maco maca
1. adj maco maca (col·loquial), afavorit afavorida, agraciat agraciada, airós airosa, atractiu atractiva, bell bella, ben fet ben feta, ben plantat, ben tallat ben tallada, bonic bonica, bufó bufona, de bona figura, delicat delicada, elegant, escultural, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, esvelt esvelta, exquisit exquisida, ferm ferma, fi fina, formós formosa, galà galana, galanxó galanxona, gallard gallarda, garrit garrida, gentil, gràcil, graciós graciosa, guapo guapa, joliu joliua, plantós plantosa, polit polida, preciós preciosa, sublim, superb superba, templat templada (valencià), temprat temprada, trempat trempada, xaire xaira, pito (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: lleig lletja
2. adj maco maca (col·loquial), afable, agradable, agradós agradosa, airós airosa, alegre, amable, amorós amorosa, amorosívol amorosívola, atractívol atractívola, benvolent, bufó bufona, campal, cordial, divertit divertida, fester festera, festós festosa, graciós graciosa, ocurrent, salat salada, simpàtic simpàtica, trempat trempada, xalest xalesta, xamós xamosa, xiroi xiroia ‖ ANTÒNIMS: antipàtic antipàtica
3. adj maco maca (col·loquial), ben fet ben feta, bonic bonica, bufó bufona, espatarrant, ferm ferma, llampant, vistós vistosa, xulo xula (col·loquial; castellanisme), ben parit ben parida (col·loquial)
maçó
1. n francmaçó francmaçona
fer el maco
1. v fer el maco (col·loquial), agafar fums, alçar la cresta, altivar-se, bafanejar, blasonar, bombar-se, bravejar, bufar, bufar en caldo gelat, creure’s, desvanir-se, donar-se importància, donar-se olla, enfaristolar-se, engallar-se, engallir-se, engreixar-se, enorgullar-se, enorgullir-se, ensuperbir-se, entonar-se, envanir-se, estarrufar-se, estirar-se, estufarrar-se, estufar-se, fer bocades, fer el gran, fer els gegants, fer ostentació, fer-se l’interessant, fer-se veure, fer ufana, gloriar-se, gloriejar-se, infatuar-se, inflar-se, jactar-se, picar-se, presumir, tirar-se befes, traure el flato, traure el rot, ufanar-se, ufanejar, unflar-se, vanagloriar-se, vanagloriejar-se, vanar-se, vantar-se, bufar-se (col·loquial), gabar-se (antic), ser un pet bufat (col·loquial)