1. n cervell (col·loquial), adalil, amo, apoderat apoderada, cabdill, cacic, cap, capatàs capatassa, capdanser capdansera, capdavanter capdavantera, capità capitana, capitost, cappare, comanador comanadora, conductor conductora, conduïdor conduïdora, degà degana, directiu directiva, director directora, dirigent, dux (a Venècia i Gènova), encarregat encarregada, exarca, gerent, governador governadora, guia, intendent intendenta, jerarca, jerarquia, líder, majordom majordoma, mestre mestra, mestressa, nabab (a l’Índia), patriarca, patró patrona, perfecte, portaveu, president presidenta, principal, propietari propietària, rector rectora, regent, responsable, senyor senyora, sobirà sobirana, superior superiora, valí (en països islàmics)

1. n aptitud, cap, capacitat (f), cognició, comprensió, coneixement, discerniment, encert, enginy, enteniment, habilitat (f), intel·lecte, intel·ligència, judici, juí, lluc, maduresa, ment, pensa, pensament, raó, senderi, sentit, seny, sindèresi, solta, talent, trellat, coco (col·loquial), xolla (col·loquial)

2. n crac, Einstein, fenomen, geni, home del Renaixement, home renaixentista, homo universalis (llatí), llumenera, oracle, polímata, pou de ciència, prodigi, saberut saberuda, savi sàvia, superdotat superdotada

3. n bulb raquidi, cerebel, encèfal, massa encefàlica, substància grisa

4. n consciència, els cinc sentits, percepció, sensori, sentits ‖ ANTÒNIMS: inconsciència

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala