1. n alisis, borrascada, bufada, bufarut, cerçada, follet, galerna, garbinada, gropada, llebetjada, llevantada, marinada, ponentada, provençada, ràfega, rafegada, ratxa, ratxada, rufagada, rufolada, simun, torb, ventada, ventarrada, venteguera, ventera, ventolada, ventolera, ventúria

2. n amarra, cabestre, cable, cadena, cap, corda, corretja, dogal, fil, frenell, llaç, llibant, maroma, samuga, soga, tirant

3. n aire, flatulència, gas, pet, petada, ventositat, bufa (col·loquial), llima (col·loquial), llòfia (col·loquial), llufa (col·loquial), masclet (col·loquial), mefla (col·loquial), nespla (col·loquial), pelfa (col·loquial), xufa (col·loquial)

4. n (castellers) dau, mà-i-mà

1. v bufar, manxar, ventolejar

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. n vent contrari, vent de cara, vent de proa, vent desfavorable, vent en contra, vent frontal

1. n alenada d’aire, bufada, colp de vent, ventada

1. n vent advers, vent contrari, vent de cara, vent de proa, vent desfavorable, vent en contra

1. n africà, austral, austre, migjorn

1. n vent advers, vent contrari, vent de proa, vent desfavorable, vent en contra, vent frontal

1. n alenada d’aire, bufada, cop de vent, ventada

1. n vent advers, vent contrari, vent de cara, vent desfavorable, vent en contra, vent frontal

1. n aerogenerador, aeromotor

1. n aquiló, bòrees, tramuntana, tramuntanal, matacabres (col·loquial), pelacabres (col·loquial)

1. n vent advers, vent de cara, vent de proa, vent desfavorable, vent en contra, vent frontal

1. n (vent de l’oest) oest, ponent, ponentada, ponentol, terral, zèfir

1. n vent advers, vent contrari, vent de cara, vent de proa, vent desfavorable, vent frontal

1. v canviar de camisa, canviar de color, fer un canvi de front, girar-se d’allà on ve el vent, mudar de bandera, navegar a tots els vents, ser un arlequí, ser un penell, ser un Proteu, tenir llunes

1. adv a camp ras, a cel descobert, a cel ras, a l’aire, a l’aire lliure, a la fresca, a la intempèrie, a la serena, al descobert, al ras, a ple aire, a sol i serena, sota les estrelles

1. n (vent de l’est) llevant, llevantada, llevantol

1. n al·lucinació, castell de cartes, castells en l’aire, elucubració, entelèquia, esperances d’ase, falsa esperança, fantasia, fantasmagoria, ficció, figuració, foc d’encenalls, foc de palla, fum de botges, fum de canyot, galivança, il·lusió, imaginació, invenció, lletra morta, mirallets, miratge, música celestial, paper banyat, paper mullat, quimera, simulacre, somni, utopia

1. n penagall, xaloc

1. v canviar, girar-se la truita, haver-hi un capgirell, mudar-se els daus

1. adv a so de campanes, a so de trompeta, a so de trompetes, públicament

1. n vent advers, vent contrari, vent de cara, vent de proa, vent en contra, vent frontal

1. n garbí, garbinada, llebeig, llebetjada, morisc

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, rutllar

1. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, viure d’il·lusions

1. n cerç, mestral, mestralada, mestraló, mestre, serè, matamon (col·loquial)

1. adv a capa i espasa, amb dents i ungles, a peu i a cavall, a tot i a totes, per tots els mitjans

1. loc a peu i a cavall, fort i mort, nyic-nyic, tossut que tossut tossuda que tossuda, tretze són tretze

1. v difondre, disseminar, distribuir, divulgar, donar bombo, donar veus, emetre, esbombar, escampar, espampolar, espargir, esparpallar, estendre, esventar, exhalar, expandir, fer córrer, fer tam-tam, generalitzar, irradiar, popularitzar, posar en circulació, propagar, propalar, publicitar, radiar, ressonar, socialitzar, transmetre

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

2. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v canviar de camisa, canviar de color, fer un canvi de front, girar-se d’allà on ve el vent, mudar de bandera, seguir el vent, ser un arlequí, ser un penell, ser un Proteu, tenir llunes

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v canviar de camisa, canviar de color, fer un canvi de front, mudar de bandera, navegar a tots els vents, seguir el vent, ser un arlequí, ser un penell, ser un Proteu, tenir llunes

1. v informar-se, mirar de quin costat bufa el vent, orientar-se, prendre el pols, sondar el terreny, temptejar

1. v anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. v informar-se, mirar de quin costat ve el vent, orientar-se, prendre el pols, sondar el terreny, temptejar

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs