1. n dit anular, dit auricular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. adj anomenat anomenada, denominat denominada, designat designada

1. adj aquest aquesta, el mencionat la mencionada, el present la present, el referit la referida, este esta (valencià), l’esmentat l’esmentada, semblant, tal, est esta (antic) ‖ ANTÒNIMS: altre altra

1. n fer dit (col·loquial), autoestop, fer ganxo (col·loquial)

1. n (dit) polze

1. adv d’un fil, d’un pèl, de poc, de prim, gairebé, pels pèls, per poc, quasi, tantost, un pèl

1. adj citat citada, damunt dit, dessusdit dessusdita, esmentat esmentada, mencionat mencionada, precitat precitada, propdit propdita, sobredit sobredita, susdit susdita

1. n dit, dit anular, dit auricular, hàl·lux, índex, polze

1. n dit, dit auricular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. adj citat citada, dessusdit dessusdita, dit abans dita abans, esmentat esmentada, mencionat mencionada, precitat precitada, propdit propdita, sobredit sobredita, susdit susdita

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir bones mans, tenir mans de fada, tenir mans de plata

1. adv a frec, a l’abast, a la ratlla, a la vora, al costat, al devora, a les portes, al llindar, al peu, al tombant, a mà, a prop, a quatre passes, a rampeu, arran, a tir, a tocar, frec a frec, prop, proper, pròxim, tocant

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. n (anatomia) capciró, punta del dit

1. n (anatomia) palpís del dit, polpa del dit, polpís del dit

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. n dit, dit anular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. n (anatomia) palpís del dit, polpís del dit, tou del dit

1. n (anatomia) capciró, cap del dit

1. prep a frec de, a la vora de, al costat de, al devora de, a les envistes de, a les portes de, al llindar de, al peu de, al tombant de, a prop de, a quatre passes de, arran de, a tocar de, a un pas de, avinent de, no lluny de, prop de, tocant a

1. n (anatomia) palpís del dit, polpa del dit, tou del dit

1. n (anatomia) polpa del dit, polpís del dit, tou del dit

1. v advertir, alliçonar, amonestar, bonegar, brugolar, cantar les veritats, censurar, clavar una allisada, clavar un juli, corregir, cridar, esbroncar, escridassar, estirar les orelles, exhortar, funyar, increpar, marmolar, objurgar, pentinar, picar la cresta, renyar, repassar, reprendre, reprovar, reptar, sabatejar, sermonejar, tocar el crostó, cardar (col·loquial)

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. n (dit) hàl·lux

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. adv ajustadament, com bunyol dins mel, com un guant, oportunament

1. v comptar rudimentàriament, fer comptes rudimentaris, fer el compte de la vella

1. v colpir, encertar, encertar el pinyol, encertar la tecla, endevinar la tecla, fer bingo, fer blanc, fer diana, fer quinze i ratlla, fer set i mig, posar el dit a la llaga, tocar, tocar la cama del mal

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v colpir, encertar, encertar el pinyol, encertar la tecla, endevinar la tecla, fer bingo, fer blanc, fer diana, fer quinze i ratlla, fer set i mig, posar el dit al forat, tocar, tocar la cama del mal

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar que ni pintat

1. v afluixar la llengua, deslligar la llengua, estirar la llengua, fer cantar, fer parlar, obrir la llengua

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

2. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de coneixement, ser un insensat

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir pràctica, tenir traça

1. v descoratjar-se, negar-se en poca aigua, ofegar-se en el test de les gallines, ofegar-se en un got d’aigua

1. v no traure-s’ho de les mans

1. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de front, ser un insensat

1. loc de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat