perdre
1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir
2. v aviciar, corrompre, desencaminar, desencarrilar, destruir, desviar, esgarriar, foraviar
3. v alterar, corrompre, descompondre, fer malbé, malejar, podrir
4. v esgarriar, extraviar, traspaperar
5. v fracassar, ser vençut, sucumbir
6. v desaprofitar, malversar
perdre’s
1. v anar a la deriva, desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, esmarrar-se, extraviar-se, fer marrada, marrar, perdre el nord, perdre el quest, perdre el rumb, perdre l’esma, perdre l’orientació, perdre la carta de navegar
2. v anar-se’n, consumir-se, desaparèixer, dissipar-se, esfumar-se, espassar, esvair-se, esvanir-se, evaporar-se, fondre’s, marfondre’s, mitigar-se, morir-se, passar avall, volatilitzar-se
3. v atardar-se, desconcertar-se, despistar-se, distraure’s, distreure’s, embolicar-se, entretenir-se, perdre pistonada, torbar-se
4. v desaparèixer, esgarriar-se, evaporar-se, extraviar-se, volar
perdre l’alè
1. v desalenar-se, trencar-se-li l’alè (a algú)
perdre forces
1. v anar tou, caure malalt, contraure una malaltia, emmalaltir, empiocar-se, enfelar-se (del fetge), estar tou, fer-se malalt, ficar-se al llit, indisposar-se, malaltejar, posar-se malalt
perdre l’esma
1. v anar a la deriva, desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, esmarrar-se, extraviar-se, fer marrada, marrar, perdre’s, perdre el nord, perdre el quest, perdre el rumb, perdre l’orientació, perdre la carta de navegar
perdre el cap
1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)
2. v delirar, desbarrar, desvariar, desvariejar, extravagar, fantasiar, fantasiejar, perdre l’oremus, somiar, somniar, tocar campanes, tocar timbals, tocar valsos, viure en un altre món
perdre la raó
1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)
perdre l’avés
1. v desacostumar, desavesar, desentrenar, deshabituar, desvesar ‖ ANTÒNIMS: acostumar
perdre la son
1. v abismar-se, abissar-se, abstraure’s, abstreure’s, basquejar-se, capficar-se, capmassar-se, embeure’s, emmigranyar-se, empatxar-se, encaboriar-se, encaparrar-se, enderiar-se, enfundar-se, enquimerar-se, fer-se mala sang, preocupar-se, trencar-se el cap, xautar-se, menjar-se el coco (col·loquial), pegar voltes al nano (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: despreocupar-se
2. v desvetlar-se, desvetllar-se
perdre el fil
1. v anar-se’n de l’olla, anar-se’n la bola (a algú), anar-se’n la perola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar
perdre la gana
1. v desganar-se, desmenjar-se
perdre el tren
1. v caure en desús, deixar d’usar-se, desusar-se, passar de moda, quedar antiquat, quedar desfasat
2. v desaprofitar, perdre l’ocasió, quedar en terra
perdre el seny
1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)
perdre el rumb
1. v anar a la deriva, desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, esmarrar-se, extraviar-se, fer marrada, marrar, perdre’s, perdre el nord, perdre el quest, perdre l’esma, perdre l’orientació, perdre la carta de navegar
perdre la vida
1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)
2. v (morir en una empresa) deixar-hi els ossos, deixar-hi la pell, desviure’s, immolar-se, matar-se, morir, quedar-s’hi, sacrificar-se, vessar la sang fins a l’última gota
perdre el nord
1. v anar a la deriva, desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, esmarrar-se, extraviar-se, fer marrada, marrar, perdre’s, perdre el quest, perdre el rumb, perdre l’esma, perdre l’orientació, perdre la carta de navegar
perdre l’ocasió
1. v desaprofitar, perdre el tren, quedar en terra
perdre qualitat
1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir
perdre l’oremus
1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)
2. v delirar, desbarrar, desvariar, desvariejar, extravagar, fantasiar, fantasiejar, perdre el cap, somiar, somniar, tocar campanes, tocar timbals, tocar valsos, viure en un altre món
perdre el temps
1. v bambar, caçar mosques, córrer la dula, flautejar, papallonejar, pardalejar, perdre passades, plantar l’ou, vagar, musar (antic) ‖ ANTÒNIMS: anar per feina
perdre el quest
1. v anar a la deriva, desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, esmarrar-se, extraviar-se, fer marrada, marrar, perdre’s, perdre el nord, perdre el rumb, perdre l’esma, perdre l’orientació, perdre la carta de navegar
perdre passades
1. v bambar, caçar mosques, córrer la dula, flautejar, papallonejar, pardalejar, perdre el temps, plantar l’ou, vagar, musar (antic) ‖ ANTÒNIMS: anar per feina
perdre el color
1. v clarejar, descolorar, descolorir, empal·lidir, engroguir, esblaimar, esblanqueir, esblanquir, esgrogueir, mudar de color, posar lívid, tornar blanc, tornar groc, trasmudar-se, traspostar-se, trencar-se el color
perdre l’estona
1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, discutir sobre el sexe dels àngels, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable
perdre el temps
1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, discutir sobre el sexe dels àngels, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable
perdre la xaveta
1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)
llançar a perdre
1. v abarganyar, afollar, arrossinar, arruïnar, atropellar, atrotinar, avariar, averganyar, cascar, danyar, desarticular, desballestar, desbaratar, desgavellar, desgraciar, destrossar, deteriorar, esbalandrar, esbordellar, esdernegar, esgavellar, esguerrar, espatlar, espatllar, estropejar, estropellar, esvinçar, fer malbé, gavanyar, inutilitzar, malmenar, malmetre, malvar, menyscabar, pedrejar, perjudicar, posar en mal estat, tarar, tudar, vandalitzar, esconyar (col·loquial)
perdre pistonada
1. v atardar-se, desconcertar-se, despistar-se, distraure’s, distreure’s, embolicar-se, entretenir-se, perdre’s, torbar-se
perdre la memòria
1. v anar-se’n del cap, desmemoriar-se, tenir una memòria de mosquit
perdre el control
1. v anar-se’n de les mans (a algú), descontrolar-se, escapar-se de la mà (a algú), escapar-se de les mans (a algú)
fer perdre el cap
1. v agitar, alienar, alterar, apassionar, commoure, contorbar, destemptar, embadalir, embadocar, embogir, embriagar, encantar, encisar, engrescar, entusiasmar, extasiar, inquietar, intranquil·litzar, pertorbar, testavirar, torbar, transportar, trasbalsar, trastornar
perdre influència
1. v caure de l’escambell, caure de la banca, caure del candeler, desacreditar-se, desprestigiar-se
perdre el trellat
1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)
perdre les forces
1. v abatre’s, aclaparar-se, aclapar-se, desesmar-se, rendir-se
perdre les formes
1. v descompondre’s, perdre els estreps, perdre els papers
fer perdre el cor
1. v apartar, capgirar, desaconsellar, desanimar, desconsellar, descoratjar, desviar, dissuadir, fer desistir, fer perdre les ganes, llevar del cap, malcorar, retraure, retreure, traure del cap, treure del cap
perdre els papers
1. v descompondre’s, perdre els estreps, perdre les formes
perdre el senderi
1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)
perdre els sentits
1. v caure en basca, desmaiar-se, desvanir-se, embascar-se, esmorteir-se, esmortir-se, esvanir-se, perdre el coneixement
1. v cobrar el coneixement, reanimar-se, recobrar els sentits, tornar en si
fer perdre la gana
1. v desganar, desmenjar, llevar la gana
perdre els estreps
1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)
2. v desbocar-se, desencadenar-se, desenfrenar-se, desfermar-se
3. v descompondre’s, perdre els papers, perdre les formes
perdre l’esperança
1. v desconfiar, desesperançar, desesperar, desfiar, fer perdre les esperances, segar les esperances, treure del cap, veure-ho negre
no perdre pistonada
1. v aprofitar, ser una aranya
perdre l’orientació
1. v anar a la deriva, desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, esmarrar-se, extraviar-se, fer marrada, marrar, perdre’s, perdre el nord, perdre el quest, perdre el rumb, perdre l’esma, perdre la carta de navegar
perdre la paciència
1. v consumir-se, corcorcar-se, desficiar-se, despacientar-se, enervar-se, exasperar-se, frisar, frisar-se, grifar-se, impacientar-se, neguitejar-se, no tenir espera, posar-se nerviós
perdre l’enteniment
1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)
fer perdre les ganes
1. v apartar, capgirar, desaconsellar, desanimar, desconsellar, descoratjar, desviar, dissuadir, fer desistir, fer perdre el cor, llevar del cap, malcorar, retraure, retreure, traure del cap, treure del cap
perdre el coneixement
1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)
2. v caure en basca, desmaiar-se, desvanir-se, embascar-se, esmorteir-se, esmortir-se, esvanir-se, perdre els sentits
fer perdre els sentits
1. v abatre, atabollar, atalbar, atordir, atuir, captrencar, esbaltir, esmortir, estabornir, estamordir, estassar, esterniar, estordir, estormeiar, estormeir, estossar, estossinar, fer perdre el coneixement, malferir
fer perdre la paciència
1. v desesperar, despacientar, enervar, exasperar, fer eixir els cabells verds, fer grifar, fer traure els cabells verds, impacientar, neguitejar, posar nerviós
no haver-hi res a perdre
1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc
no tenir-hi res a perdre
1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no haver-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc
fer perdre les esperances
1. v desconfiar, desesperançar, desesperar, desfiar, perdre l’esperança, segar les esperances, treure del cap, veure-ho negre
fer perdre el coneixement
1. v abatre, atabollar, atalbar, atordir, atuir, captrencar, esbaltir, esmortir, estabornir, estamordir, estassar, esterniar, estordir, estormeiar, estormeir, estossar, estossinar, fer perdre els sentits, malferir
perdre la carta de navegar
1. v anar a la deriva, desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, esmarrar-se, extraviar-se, fer marrada, marrar, perdre’s, perdre el nord, perdre el quest, perdre el rumb, perdre l’esma, perdre l’orientació
allà on sant Pere va perdre l’espardenya
1. adv allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial)
allà on Jesucrist va perdre l’espardenya
1. adv allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)