1. n abadia, aljama, basílica, capella, casa de Déu, casa del Senyor, catedral, cocatedral, col·legiata, ermita, església, esglesiola, espeu, mesquita, missió, mosquea, oratori, pagoda, panteó, parròquia, santuari, sinagoga, temple, missa (col·loquial)

2. n domicili, emplaçament, lloc, local, localització, residència, seti, siti, ubicació

3. n ensunya, greix, llard, sagí, saïm, sèu (ort. pre-2017), untet

4. n càtedra, diòcesi

1. adj d’ell, d’ella, d’elles, d’ells, de vostè, de vostès

2. adj d’elles, d’ells, de vostès, llur

1. n ascendència, ascendents, casada, casal, casta, clan, descendència, descendents, dinastia, estirp, família, filiació, gènera, generació, gens, línia, llinatge, nissaga, paratge, parentat, parentela, progènie, progenitura, prole, prosàpia, raça, sang, soca, tribu

2. n apartament, aparthotel, domicili, estatge, foc (història), habitació, habitacle, habitança, habitatge, llar, niu, noviciat, pis, residència, sojorn, sostre, suite, vivenda

3. n arquitectura, bastiment, bé immoble, casal, casalici, casalot, casot, construcció, edificació, edifici, fàbrica, finca, immoble, mansió, obra, palau, recinte

4. n alqueria, barraca, casa de camp, casa de pagès, casa rural, caseria, caseriu, caseta, conreria, isba (Rússia), mas, masada, masia, masoveria, pagesia

5. n barraca, barracot, borda, cabana, cabanya, caseta, casull, casuny, casup, cobert

6. n companyia, consorci, corporació, empresa, empresa multinacional, establiment, institució, multinacional, raó social, societat

7. n apartament, bungalou, casa de camp, casal, datxa (Rússia), mansió, torre, vil·la, xalet

8. n ca, cal, can

1. adj llur (d’ells), son sa

2. adj llur (d’ells), son sa

1. v anostrar, apropiar-se, assimilar, fer propi

1. adv a la dula, a la seua, a lloure, amb llibertat, sense control

1. adv a la dula, a la seva, a lloure, amb llibertat, sense control

1. n alqueria, barraca, casa, casa de camp, casa de pagès, caseria, caseriu, caseta, conreria, isba (Rússia), mas, masada, masia, masoveria, pagesia

1. v albardar, apoderar-se, apropiar-se, assaltar, asservir, avassallar, capturar, conquerir, conquistar, dominar, emparar-se, endogalar, enjovar, ensenyorir-se, entrar, envair, expugnar, júnyer, junyir, ocupar, pillar, possessionar-se, prendre, reconquerir, reconquistar, senyorejar, sotmetre, subjectar, subjugar, tiranitzar

1. n abadia, aljama, basílica, capella, casa del Senyor, catedral, cocatedral, col·legiata, ermita, església, esglesiola, espeu, mesquita, missió, mosquea, oratori, pagoda, panteó, parròquia, santuari, seu, sinagoga, temple, missa (col·loquial)

1. n cleda (figuradament), llar

1. n bingo, casa d’apostes, casino, timba

1. v dir la seua, entremetre’s, ficar cullerada, ficar-se, immiscir-se, interferir, interposar-se, intervenir, mediar, mesclar-se, mitjançar

2. v dir la seua, expressar-se, manifestar-se, opinar

1. v dir la seva, entremetre’s, ficar cullerada, ficar-se, immiscir-se, interferir, interposar-se, intervenir, mediar, mesclar-se, mitjançar

2. v dir la seva, expressar-se, manifestar-se, opinar

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, obrar amb independència, viure la vida

1. adv a caprici (d’algú), a discreció (d’algú), a gust (d’algú), a la disposició (d’algú), a lloure, a voluntat (d’algú), discrecionalment, en llibertat, lliurement

1. adv ara l’un ara l’altre, consecutivament, d’un en un, de mica en mica, per torn, seguidament, successivament, un a un, un darrere l’altre, un rere l’altre

2. adv a part, per la seva part, per separat, separadament

1. n escola infantil, guarderia, jardí d’infància, llar d’infants, parvulari

1. n alqueria, barraca, casa, casa de pagès, casa rural, caseria, caseriu, caseta, conreria, isba (Rússia), mas, masada, masia, masoveria, pagesia

2. n apartament, bungalou, casa, casal, datxa (Rússia), mansió, torre, vil·la, xalet

1. adj aristocràtic aristocràtica, cavalleresc cavalleresca, cavallerívol cavallerívola, d’alt rang, d’upa, de bona família, de posició, de sang blava, elevat elevada, gentil, il·lustre, nobiliari nobiliària, noble, patrici patrícia, senyoret senyoreta, senyorívol senyorívola, del puntet (pejoratiu)

1. adj abismal, colossal, com una casa de pagès, com una catedral, com un temple, de l’alçada d’un campanar, descomunal, desmesurat desmesurada, enorme, garrafal (un error), gegantesc gegantesca, greu, majúscul majúscula, molt gran, monstruós monstruosa, terrible, tremend tremenda

1. n bogeria, casa de bojos, frenopàtic, hospital psiquiàtric, manicomi, psiquiàtric, sanatori, casa de folls (antic), gàbia (col·loquial), gàbia d’orats (col·loquial), gàbia de bojos (col·loquial)

2. n clínica, hospital, leproseria, policlínica, sanatori

1. n ajuntament, alcaldia, batlia, batllia, casa consistorial, casa de la ciutat, casa de la vila, consell

1. n a ca l’afartapobres, alberg, albergueria, alfòndec (històric), allotjament, aparthotel, dispesa, fonda, hostal, hostatgeria, hotel, parador, pensió, posada, venta (País Valencià)

1. n bagasseria, bordell, casa de dones, casa de mala nota, casa de prostitució, casa de tolerància, prostíbul, casa de barrets (col·loquial), casa de maturrangues (col·loquial), casa de putes (col·loquial)

1. n asil d’ancians, casa d’ancians, geriàtric, residència d’ancians, residència geriàtrica

1. n casa de folls (antic), bogeria, casa de bojos, casa de salut, frenopàtic, hospital psiquiàtric, manicomi, psiquiàtric, sanatori, gàbia (col·loquial), gàbia d’orats (col·loquial), gàbia de bojos (col·loquial)

1. n alqueria, barraca, casa, casa de camp, casa rural, caseria, caseriu, caseta, conreria, isba (Rússia), mas, masada, masia, masoveria, pagesia

1. n alteració, avalot, borboll, bugat, bullit, ca la Quica, can Garlanda, can penja-i-despenja, can Pixa, can pixa i rellisca, can pixa-i-rellisca, can Seixanta, can Taps, can Xauxa, canyaret, cartapell, confusió, cort de porcs, daltabaix, desconcert, desgavell, desgovern, desordre, el país de l’olla, embolic, escàndol, galliner, garbuix, garbull, gresca, guirigall, mandanga, mullader, niu de puputs, olla de bruixes, olla de caragols, olla de cols, olla de grills, orgue de gats, pertorbació, rebolica, sagramental, torbació, torbament, trasbals, trastorn, trifulga, tropell, tumult, cacau (col·loquial), casa de barrets (col·loquial), casa de putes (col·loquial), dau (col·loquial), merder (col·loquial), sidral (col·loquial)

2. n bogeria, casa de salut, frenopàtic, hospital psiquiàtric, manicomi, psiquiàtric, sanatori, casa de folls (antic), gàbia (col·loquial), gàbia d’orats (col·loquial), gàbia de bojos (col·loquial)

1. n casa de putes (col·loquial), alteració, avalot, borboll, bugat, bullit, ca la Quica, can Garlanda, can penja-i-despenja, can Pixa, can pixa i rellisca, can pixa-i-rellisca, can Seixanta, can Taps, can Xauxa, canyaret, cartapell, casa de bojos, confusió, cort de porcs, daltabaix, desconcert, desgavell, desgovern, desordre, el país de l’olla, embolic, escàndol, galliner, garbuix, garbull, gresca, guirigall, mandanga, mullader, niu de puputs, olla de bruixes, olla de caragols, olla de cols, olla de grills, orgue de gats, pertorbació, rebolica, sagramental, torbació, torbament, trasbals, trastorn, trifulga, tropell, tumult, cacau (col·loquial), casa de barrets (col·loquial), dau (col·loquial), merder (col·loquial), sidral (col·loquial)

2. n casa de putes (col·loquial), bagasseria, bordell, casa de cites, casa de dones, casa de mala nota, casa de prostitució, casa de tolerància, prostíbul, casa de barrets (col·loquial), casa de maturrangues (col·loquial)

1. n bagasseria, bordell, casa de cites, casa de mala nota, casa de prostitució, casa de tolerància, prostíbul, casa de barrets (col·loquial), casa de maturrangues (col·loquial), casa de putes (col·loquial)

1. adv a temps, en el seu temps, oportunament

1. n bingo, casa de joc, casino, timba

1. n abell, abellar, abeller abellera, arna, arnera, baso, buc, casera, colmena (castellanisme; DNV), desabellador, gaiola, rusc, seguer, tou

1. n asil d’ancians, casa de repòs, geriàtric, residència d’ancians, residència geriàtrica

1. n editorial (f), segell editorial

1. n acròpoli, acròpolis, alcassaba, alcàsser, baluard, bastió, bicoca, blocaus, casal, casamata, casa senyorívola, castell, ciutadella, fort, fortalesa, fortí, fortificació, kremlin, palau, plaça forta, reducte, suda, torre

1. v anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. adv aparentment, de cara a la galeria, de cara enfora, de portes enfora

1. adv pel seu compte, per compte propi ‖ ANTÒNIMS: per compte d’altri

1. adv amb independència, independentment, lliurement, per lliure

2. adv per compte propi, per compte seu ‖ ANTÒNIMS: per compte d’altri

1. n ajuntament, alcaldia, batlia, batllia, casa consistorial, casa de la ciutat, casa del comú, consell

1. n manobre manobra, obrer obrera, obrer de vila, paleta, tapaforats (despectiu)

2. n arquitecte arquitecta, constructor constructora, mestre d’obres mestra d’obres

1. n casa de barrets (col·loquial), alteració, avalot, borboll, bugat, bullit, ca la Quica, can Garlanda, can penja-i-despenja, can Pixa, can pixa i rellisca, can pixa-i-rellisca, can Seixanta, can Taps, can Xauxa, canyaret, cartapell, casa de bojos, confusió, cort de porcs, daltabaix, desconcert, desgavell, desgovern, desordre, el país de l’olla, embolic, escàndol, galliner, garbuix, garbull, gresca, guirigall, mandanga, mullader, niu de puputs, olla de bruixes, olla de caragols, olla de cols, olla de grills, orgue de gats, pertorbació, rebolica, sagramental, torbació, torbament, trasbals, trastorn, trifulga, tropell, tumult, cacau (col·loquial), casa de putes (col·loquial), dau (col·loquial), merder (col·loquial), sidral (col·loquial)

2. n casa de barrets (col·loquial), bagasseria, bordell, casa de cites, casa de dones, casa de mala nota, casa de prostitució, casa de tolerància, prostíbul, casa de maturrangues (col·loquial), casa de putes (col·loquial)

1. n asil, borderia, casa de beneficència, hospici, orfenat, hospital (antic)

1. n abadia, aljama, basílica, capella, casa de Déu, catedral, cocatedral, col·legiata, ermita, església, esglesiola, espeu, mesquita, missió, mosquea, oratori, pagoda, panteó, parròquia, santuari, seu, sinagoga, temple, missa (col·loquial)

1. adv a temps, en el seu dia, oportunament

1. n acròpoli, acròpolis, alcassaba, alcàsser, baluard, bastió, bicoca, blocaus, casal, casamata, casa senyorial, castell, ciutadella, fort, fortalesa, fortí, fortificació, kremlin, palau, plaça forta, reducte, suda, torre

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. adv al seu torn, a part, per separat, separadament

1. n ajuntament, alcaldia, batlia, batllia, casa consistorial, casa de la vila, casa del comú, consell

1. n ajuntament, alcaldia, batlia, batllia, casa de la ciutat, casa de la vila, casa del comú, consell

1. n bagasseria, bordell, casa de cites, casa de dones, casa de prostitució, casa de tolerància, prostíbul, casa de barrets (col·loquial), casa de maturrangues (col·loquial), casa de putes (col·loquial)

1. n correccional, reformatori

1. adv a gust, a plaer, a pler, còmodament, com un peix a l’aigua

1. n bagasseria, bordell, casa de cites, casa de dones, casa de mala nota, casa de prostitució, prostíbul, casa de barrets (col·loquial), casa de maturrangues (col·loquial), casa de putes (col·loquial)

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. n bagasseria, bordell, casa de cites, casa de dones, casa de mala nota, casa de tolerància, prostíbul, casa de barrets (col·loquial), casa de maturrangues (col·loquial), casa de putes (col·loquial)

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v anar a la seva, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. n casa de maturrangues (col·loquial), bagasseria, bordell, casa de cites, casa de dones, casa de mala nota, casa de prostitució, casa de tolerància, prostíbul, casa de barrets (col·loquial), casa de putes (col·loquial)

1. n asil, borderia, casa de caritat, hospici, orfenat, hospital (antic)

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. adj abismal, colossal, com una casa, com una catedral, com un temple, de l’alçada d’un campanar, descomunal, desmesurat desmesurada, enorme, garrafal (un error), gegantesc gegantesca, greu, majúscul majúscula, molt gran, monstruós monstruosa, terrible, tremend tremenda

1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap

1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar

1. v anar de callada, no caldre dir, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

2. v dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. v anar a pams, concretar, definir, delimitar, detallar, determinar, especificar, formalitzar, formular, limitar, matisar, posar els punts sobre les is, precisar, puntualitzar

2. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. loc el sant de més lluny fa més miracles, ningú és profeta a la seva terra

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

2. v passar l’arada davant els bous, precipitar-se, tirar-se de cap, tirar sense engaltar

1. loc el sant de més lluny fa més miracles, ningú és profeta a casa seva

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí

1. loc cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, ningú va més mal calçat que el sabater