1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. loc (indeterminació) de més verdes en maduren, Déu sap, no se sap mai, potser, tal vegada, tal volta, vés a saber

1. adv a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, costi el que costi, incondicionalment, passi el que passi, tant sí com no

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, sense mida

2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

1. loc amb diners, carxofes, amb diners, torrons, pagant, sant Pere canta, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. pron qualsevol, qualsevol persona, qualsevulla, quisvulla

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. pron el món i la bolla, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, Déu i sa mare (col·loquial), tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

2. adv com qui sent ploure, com si res, com si tal cosa, impassiblement

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, sense anar més lluny, verbigràcia

1. loc amb diners, carxofes, amb diners, torrons, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui mana mana

1. adv com aquell qui res, com si res, com si tal cosa, impassiblement

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet ha de complir, tractes són tractes

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui primer és al molí primer mol

1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

2. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com si res, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. adv com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc amb diners, carxofes, amb diners, torrons, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners vola

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. loc el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú, qui guarda quan té menja quan vol

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, el món és dels qui matinegen, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. loc a bon entenedor, poques paraules

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina

1. loc a qui no gasta, poc li basta, el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc a qui no gasta, poc li basta, qui guarda quan té menja quan vol

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí