1. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

2. v avantatjar, brillar, cimejar, despuntar, destacar, distingir-se, dominar, eixir, emergir, emportar-se la palma, endur-se la palma, excel·lir, florir, predominar, preponderar, prevaldre, prevaler, ressaltar, senyorejar, sobreeixir, sobrepujar, sobresortir, torrejar

3. v aflorar, aparèixer, apuntar, brollar, brotar, cimejar, créixer, eixir, emergir, espletar, germinar, insinuar-se, manifestar-se, mostrar-se, nàixer, néixer, rompre, sorgir, traspuntar, traucar

4. v aparèixer, arribar, coincidir, donar-se, eixir, ensopegar-se, escaure’s, escunçar-se, esdevenir-se, esdevindre’s, ocórrer, passar, perfilar-se, presentar-se, produir-se, realitzar-se, resultar, ser, tenir lloc

5. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)

6. v dimanar, eixir, emanar, generar-se, nàixer, néixer, originar-se, procedir, provenir, venir

7. v començar, eixir, generar-se, nàixer, néixer, originar-se, prendre el vol, prendre naixement, prendre peu

8. v anar-se’n, eixir, fer-se a la mar, llevar àncores, llevar l’àncora, partir, salpar

9. v eixir, generar-se, nàixer, néixer, originar-se, venir al món

10. v eixir, tenir acceptació, tenir eixida, tenir sortida, vendre’s, vendre’s com el pa

11. v (el cor) bategar, batre, glatir, palpitar

12. v anar de copes, anar de marxa, anar de parranda, eixir

13. v eixir, sàller (rossellonès), sallir (rossellonès)

14. v eixir, festejar, tenir relacions

1. v eixir bé, funcionar, reeixir, resultar

1. v costar, cotitzar, eixir per, importar, pagar-se, pujar, resultar, sumar, valdre, valer

1. v buidar, desallotjar, desmoblar, desocupar, evacuar, expulsar, fer eixir, traure, treure

1. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sostenir-se, surar

2. v haver vist la mort de cara, salvar la pell, salvar la vida, sobreviure, tornar a nàixer, tornar a néixer, salvar el cul (col·loquial)

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

2. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. v confutar, contradir, denegar, desacreditar, desmentir, eixir al pas, falsar, invalidar, negar, rebatre, refutar

2. v anar a l’encontre, eixir a l’encontre, eixir al pas, fer-se trobadís, sortir a carrera, sortir a l’encontre, venir a l’encontre

1. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. v alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, despuntar el dia, eixir el sol, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, nàixer el dia, néixer el dia, rompre el dia, trencar l’alba

1. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

2. v anar fent, anar tirant, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, trampejar

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, passar-se’n (col·loquial)

3. v desbordar, eixir de mare, eixir-se’n, eixir-se’n de mare, sobreeixir, sobresortir, vessar, vessar-se

1. v desajustar-se, desconjuntar-se, desllorigar-se, desmanegar-se, dislocar-se, eixir de lloc

1. v eixir del cor, ser sincer

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

2. v anar arrere com els crancs, anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia

1. v eixir a compte, pagar la pena, ser avantatjós, valdre la pena

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v aixecar-se, alçar-se, eixir del llit, llevar-se

1. v decebre, decepcionar (col·loquial; castellanisme), defraudar, deixar amb un pam de nas, desencantar, desencisar, desenganyar, desil·lusionar, despagar, eixir carabassa, eixir fullola de moro, fallir, frustrar les esperances, tirar una galleda d’aigua freda

1. v anar a l’encontre, eixir a l’encontre, eixir al pas, fer-se trobadís, sortir a l’encontre, sortir al pas, venir a l’encontre

1. v descobrir, descobrir el marro, descobrir el pastís, eixir a la llum, ensenyar el llautó, ensenyar l’orella, ensenyar la ceba, ensenyar la pota, llevar el vel, llevar la careta, obrir els ulls, posar al descobert, posar de manifest, saltar la llebre, tocar la cama del mal, traure a la llum, traure la pota, treure a la llum, treure la pota, veure’s el llautó

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v sortir en defensa (d’algú), donar la cara (per algú), eixir en defensa (d’algú), respondre (per algú)

1. v adduir, al·ludir, anomenar, citar, dir, eixir a col·lació, eixir a rogle, esmentar, fer referència, mencionar, portar a col·lació, posar en escena, posar sobre la taula, recórrer, referenciar, referir-se, retraure, retreure, traure a col·lació, traure a escena, traure a rogle, treure a col·lació, treure a escena, treure a rotlle

1. v anar a l’encontre, eixir a l’encontre, eixir al pas, fer-se trobadís, sortir a carrera, sortir al pas, venir a l’encontre

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. v eixir amb una flautada, sortir amb un ciri trencat

1. v caure l’ànima als peus, decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. v agullonar, assetjar, borinotejar, burxar, causar maldecaps, clavar la tabarra, cremar, cremar les sangs (a algú), crispar, crispar els nervis, destorbar, donar creu, donar destret, donar guerra, donar la llanda, donar la llauna, donar la murga, donar la tabarra, donar malany, donar mala vida, donar-ne per a salar, donar quefer, empipar, empixonar, encendre la sang, enutjar, exacerbar, exasperar, fer bullir l’enteniment, fer eixir de polleguera, fer el borinot, fer l’esqueta, fer la guitza, fer la llesca, fer la punyeta, incomodar, irritar, molestar, ofendre, pegar la vara, picar una mosca (a algú), provocar, punxar, recremar, tocar la pera, traure de polleguera, treure de botador, treure de mare, treure de polleguera, xeringar, emprenyar (col·loquial), ser un plom (col·loquial), tocar la tafarra (col·loquial)

2. v desencarrilar, desviar, fer eixir de polleguera, traure de polleguera, treure de polleguera

1. v anar-se’n per la tangent, eludir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, fer l’orni, fugir d’estudi, fugir per la tangent, trencar de conversa, escaquejar-se (col·loquial)

2. v eixir amb una flautada, sortir amb estirabots

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v desentendre’s, dissimular, fer com qui sent ploure, fer com si res, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella