darrer darrera
1. adj actual, a l’última moda, a la moda, a la moderna, contemporani contemporània, corrent, d’ara, d’avui, d’última hora, de darrera hora, de moda, hodiern hodierna, modern moderna, nou nova, present, recent, renovat renovada, últim última ‖ ANTÒNIMS: antic antiga, vell vella
2. adj cuer, extrem extrema, final, postrem postrema, saguer saguera, terminal, últim última, darrerà darrerana (antic)
3. adj nou nova, recent, tardà tardana, tardaner tardanera, tardívol tardívola, últim última ‖ ANTÒNIMS: antic antiga
4. adj tardà tardana, tardaner tardanera, últim última ‖ ANTÒNIMS: primerenc primerenca
1. adj antecedent, anterior, davanter davantera, inicial, original, originari originària, pioner pionera, precedent, precursor precursora, predecessor predecessora, preliminar, previ prèvia, primer primera, primigeni primigènia, primitiu primitiva, primordial, pristí pristina (culte)
dia darrer
1. n darrer badall, darrer son, darrer sospir, decés, defunció, desaparició, expiració, extinció, hora suprema, l’altre món, moment suprem, mort (f), òbit, parca (personificació de la mort), passament, son etern, trànsit, traspàs, traspassament
darrer son
1. n darrer badall, darrer sospir, decés, defunció, desaparició, dia darrer, expiració, extinció, hora suprema, l’altre món, moment suprem, mort (f), òbit, parca (personificació de la mort), passament, son etern, trànsit, traspàs, traspassament
darrer badall
1. n darrer son, darrer sospir, decés, defunció, desaparició, dia darrer, expiració, extinció, hora suprema, l’altre món, moment suprem, mort (f), òbit, parca (personificació de la mort), passament, son etern, trànsit, traspàs, traspassament
darrer sospir
1. n darrer badall, darrer son, decés, defunció, desaparició, dia darrer, expiració, extinció, hora suprema, l’altre món, moment suprem, mort (f), òbit, parca (personificació de la mort), passament, son etern, trànsit, traspàs, traspassament
a darrera hora
1. adv a hora horada, a última hora, en l’últim moment, just a temps
cal cap darrer
1. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, mal que bé, per acabar, per concloure, tot ben garbellat
de darrera hora
1. adj actual, a l’última moda, a la moda, a la moderna, contemporani contemporània, corrent, d’ara, d’avui, d’última hora, darrer darrera, de moda, hodiern hodierna, modern moderna, nou nova, present, recent, renovat renovada, últim última ‖ ANTÒNIMS: antic antiga, vell vella
en darrer terme
1. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, mal que bé, per acabar, per concloure, tot ben garbellat
darrera voluntat
1. n codicil, disposició (testamentària), escriptura (testamentària), testament, última voluntat
darrers sagraments
fer el darrer badall
1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)
en darrera instància
1. adv a l’últim extrem, al capdavall, com a últim recurs, en última instància, finalment
2. adv al capdavall, com a últim recurs, en última instància
portar al darrer extrem
1. v portar a l’extrem, portar a l’últim extrem, portar a ultrança
exhalar el darrer sospir
1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)