1. v (menjar o beure) sampar (col·loquial), afarrossar-se, afartar-se, amorralar-se, ataconar-se, atapeir-se, ataquinar-se, atibacar-se, atipar-se, atracar-se, beure, carregar, cascar-se, clavar-se, collejar, cruspir-se, deglutir, devorar, dragar, embocar, empassar-se, empassolar-se, empipar, encanyonar, encollar, endrapar, engaldir, englotir, engolar, engolir, enviar coll avall, enviar-se, fer, fer-se, galdir, gorrejar, ingerir, ingurgitar, matar el cuc, menjar, menjotejar, omplir el pap, omplir el ventre, omplir la panxa, omplir-se, picar, prendre, refilar, tragar, xamar-se, calar (col·loquial), calar-se (col·loquial), estacar-se (col·loquial), fer nyam-nyam (infantil), fotre’s (col·loquial), halar (col·loquial), halar-se (col·loquial), manducar (col·loquial), omplir el baül (col·loquial), papar (col·loquial), xacar (col·loquial)

2. v sampar (col·loquial), agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial)

3. v sampar (col·loquial), agafar, argollar, arreplegar, atrapar, caçar, enganxar, entrampar, entrapar, enxarpar, prendre, enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: deixar anar