1. loc no hi ha més remei, què hi farem

1. adv des d’abans, no més tard

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

1. adj bastant, considerable, força, mant, molt molta, nombrós nombrosa, suficient

1. adv altament, bastant, bé, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, més que un lladre, molt, pler, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

2. adv a bastament, a bastança, bastant, bastantment, suficientment

1. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulgues, com vulguis, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, i tant que sí, naturalment, per descomptat, sens dubte, sí

2. ij acabem, pleguem

1. loc ja està bé, ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, s’ha acabat el bròquil

1. n ha ha (onomatopeia), carcallada, clec clec (onomatopeia), esclatonada, hilaritat, rialla, riallada, rialleta, riota, riure

1. n amàs, béns, cabals, caixa, capital, diner, diners, efectiu, estoc, existències, finances, fons, fortuna, gazofilaci, hisenda, líquid, or, patrimoni, possessions, recursos, reserves, riquesa, tresor, valors

2. n actiu, crèdit ‖ ANTÒNIMS: deure

1. v acabalar, acumular, amassar, atresorar, comptar, detenir, disposar, fruir, gaudir, posseir, tenir, tresorejar

1. ij (onomatopeia de riure) clec clec

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc i en pau, i en paus, i no en parlem més, i punt, i s’ha acabat

1. v caldre, deure

1. v haver-hi (en abundància), abundar, espletar, fer jaç, granejar, proliferar, pul·lular, sobrar, sobreabundar, superabundar

1. v estar, localitzar, radicar, ser, tenir lloc, trobar-se, ubicar

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps

1. loc ben cert que, bé prou que, és clar que

1. v agrair, apreciar, correspondre, donar gràcies, donar les gràcies, reconèixer, regraciar, saber grat, sentir grat

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. loc ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. v estar al corrent

1. loc ben cert que, és clar que, prou que

1. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

2. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, sobre manera

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, salut

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc i en pau, i en paus, i no en parlem més, i prou, i punt

1. loc ja no ve d’aquí, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, plagui a Déu que, tant de bo

1. v bastar, donar l’abast, ser suficient

1. v (col·loquial) carregar-se-la, cobrar, estar cardat, estar fotut, estar fumut, llepar, rebre, tocar el rebre, tocar rebre

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou feines, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou feines, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou faenes, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou faenes, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc ja està bé, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. loc ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. v no haver-hi manera, no tenir manera, ser impossible

1. v dur a la butxaca, tenir a la butxaca, tenir al cove, tenir al pot, tenir al sac

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què tal

1. loc no és tan bo com el pinten, no és tan sant com el pinten

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com no podia ser d’altra manera, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. v no haver-hi res a fer, no haver-hi solució, no tenir remei

1. v caldre, demanar, exigir, freturar, necessitar, requerir, voler

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc desigualtat evident, no tenir color

1. v no haver-hi mans, no tenir manera, ser impossible

1. v no donar l’abast

1. ij (impaciència, enuig) sant tornem-hi, torna-hi, tornem-hi

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. conj atès que, considerant que, en vista que, tenint en compte que, vist que

1. loc no hi ha res a fer, què hi farem

1. adj boníssim boníssima, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v no haver-hi remei, no haver-hi res a fer, no tenir remei

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat amagat, haver-hi un motiu ocult

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat en sac, haver-hi un motiu ocult

1. v estar a l’altura, tenir la talla

1. v no haver-hi remei, no haver-hi solució, no tenir remei

1. v bufar nous vents, canviar, girar-se la truita, mudar-se els daus

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha rosa sense espines

1. loc ja està bé, ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, prou

1. v agitar, armar enrenou, armar escàndol, armar-la, armar la grossa, armar-la grossa, armar rebombori, armar un cacau, armar un canyaret, armar un cartapell, armar un Cristo, armar un enrenou, armar un escàndol, armar un sagramental, armar un sarau, armar un sidral, armar un tol·le-tol·le, avalotar, causar un daltabaix, cercar bregues, escandalitzar, escarotar, escarotar el galliner, esgarrifar, esvalotar, esvalotar el galliner, esverar el galliner, fer tronar i ploure, fer una escena, fer un espectacle, moure brega, moure fressa, moure raons, moure un sagramental, moure xivarri, tabalejar, tempestejar

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser l’hòstia (vulgar), ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat amagat, haver-hi gat en sac

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res

1. v descobrir la sopa d’all

1. v no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no anar enlloc, no dur enlloc, no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. loc no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. v salvar la pell, salvar la vida, sobreviure, sortir-se’n, tornar a nàixer, tornar a néixer, salvar el cul (col·loquial)

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. v caure l’ànima als peus, decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc a qui no gasta, poc li basta, qui guarda quan té menja quan vol

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana