| 4.8. Perfila (Màscara de desenfoc) | ||
|---|---|---|
|
4. Filtres de millora |  |
| 4.8. Perfila (Màscara de desenfoc) | ||
|---|---|---|
|
|
4. Filtres de millora | |
Figura 17.38. Exemple d'aplicació del filtre Perfila
Imatge original
Filtre «Realça les vores» aplicat
La majoria de les imatges digitalitzades necessiten sovint una correcció de la nitidesa. És a causa del procés de digitalització que s'ha de retallar la contínua pujada de color en punts amb colors lleugerament diferents: els elements més fins de la freqüència de mostratge es calcularan en una mitjana de color uniforme. Les vores nítides es representen una mica borroses. El mateix fenomen apareix quan s'imprimeixen punts de colors sobre paper.
El filtre Perfila (el nom antic era Màscara de desenfoc) perfila les vores dels elements sense augmentar el soroll ni les marques. És el rei dels filtres afilats.
![[Suggeriment]](images/tip.png)
|
Suggeriment |
|---|---|
|
Algunes càmeres digitals i alguns escàners ofereixen enfocar la imatge que heu fet. Es recomana desactivar aquesta funció i utilitzar els filtres del GIMP. D'aquesta manera mantindreu el control de la nitidesa de les vostres imatges. |
Per a evitar la distorsió dels colors en la millora de la Nitidesa, descomponeu la imatge en HSV i treballeu només amb el valor. Després componeu la vostra imatge a HSV. Aneu a → → . Assegureu-vos que està marcada l'opció Descompon en capes. Trieu HSV i premeu D'acord. Obtindreu una nova imatge en escala de grisos amb tres capes: una pel to, una altra per a la saturació, i una altra pel valor. (Tanqueu la imatge original per evitar confusions). Seleccioneu la capa Valor i apliqueu-li la Nitidesa. Quan ho hàgiu fet, amb la mateixa capa seleccionada, invertiu el procés. Aneu a → → . Trieu HSV i premeu D'acord. Retrobareu la vostra imatge original però s'haurà fet nítida amb el component Valor, i sense alteració del color.
Si està marcada, el resultat es mostra en temps real en la previsualització. El lliscador permet navegar dins la imatge.
El lliscador i la casella d'entrada (0.1-120) us permeten seleccionar el nombre de píxels en cada costat de la vora, que es veuran afectats per la nitidesa. Una imatge d'alta resolució permet un radi més gran. Cal aplicar sempre un filtre de nitidesa en la resolució final de la imatge.
Aquest lliscador i la casella d'entrada (0.00-5.00) us permeten ajustar la força del filtre.
Aquest lliscador i la casella d'entrada (0-255) us permeten fixar la diferència mínima dels valors del píxel que indica una vora on aplicar l'enfocament. Així podeu protegir les zones de petites variacions de tonalitat i s'evita la creació d'imperfeccions en les cares, el cel o a la superfície de l'aigua.
El resultat d’aquest filtre pot ser més gran que la imatge original. Amb l'opció predeterminada Ajusta, la capa es redimensionarà automàticament si cal quan s'apliqui el filtre. Amb l’opció Retalla, el resultat es retallarà al límit de la capa.
Utilitzar una màscara d'enfocament per a fer nítida una imatge pot semblar estrany. Aquí hi ha l'explicació:
Imagineu-vos una imatge amb un contrast en algun lloc. La corba de la intensitat dels píxels d'una línia que passa a través del contrast, mostrarà un augment pronunciat de la intensitat. Es veurà esglaonat si el contrast és perfectament nítid (blau), es veurà com una S si és difús (groc).
Ara hi ha una imatge amb una mica de difuminat que es vol fer més nítida (corba negra). Si apliquem una mica més de difuminat, la variació d'intensitat serà més gradual (corba verda).
Restem la diferència entre la intensitat del difuminat (corba verda) i la intensitat de la imatge original (corba negra) a la intensitat de la imatge original (corba negra). Obtenim la corba vermella, que és més brusca: el contrast i la nitidesa augmenten. QED.
La màscara d'enfocament es va utilitzar en la fotografia de plata. Primer es fa una còpia per contacte del negatiu original sobre una pel·lícula (una còpia positiva d'un negatiu original), col·locant una placa prima de vidre entre els dos, que produirà una còpia desenfocada a causa de la difusió de la llum. Aleshores, es posen les dues pel·lícules a l'ampliadora per reproduir una còpia en paper, fent coincidir les dues imatges exactament. Les zones fosques de la pel·lícula positiva desenfocada, oposades a les zones clares del negatiu original, impediran que la llum de l'ampliadora passi i així se sostraurà de la llum que passa a través de la pel·lícula original.
En les fotografies digitals, amb el GIMP, passareu per les següents etapes:
Obriu la vostra imatge i dupliqueu-la →
En la còpia, dupliqueu la capa → , a continuació, desplegueu el menú Filtres i apliqueu → a la capa duplicada amb l'opció IIR amb radi 5.
En el diàleg de les capes de la imatge duplicada, canvieu el mode de fusió a «Sostreu», feu clic dret en el menú i seleccioneu «Fusiona cap avall».
Feu clic i arrossegueu l'única capa obtinguda dins la imatge original, on apareix com una capa nova.
Canvieu el mode de fusió en aquest diàleg de la capa «Addició».
Heus ací. El filtre «Emmascara les parts borroses» fa el mateix.
Al principi de la corba, podeu veure una depressió. Si el desenfoc és important, aquesta depressió és molt profunda; el resultat de la sostracció pot ser negatiu, i una banda de color complementari apareixerà a la vora del contrast, o un halo negre al voltant d'un estel sobre un fons més clar d'una nebulosa (efecte d'ull negre).
