Una de les principals bondats del GIMP és la facilitat amb què se'n pot estendre la funcionalitat per mitjà de connectors. Els connectors del GIMP són programes externs que s'executen sota el control de l'aplicació del GIMP, i hi interactuen. Els connectors poden modificar les imatges gairebé de la mateixa manera en què poden fer-ho els usuaris. El seu avantatge és que és molt més fàcil afegir una capacitat al GIMP escrivint un petit connector que modificar la gran massa de codi complex que forma el nucli del GIMP. Molts dels connectors més valorats estan fets en només 100 o 200 línies de codi font en C.

La distribució principal del GIMP inclou diverses desenes de connectors, i s'instal·len automàticament juntament amb el GIMP. A la majoria es pot accedir mitjançant el menú Filtres (de fet, cada entrada d'aquest menú es correspon amb un connector), però n'hi ha uns quants situats en altres menús. En molts casos podeu usar-ne algun sense ni tan sols saber-ho: per exemple, la funció «Normalitza» per a la correcció automàtica del color és en realitat un connector, encara que no hi hagi res en el seu funcionament que ho indiqui.

Qualsevol persona del món pot escriure un connector pel GIMP i fer que estigui disponible a la web, tant en el registre anteriorment esmentat, com en un lloc personal, i molts connectors valuosos s'obtenen d'aquesta manera. Alguns es descriuen en aquest manual. Aquesta llibertat comporta un cert risc, ja que el fet que qualsevol pugui fer-ho significa que no hi ha cap control de qualitat. Els connectors que es distribueixen amb el GIMP han estat provats i refinats pels desenvolupadors, però molts dels que es troben a la web s'han petat en uns minuts, i després s'han deixat a la deriva. Alguns creadors de connectors simplement no es preocupen per la seva robustesa, i fins i tot els que sí que ho fan, la seva capacitat de provar-los en diversos sistemes i en diverses situacions està limitada. Bàsicament, quan baixeu un connector l'obteniu gratuïtament, però a vegades n'obteniu un exactament igual al que heu pagat. Això no es diu amb la intenció de desencoratjar-vos, sinó perquè conegueu la realitat.

	Avís
	Els connectors, com que són programes executables complets, poden fer totes les coses que els altres programes poden fer, incloent-hi la instal·lació de portes del darrere (back-doors) en el vostre sistema, entre altres maneres de posar en risc la vostra seguretat. Per tant, no instal·leu connectors llevat que provinguin de fonts fiables.

Atenció

Els connectors són una característica del GIMP des de fa moltes versions. Tanmateix, els connectors escrits per a una versió determinada del GIMP difícilment funcionen en altres versions. Han de ser portats: a vegades és fàcil i altres vegades no. Molts connectors estan disponibles en diverses versions. En poques paraules: abans d'instal·lar un connector, assegureu-vos que estigui escrit per a la vostra versió del GIMP.

En general es fa ús d'un connector sense ni tan sols notar-ho, com amb altres eines del GIMP. Però hi ha alguns detalls sobre els connectors que és útil conèixer.

Primer, els connectors no són tan robusts com el nucli de l'aplicació GIMP. Quan el GIMP falla, es considera que ha passat alguna cosa molt seriosa, ja que pot suposar a l'usuari molts problemes i algun maldecap. Quan un connector té una fallada, les conseqüències generalment no són tan serioses. En la majoria dels casos podeu continuar treballant sense preocupar-vos pel que ha passat.

	Nota
	Els connectors són programes aïllats, i es comuniquen amb el nucli del GIMP d'una manera especial: els desenvolupadors del GIMP en diuen «parlar per mitjà d'un cable». Quan un connector falla, la comunicació es talla, i veureu un missatge d'«error de lectura del cable».

Suggeriment

Quan un connector falla, el GIMP us proporciona un missatge dient que un connector pot haver deixat el GIMP en un estat corrupte, i que hauríeu de considerar desar les vostres imatges i sortir. Estrictament parlant, això és correcte, perquè els connectors tenen la capacitat de modificar-ho gairebé tot en el GIMP, però en la pràctica, l'experiència ha demostrat que aquesta corrupció és de fet molt rar, i molts usuaris continuen treballant sense preocupar-se'n. El consell és que considereu els problemes que es produirien si res anés malament i que ho compareu amb la incomoditat de sortir i tornar a iniciar.

A causa de la manera en què els connectors es comuniquen amb el GIMP, aquests no tenen cap mecanisme per conèixer els canvis que heu fet en una imatge abans que siguin iniciats. Si inicieu un connector, i després modifiqueu la imatge emprant una altra eina, el connector probablement fallarà, i si no ho fa, donarà un resultat incorrecte. Hauríeu d'evitar executar més d'un connector al mateix temps sobre una imatge, i evitar també fer modificacions a la imatge fins que el connector acabi de treballar. Si no feu cas d'aquest consell, no només es farà malbé la imatge, sinó que a més es farà malbé el sistema de desfer, i ni tan sols podreu recuperar-vos de l'accident.

Els connectors distribuïts amb el GIMP no requereixen una instal·lació especial. Són els que baixeu vosaltres mateixos els que requereixen instal·lar-se. Hi ha diversos escenaris, depenent del vostre sistema operatiu, i de com està estructurat el connector mateix. En Linux, normalment és molt fàcil instal·lar un connector nou. En Windows, pot ser o bé fàcil o bé molt difícil. Per això val més considerar tots dos sistemes separadament.

Si voleu aprendre a escriure connectors, podeu trobar molta ajuda en el lloc web dels desenvolupadors del GIMP [GIMP-DEV-PLUGIN]. El GIMP és un programa complex, però els desenvolupadors han fet un gran esforç perquè la corba d'aprenentatge sigui suau, especialment per a la codificació de connectors. Hi ha molt bones instruccions i exemples, i la biblioteca principal que empren els connectors com a interfície amb el GIMP (anomenada «libgimp») disposa d'una API molt ben documentada. Els bons programadors, que aprenen modificant els connectors existents, arriben a aconseguir coses interessants en pocs dies de feina.