1. n agudell, alt, alteró, alturó, carena, cim, cimal, coll, collada, coma, contrafort, cresta, elevació, eminència, lloma, massís, mont (en topònims), monticle, morro, morrot, mota, munt, muntanya, muntijol, pic, promontori, puig, pujol, punta, respatler, respatller, serra, serral, serralada, serrat, tossa, tossal, tossol, tuc, turó

2. n alfac, arenal, arenera, areny, llongada, platja, sorral, sorramoll

1. n muntanyar, sistema dunar

1. adj consecutiu consecutiva, contigu contigua, entrant, futur futura, immediat immediata, posterior, proper propera, propinc propinqua, propvinent, pròxim pròxima, següent, subsegüent, subseqüent, succedent, successiu successiva, successor successora, ulterior, venidor venidora, vinent

2. adj diferent, restant, segon segona

1. adj amanós amanosa, manegívol manegívola, manejable, manejadís manejadissa, manerós manerosa, manós manosa, manual, portable, tractable

1. pron altri

1. n estil, faisó, forma, gènere, guisa, mà, mena, moda, modalitat, mode, règim, sort, tall, tarannà, tenor (antic)

2. n arma, camí, fórmula, mètode, mitjà, procediment, recurs, sistema, solució, via, tecla (col·loquial)

3. n art, artifici, astúcia, martingala, mitjà, procediment, recurs, truc, tecla (col·loquial)

4. n art, procediment, tècnica, tecnologia

1. n resta, restant

1. loc etcètera, i la resta, i qualssevol, i tots altres

1. n altri, els nostres semblants, els semblants, proïsme

1. n el mateix, igual, la mateixa cosa

1. n darrer badall, darrer son, darrer sospir, decés, defunció, desaparició, dia darrer, expiració, extinció, hora suprema, moment suprem, mort (f), òbit, parca (personificació de la mort), passament, son etern, trànsit, traspàs, traspassament

2. n (religió) beatitud, bona mort, bon remei, bon repòs, felicitat eterna, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

3. n eternitat, immortalitat, infinit, infinitat, infinitud, llum eterna, llum perpètua, més-enllà, perdurabilitat, perpetuïtat, vida eterna

1. adv altra vegada, de bell nou, de cap i de nou, de nou, novament, una altra vegada, una altra volta

1. prep amb caràcter de, a tall de, a títol de, com, com a, en concepte de, en qualitat de

1. adj sengles (usat davant de nom), un per a cadascun

1. adv altrament, d’altra banda, endemés, per altra banda, per altra part

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, una cosa de no dir

2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, ultra mesura, una cosa de no dir

3. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa

1. adv altra volta, de bell nou, de cap i de nou, de nou, novament, una altra vegada, una altra volta

1. n ànim, caràcter, color, condició, geni, humor, idiosincràsia, índole, jaient, jeia, natura, natural, naturalesa, pàtina, tarannà, teia, temperament, tenor (antic)

2. n actitud, afectivitat, ànima, manera de pensar, psicologia, psique, psiquisme

1. adv l’endemà

1. adv així, talment, tant

1. adv cada dos dies, dia sí dia no, un dia sí un dia no

1. adv altrament, d’altra part, endemés, per altra banda, per altra part

1. adv en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc etcètera, i altres, i la resta, i qualssevol

1. loc així, així doncs, així que, consegüentment, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

3. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, vingui el que vingui

2. adv a la curta o a la llarga, més prompte o més tard, prest o tard, prompte o tard, tard o d’hora, una hora o altra

1. adv altrament, d’altra banda, d’altra part, endemés, per altra banda

1. adv de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, ni més ni menys, per igual, per un igual, tal qual

2. adv anàlogament, aproximadament igual, igualment, indistintament, parellament, per l’estil, semblantment, similarment

1. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

2. adv a baqueta, a empentes, a espentes, amb descortesia, a puntades de peu, a puntellons, com un drap brut, com un gos, sense consideració, sense mirament

3. adv a bacs, a bacs i redolons, a bots i empentes, a cops i empentes, a empentes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a salts i a bots

4. adv a les males, barallant-se, de qualsevol manera, hostilment, per força, violentament

1. prep a l’estil de, a la moda de

1. pron ambdós ambdues, tots dos totes dues

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n modus vivendi

1. n aspecte, concepte, criteri, judici, juí, opinió, parer, perspectiva, prisma, punt de vista, respecte, vessant (m)

1. n autumne, entretemps, migtemps, primavera d’hivern, primavera del fred, rerevera, santmiquelada, tardaó, tardor, tardorada

1. adj consecutiu consecutiva, seguit seguida, successiu successiva, un darrere l’altre

1. v no haver-hi manera, no haver-hi mans, ser impossible

1. adv en part, fins a cert punt

1. adv a la banda d’allà, allèn (antic)

1. adv altra vegada, altra volta, de bell nou, de cap i de nou, de nou, novament, una altra vegada

2. adv bis, una altra vegada

1. adv altrament, d’altra banda, d’altra part, endemés, per altra part

1. adv al seu torn, ara l’un ara l’altre, consecutivament, d’un en un, de mica en mica, per torn, seguidament, successivament, un a un, un darrere l’altre

1. n actitud, afectivitat, ànima, manera de ser, psicologia, psique, psiquisme

1. adj despullat despullada, escarit escarida, estricte estricta, nu nua, pelat pelada, sec seca, sense acompanyament, sol sola

1. v agafar la traça, dominar

1. adv així, aleshores, doncs, en aquest cas, idò, llavors

1. adv a la curta o a la llarga, més prompte o més tard, prest o tard, prompte o tard, tard o d’hora, un dia o altre

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv (en resum) al capdavall, al cap i a la fi, amb tot plegat, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de fet, de manera genèrica, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat

1. adv altra vegada, altra volta, de bell nou, de cap i de nou, de nou, novament, una altra volta

2. adv bis, una altra volta

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la mateixa manera que, igual que

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. v assajar, intentar, mirar, pretendre, procurar, provar, temptar, tractar, veure, voler

1. adv a banderes desplegades, a cara descoberta, a la cara, a la descoberta, a pit descobert, a ulls veients, cara a cara, davant dels nassos, de barra a barra, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. adj consecutiu consecutiva, seguit seguida, successiu successiva, un rere l’altre

1. v no haver-hi mans, no tenir manera, ser impossible

1. adv (en resum) al capdavall, al cap i a la fi, amb tot plegat, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de fet, de manera global, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat

1. adv enjondre

1. adv al seu torn, ara l’un ara l’altre, consecutivament, d’un en un, de mica en mica, per torn, seguidament, successivament, un a un, un rere l’altre

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

2. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

3. adv avui per demà, d’avui a demà, d’un dia per l’altre, d’un moment a l’altre

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv altrament, diferentment, diversament

1. adv a l’antiga, a l’antigalla, a l’antigor, a la nostrada, tradicionalment

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. loc a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, sense anar més lluny, verbigràcia

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona de Déu, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

3. adv a arraps, a cops de puny, a la babalà, a la bona de Déu, arreu, atrafegadament, atropelladament, barrim-barram, barrip-barrap, barroerament, desacuradament, descuradament, descurosament, grollerament, incurosament, pengim-penjam, potinerament, sense mirament, toscament

4. adv a les males, barallant-se, de mala manera, hostilment, per força, violentament

5. adv a orri, descabdelladament, en confusió, en desordre, en orri

1. adv d’ací a tres dies, d’aquí a tres dies, despús-demà l’altre, despús-demà no l’altre

1. adv abans-d’ahir l’altre, despús-ahir no l’altre, fa tres dies

1. adv d’ací a tres dies, d’aquí a tres dies, demà passat l’altre, despús-demà no l’altre

1. adv al seu torn, consecutivament, d’un en un, de mica en mica, per torn, seguidament, successivament, un a un, un darrere l’altre, un rere l’altre

1. adv despús-ahir l’altre, despús-ahir no l’altre, fa tres dies

1. adv d’igual manera, exactament, idènticament, igualment, ni més ni menys, per igual, per un igual, tal qual

2. adv així

1. adv avui per demà, d’avui a demà, d’un dia a l’altre, d’un moment a l’altre

1. loc avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, do ut des (llatí), favor per favor, favor que et faig favor que em deus, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala

2. v delirar, desbarrar, desvariar, desvariejar, extravagar, fantasiar, fantasiejar, perdre el cap, perdre l’oremus, somiar, somniar, tocar campanes, tocar timbals, tocar valsos

1. adv avui per demà, d’avui a demà, d’un dia a l’altre, d’un dia per l’altre

1. adv amunt i avall, d’ací d’allà, d’una banda a l’altra, ençà i enllà

1. adv amunt i avall, d’ací d’allà, d’un costat a l’altre, ençà i enllà

1. v desagradar, fer de mal veure, fer mal d’ulls, fer mal efecte, ofendre

1. v anar per l’altre cantó, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v anar per l’altre forat, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v acorar, afusellar, ajusticiar, apedregar, apunyalar, assassinar, crucificar, decapitar, degollar, deixar al seti (matar sobtadament), delmar, desmembrar, donar garrot, donar mort, electrocutar, emmetzinar, empalar, enforcar, enverinar, escanyar, estossar, estossinar, estrangular, executar, exterminar, fer la pell, gasar, gasejar, guillotinar, lapidar, linxar, llevar la vida, matar, occir (literari), ofegar, passar per les armes, penjar, portar al pal, sacrificar, escabetxar (col·loquial), liquidar (col·loquial), pelar (col·loquial)

1. adv a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv d’ací a tres dies, d’aquí a tres dies, demà passat l’altre, despús-demà l’altre

1. adv més de cent vegades, moltes vegades, repetidament

1. adv abans-d’ahir l’altre, despús-ahir l’altre, fa tres dies

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. adv amb freqüència, ara i adés, cada dos per tres, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. adv per defecte

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, igual que

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. adv dia per altre i dos arreu (irònic), amb freqüència, ara i adés, cada dos per tres, freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. loc adés... adés..., ara... adés..., ara... ara..., tan aviat... com...

1. v deixar-se anar a digressions, desviar-se del tema, divagar, extravagar, fugir d’estudi

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. adv a alta hora de la matinada, a alta hora de la nit, a altes hores de la nit, tard de la nit

1. v fer una escena, sobrereaccionar

1. adv amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, nyiclis (col·loquial)

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. v desentendre’s, dissimular, fer com qui sent ploure, fer com si res, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. adj pobre pobra, sense recursos, sense res

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer

1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’és igual, no em fa res, no ve a un raig, no ve d’aquí, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és blanc com negre, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat