot jugar un gran paper en el canvi de la realitat lingüística a Internet.
Els drets lingüístics són un dret humà
La traducció és només una petita part del procés de localització. En el cas de la tecnologia, la localització consisteix a adaptar la llengua i el programari a les normes locals específiques d’un usuari en una regió. Això pot incloure canvis al disseny de la interfície d’usuari, així com assegurar que la terminologia està ben reflectida en les eines. Si els dissenyadors i desenvolupadors no tenen en compte les necessitats lingüístiques i culturals dels usuaris, es corre el risc d’incorporar analogies culturalment irrellevants, argot, i/o icones que poden alienar el seu públic objectiu. La localització destaca l’adaptació d’un producte a la comunitat i no a l’inrevés.
Hi ha mil raons per garantir que la tecnologia estigui disponible en diverses llengües. Des d’una perspectiva empresarial, la localització d’un producte s’ha demostrat que augmenta la penetració en nous mercats. En una enquesta de gairebé 2.500 usuaris d’Internet en 8 països, un 72,4% va respondre que “serien més propensos a comprar un producte amb informació en la seva pròpia llengua”. Un país que il·lustra el potencial de localització, per a potenciar la captació de noves tecnologies és l’Índia. En un estudi recent, gairebé el 50% de consumidors indiquen estar disposats a comprar en línia si l’empresa localitza el seu producte. Gairebé un 70% d’aquests mateixos usuaris indiquen que tenen problemes a l’hora d’utilitzar teclats en anglès i el 60% afirma que la barrera de l’idioma és un obstacle per a accedir a plataformes en línia. En un país on l’anglès és una de les llengües oficials, els habitants de l’Índia (que en general prefereixen utilitzar Internet en la seva llengua) es preveu que representin gairebé el 75% d’usuaris d’Internet del país el 2021.
Quan aquests resultats s’extreuen d’un context comercial i, en canvi, s’apliquen al context dels drets humans, la necessitat i la importància de localitzar contingut digital esdevé infinitament més urgent. Com impacten aquestes barreres lingüístiques la comprensió per part de l’usuari de les polítiques de privadesa? Com poden afectar el seu criteri a l’hora de consentir la compartició d’informació personal? Com poden aquests reptes traduir-se en desigualtats en l’accés a la informació per a parlants de llengües diferents en situacions de crisis humanitàries? Un informe de Traductors Sense Fronteres afirma que les barreres en l’idioma poden canviar la vida de les persones i, sovint, tenen efectes devastadors sobre els refugiats que entren a Europa.
Els entrevistats han compartit problemes de comprensió dels processos de reagrupament familiar, d’informació sobre els seus drets com a immigrants, o d’instruccions sobre com es pot arribar a la seva destinació desitjada. En l’informe, un home palestí va expressar aquesta frustració respecte a la manca de suport d’idiomes:
“No sé… Podria haver estat xinès per exemple. Jo no podia entendre res del que van dir [al centre de registre] i van mirar-me com si fos un idiota. Jo no sóc un idiota, només parlo una llengua diferent.”
Per la comunitat d’Internet lliure, superar les barreres de l’idioma a través de la localització pot ampliar l’abast de les noves tecnologies i solucionar els reptes relacionats amb drets humans i llibertat d’expressió, l’accés a la informació, i la manca d’igualtat en línia. En el cas de desenvolupadors, crear eines disponibles en diverses llengües significa que són més susceptibles de ser adoptades per altres usuaris. Segons Chido Musodza, coordinador del LocLab Shona:
“Si la tecnologia i Internet han de tenir impacte en les nacions en desenvolupament, és important entendre que la tecnologia només es pot adoptar quan la cultura i de la llengua es reflecteix en la interfície de les eines que hem d’utilitzar.”
Com a exemple, Turquia ha empresonat més periodistes l’any 2018 que qualsevol altre país, i Cambodja, Bangladesh i Rússia han implementat lleis polèmiques que dificulten greument la llibertat de premsa. Si un desenvolupador ha creat una tecnologia que pot protegir la integritat física dels periodistes en aquestes regions, és lògic que les consideracions de disseny d’interfície d’usuari i traducció han de ser una prioritat per arribar als usuaris que realment necessiten aquestes eines de seguretat digital. Quan la comunitat a la qual ens volem adreçar està formada per usuaris en risc, aquests poden necessitar tecnologies tècnicament complexes per protegir-se d’atacs en línia i físics. Suportar la representació d’una llengua pot ajudar a prevenir que els usuaris cometin errors potencialment mortals en l’ús de noves eines. Per voluntaris del LocLab de Cambodja, sense versions localitzades de la tecnologia, les eines són gairebé inútils dins del context de Cambodja:
“Els joves cambodjans són realment els únics que poden entendre l’anglès, de manera que quan una eina està només en anglès cal molt de temps perquè la tecnologia sigui adoptada. No pots publicar aquestes eines i esperar que les persones les posin en marxa elles mateixes i que siguin capaços d’entendre-ho sense ajut, és simplement impossible.”
Com a defensors del moviment per una Internet lliure que estan en la primera línia, els formadors en seguretat digital estan afectats per una manca de materials traduïts. Segons un estudi de la Tactical Tech, que ha analitzat els obstacles a llarg termini per a l’adopció de pràctiques de seguretat digitals, els investigadors citen “la dificultat en entendre els conceptes com una de les barreres a l’aprenentatge”. La mitjana d’usuaris sovint cita “dificultats per entendre els conceptes tècnics” de seguretat digital; aquesta confusió s’agreuja per als usuaris que utilitzen les mateixes eines en la seva segona o tercera llengua.
Els formadors que treballen en les comunitats on les eines i els recursos no estan disponibles en la seva llengua han de transmetre la informació complexa i instruccions sobre les eines a usuaris que, quan finalitza la formació, no poden tenir accés a documents de preguntes freqüents o recursos d’ajuda en la seva llengua, elevant el risc potencial d’usar malament les eines.
Codi lliure al rescat
Segons Erin McConnell, responsable de projectes de traducció de LocLab, la comunitat de codi obert ja és una de les forces principals darrere de l’esforç d’acostar la tecnologia a diverses comunitats lingüístiques:
“L’augment de l’accés per a parlants de diferents llengües, de diferents orígens culturals i diferents perspectives també és compatible amb els principis clau de la comunitat de codi lliure, incloent-hi els principis de lliure intercanvi, de participació i de comunitat. Aquest augment de l’oportunitat d’accés incrementa la creativitat i l’enginy no només mitjançant l’augment de la participació i la construcció de la comunitat, sinó també trencant la monopolització de llengua anglesa en la informació i el desenvolupament.
La tecnologia de codi obert ja ha estat un gran part d’aquesta solució. Amb organitzacions com Mozilla, centrada fortament en la construcció d’una comunitat internacional de localitzadors, i eines com ara Libreoffice, entre molts d’altres, que obrin la possibilitat de localitzar en les llengües indígenes i minoritàries.”
Així doncs, com podem superar aquestes les barreres de l’idioma i assegurar que els actuals i futurs usuaris d’Internet puguin accedir a les eines que necessiten?
Els desenvolupadors poden prendre mesures per garantir que les seves eines de codi obert estan preparades per a la localització i són personalitzables, i més important, que es pot treballar amb la comunitat local per tal de dissenyar conjuntament tecnologia que reflecteixi les necessitats dels diversos usuaris finals. Per a l’Emma Peel, coordinadora de traduccions del projecte Tor, aquest és un pas necessari per què Tor pugui combatre les desigualtats a Internet:
“…la situació actual de la localització a Internet reflecteix com el colonialisme i la imposició cultural han donat forma a la situació actual de les llengües del món. […] No volem que aquestes diferències siguin un impediment per a la utilització d’eines que protegeixen la gent del seguiment, vigilància i censura a la web. La localització de la tecnologia fins i tot pot jugar un paper en garantir que una llengua sobrevisqui. Com més i més col·laboradors s’uneixen al moviment per localitzar Internet, més fort i més sostenible és aquest treball.”
Com a individus, fer front a la manca de la representació de llenguatge en el món en línia pot semblar una tasca d’enormes proporcions, però la crida per canviar la configuració lingüística d’Internet consisteix en ser ocupada pels usuaris habituals que a poc a poc estant suprimint les barreres per desenvolupar llengües en línia: una cadena cada cop.
“M’agrada la idea darrere del navegador Tor i m’agradaria ajudar a aquells que estan sota una dictadura o règims autoritaris. També estic en desacord amb les corporacions que es beneficien de la nostra privacitat i m’agradaria ajudar a proporcionar anonimat per a tothom.”
– Coordinador de la llengua àrabiga“L’accés descentralitzat a xarxes té el potencial per a empoderar els persones en aquell últim tram de connexió on les grans empreses no estan incentivades a arribar. No obstant això, la llengua es converteix en una barrera en alguns d’aquests casos.”
– Traductor del Tàmil“Ajudo els Iranians per tenir lliure accés a internet.”
– Traductor del persa“Utilitzo aquestes aplicacions i serveis, i vull que més gent ho faci al meu país per començar a utilitzar-los en la meva llengua materna.”
– Traductor del rus