1. n acompanyament, adhesió, adjutori, adminicle, ajuda, ajut, aportació, asil, assistència, auxili, cobertura, col·laboració, complicitat, compromís, concurs, contribució, cooperació, coparticipació, empara, emparament, favor, gràcia, implicació, intercessió, intervenció, mercè, participació, protecció, reforç, refugi, servei, servici, socorriment, socors, solidaritat, sosteniment, suport, valiment

2. n albíxeres, atenció, benefici, cortesia, delicadesa, detall, donació, escreix, estrenes, finesa, gentilesa, mannà, mocadorada, obsequi, ofrena, present, propina, regal, sobrepaga, sorpresa, torna

3. n ajuda, ajut, almoina, aportació, caritat, contribució, donació, donatiu, òbol, socors

4. n capacitat (f), carisma, dot, idoneïtat, lideratge, qualitat, talent

5. n espontaneïtat, facilitat, gràcia, habilitat (f), naturalitat, simpatia, traça

6. n concessió, favor, gràcia, mercè, privilegi

1. adv i encara menys, i encara més poc, ni menys, no, tampoc

1. n dècada, decenni, dècuple, dena, desena

1. n deu (f), aiguaneix, broll, brollador, font, hidrofilaci, naixement, naixement d’aigua, ull, ullal

1. v adjudicar, assignar, cedir, concedir, dar, deixar, donar, dotar, entregar, gratificar, lliurar, obsequiar, prestar, regalar, transferir, traspassar

1. pron ni Déu (col·loquial), cap persona, ningú, ni la mare que el va parir (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. n dècada, decenni

1. adv i encara menys, i encara més poc, ni, no, tampoc

1. n altivesa, arrogància, bafanada, enfaristolament, envaniment, estufera, fanfàrria, fanfarroneria, fatuïtat, fatxenda, fatxenderia, fums, immodèstia, infatuació, inflor, ínfules, jactància, megalomania, orgull, pedanteria, petulància, presumpció, presumptuositat, pretensió, suficiència, supèrbia, urc, vanitat, ventolera, tafarra (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modèstia

2. n cop de coll, esforç, suc de braó

3. n (música) nota aguda, pinyol (col·loquial)

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un pèl

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc do ut des (llatí), avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, favor per favor, favor que et faig favor que em deus, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat, una mà renta l’altra

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. n art, astúcia, diplomàcia, finor, habilitat (f), mà esquerra, mònita, sagacitat, tacte, traça

2. n agradabilitat, atractiu, persuasió, simpatia, sociabilitat

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni un bri, ni un pèl

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (ponderació, èmfasi) ausades, ausades, vida, ausades bugades, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. adj decennal

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, no, per cap concepte, per res del món

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

2. adv absolutament gens, ni poc ni gaire, no gens

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. adj ambigu ambigua, ambivalent, aorístic aorística (lingüística), boirós boirosa, borrós borrosa, confús confusa, desdibuixat desdibuixada, difús difusa, dubtós dubtosa, equívoc equívoca, erràtic erràtica, esborrat esborrada, imperfecte imperfecta, imprecís imprecisa, incert incerta, inconcret inconcreta, indefinible, indefinit indefinida, indeterminat indeterminada, inexacte inexacta, informe, mig figa mig raïm, prolix prolixa, promiscu promíscua, tèrbol tèrbola, vagarós vagarosa, vague vaga

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

2. adv absolutament gens, ni poc ni molt, no gens

1. adv d’igual manera, de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, per igual, per un igual, tal qual

2. adv amb exactitud, exactament, just, justet, ni menys ni manco, precisament

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc això mateix, exactament, exacte, justa la fusta

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni més, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni pus, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, trivial, usual, vulgar

1. adj absurd absurda, antiintuïtiu antiintuïtiva, contradictori contradictòria, contraintuïtiu contraintuïtiva, il·lògic il·lògica, incoherent, inconcebible, incongruent, inconseqüent, inversemblant, irracional, paradoxal, sense sentit, sense solta, sense solta ni volta, sense trellat, surrealista ‖ ANTÒNIMS: intuïtiu intuïtiva, lògic lògica

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. adv amb exactitud, exactament, just, justet, ni més ni menys, precisament

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv així així, mig mig, mitjanament, no del tot, passadorament, tau-tau

1. adv sense motiu, sense ordre ni concert, sense raó, sense solta ni volta

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar com l’anell al dit

1. n crema, elit, flor, flor i nata, forces vives, nata, nomenclatura (en alguns països comunistes), oligarquia, peixos grossos, plana major, plutocràcia

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, ser inútil

1. adv almon, en cap banda, en cap lloc, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

1. adj absurd absurda, antiintuïtiu antiintuïtiva, contradictori contradictòria, contraintuïtiu contraintuïtiva, il·lògic il·lògica, incoherent, inconcebible, incongruent, inconseqüent, inversemblant, irracional, paradoxal, sense cap ni peus, sense sentit, sense solta, sense trellat, surrealista ‖ ANTÒNIMS: intuïtiu intuïtiva, lògic lògica

2. adj de peu de banc, immotivat immotivada, inconsistent, infundat infundada, sense fonament, sense solta

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v deixar fred, no fer ni fred ni calor, no fer res (a algú), no sentir pena ni glòria, ser indiferent

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv abrandadament, apassionadament, ardentment, arrauxadament, bojament, cegament, desassenyadament, desficaciadament, destrellatadament, esbojarradament, follament, forassenyadament, impulsivament, sense seny, sense trellat, sense trellat ni forrellat

2. adv sense cap ni peus, sense motiu, sense ordre ni concert, sense raó

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir pruna, sense alè

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. adj agitat agitada, anàrquic anàrquica, caòtic caòtica, confús confusa, desarranjat desarranjada, desballestat desballestada, desbaratat desbaratada, desguitarrat desguitarrada, desmanegat desmanegada, desordenat desordenada, desorganitzat desorganitzada, destarotat destarotada, embolicat embolicada, enredat enredada, regirat regirada, revolt revolta

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv sense cap ni peus, sense motiu, sense raó, sense solta ni volta

1. adv injustificadament, sense més ni més, sense més ni pus, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v deixar fred, no fer fred ni calor, no fer res (a algú), no sentir pena ni glòria, ser indiferent

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, parlar sol, tenir perdigó a l’ala, viure en un altre món

1. v deixar fred, no fer fred ni calor, no fer ni fred ni calor, no fer res (a algú), ser indiferent

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni més, sense més ni pus, sense motiu, sense raó

1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no tenir coneixement, no tenir noció

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler saber-ne res, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s, passar (col·loquial)

1. v no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. adv abrandadament, apassionadament, ardentment, arrauxadament, bojament, cegament, desassenyadament, desficaciadament, destrellatadament, esbojarradament, follament, forassenyadament, impulsivament, sense seny, sense solta ni volta, sense trellat

1. adv almon, en cap banda, en cap lloc, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en palla ni pols

1. pron ni la mare que el va parir (col·loquial), cap persona, ningú, ni Déu (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. v estar entre dues aigües, estar indecís, fluctuar, nadar entre dues aigües, nedar entre dues aigües, tenir sentiments encontrats

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni palla ni pols, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció

1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció

1. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar a la caça, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. loc avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, do ut des (llatí), favor per favor, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat, una mà renta l’altra

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona de Déu, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense reflexió

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. loc cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes