empassolar-se
1. v (menjar o beure) afarrossar-se, afartar-se, amorralar-se, ataconar-se, atapeir-se, ataquinar-se, atibacar-se, atipar-se, atracar-se, beure, carregar, cascar-se, clavar-se, collejar, cruspir-se, deglutir, devorar, dragar, embocar, empassar-se, empipar, encanyonar, encollar, endrapar, engaldir, englotir, engolar, engolir, enviar coll avall, enviar-se, fer, fer-se, galdir, gorrejar, ingerir, ingurgitar, matar el cuc, menjar, menjotejar, omplir el pap, omplir el ventre, omplir la panxa, omplir-se, picar, prendre, refilar, tragar, xamar-se, calar (col·loquial), calar-se (col·loquial), estacar-se (col·loquial), fer nyam-nyam (infantil), fotre’s (col·loquial), halar (col·loquial), halar-se (col·loquial), manducar (col·loquial), omplir el baül (col·loquial), papar (col·loquial), sampar (col·loquial), xacar (col·loquial)
2. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant