1. n àgape, alifara, ambigú, àpat, arrossada, banquet, barbacoa, barriscada, berena, berenada, borina, borrasca, botifarrada, bunyolada, caragolada, carnissada, carxofada, castanyada, càtering, clotxinada, cocouada, col·lació, convidada, convit, costellada, creïllada, desdejuni, dinada, dinar, esmorzar, espertinar (català septentrional), favada, fesolada, festí, fideuada, figada, fontada, gaspatxada, llagostada, maduixada, menjada, menjar, nabada, neulada, nyam-nyam (interjecció), patatada, peixada, raïmada, refresc, repàs, repeix, ressopó, rostada, sardinada, sopada, sopar, tec, tomacada, torronada, tripada, trumfada, xatonada, xeflis, xocolatada, pitança (col·loquial), tiberi (col·loquial)

2. n (menjada lleugera) ambigú, aperitiu, berenada, bocinada, còctel, col·lació, desdejuni, entremès, esmorzar, ganyip, menjada, menjuc, mos, mossada, nyam-nyam (interjecció), picada, picadeta, pica-pica, pícnic, piscolabis, queixalada, refecció, refresc, refrigeri, ressopó, rucó, vega, vermut, xera, xocolatada

3. n berenada, espertinar (català septentrional), pancaritat (per Pasqua a Mallorca i Menorca), rucó

1. v desdejunar-se, dinar, esmorzar, menjar, sopar

2. v espertinar (català septentrional)

1. adj afí, anàleg anàloga, bessó bessona, bisimètric bisimètrica, clavat clavada, coincident, consemblant, del mateix motlle, equipol·lent, equivalent, exacte exacta, fet i pastat, fet i plantat, germà germana, homogeni homogènia, idèntic idèntica, igual, indistingible, mateix mateixa, paregut pareguda, parell parella, pareller parellera, parió pariona, pastat pastada, ressemblant, semblant, simètric simètrica, similar, sinònim sinònima, tallat pel mateix patró, aital (antic), cagat cagada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: diferent, distint distinta

2. adj aquest aquesta, el dit la dita, el mencionat la mencionada, el present la present, el referit la referida, este esta (valencià), l’esmentat l’esmentada, semblant, est esta (antic) ‖ ANTÒNIMS: altre altra

1. n anell, aurèola, bucle, cercle, circumferència, corona, disc, dònut, halo, nimbe, redol, redona, roda, rodal, rodanxa, rodell, rodella, rodona, rogle, rotlat, rotllana, rotllat, rotlle, rotllo

2. n bací (barbers), bacina, bol, captiri, enciamera, escudella, font, fruitera, pàtera (arqueologia), plata, platera, plàtera, plegador, safata, vas, greal (antic), gresal (antic), grial (antic)

3. n (parts d’un àpat) entrant, guisat, menjar, passada, ració

4. n mancerina, marcelina, platet, sotacopa

5. n (d’una balança) balançó, copa, platet

6. n platada, platerada, ració

7. n patena, plateret, platet

1. n (música) címbals, platerets

1. n àgape, alifara, ambigú, àpat, arrossada, banquet, barbacoa, barriscada, berenada, berenar, borina, borrasca, botifarrada, bunyolada, caragolada, carnissada, carxofada, castanyada, càtering, clotxinada, cocouada, col·lació, convidada, convit, costellada, creïllada, desdejuni, dinada, dinar, esmorzar, espertinar (català septentrional), favada, fesolada, festí, fideuada, figada, fontada, gaspatxada, llagostada, maduixada, menjada, menjar, nabada, neulada, nyam-nyam (interjecció), patatada, peixada, raïmada, refresc, repàs, repeix, ressopó, rostada, sardinada, sopada, sopar, tec, tomacada, torronada, tripada, trumfada, xatonada, xeflis, xocolatada, pitança (col·loquial), tiberi (col·loquial)

2. n aplec, dia de camp, eixida al camp, excursió, fontada, forada, menjada, pícnic, porrat, sortida al camp, xala, xalesta

1. n farnat, gasòfia, menjar, pitança, ranxo, recalfat, reescalf, reescalfó, guisofi (col·loquial), guisopo (col·loquial), manduca (col·loquial), menjuga (col·loquial), menjussa (col·loquial)

2. n avituallament, manteniments, marmany, marmanya, menjar, provisió, provisió de boca, quemenjar, queviures, rebost, recapte, vitualles

3. n alimentació, cuina, menja, menjar, pàbul, past, pastura, potatge, recapte, vianda, teca (col·loquial)

4. n pàbul, past, pastura

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou

1. conj segons

1. n àgape, alifara, ambigú, àpat, arrossada, banquet, barbacoa, barriscada, berena, berenar, borina, borrasca, botifarrada, bunyolada, caragolada, carnissada, carxofada, castanyada, càtering, clotxinada, cocouada, col·lació, convidada, convit, costellada, creïllada, desdejuni, dinada, dinar, esmorzar, espertinar (català septentrional), favada, fesolada, festí, fideuada, figada, fontada, gaspatxada, llagostada, maduixada, menjada, menjar, nabada, neulada, nyam-nyam (interjecció), patatada, peixada, raïmada, refresc, repàs, repeix, ressopó, rostada, sardinada, sopada, sopar, tec, tomacada, torronada, tripada, trumfada, xatonada, xeflis, xocolatada, pitança (col·loquial), tiberi (col·loquial)

2. n (menjada lleugera) ambigú, aperitiu, berenar, bocinada, còctel, col·lació, desdejuni, entremès, esmorzar, ganyip, menjada, menjuc, mos, mossada, nyam-nyam (interjecció), picada, picadeta, pica-pica, pícnic, piscolabis, queixalada, refecció, refresc, refrigeri, ressopó, rucó, vega, vermut, xera, xocolatada

3. n berenar, espertinar (català septentrional), pancaritat (per Pasqua a Mallorca i Menorca), rucó

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que formatge, posar més pa que peix, unflar

1. adv d’igual manera, de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, ni més ni menys, per igual, per un igual

1. pron tal quantitat, tant

1. adv belleu (català septentrional), per ventura, potser, tal vegada, poder (col·loquial)

1. loc (indeterminació) de més verdes en maduren, Déu sap, no se sap mai, potser, qui sap, tal vegada, vés a saber

1. adv belleu (català septentrional), per ventura, potser, tal volta, poder (col·loquial)

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la finalitat de, amb la intenció de, per, per mor de

1. loc (indeterminació) de més verdes en maduren, Déu sap, no se sap mai, potser, qui sap, tal volta, vés a saber

1. n berenar sopar

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, puix, puix que

1. conj (final) a fi i efecte que, a fi que, perquè

1. n objecte volador no identificat, ovni, UFO

1. adv a boca de canó, a la descosida, a la desfeta, a raig, a sac, bruscament, pel broc gros, sense circumloquis, sense embuts, sense engaltar, sense miraments, sense mirar prim

1. n sopa berena

1. v alimentar, donar pàbul, fomentar, obrir la porta, promoure

1. adv així, talment, tant

1. pron tal grau, tant

1. loc així, així doncs, així que, consegüentment, de manera que, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tant

1. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com qui sent ploure, fer com si res, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. v acaptar, allargar la mà, captar, demanar, demanar almoina, demanar caritat, fer col·lecta, mendicar, parar la mà, passar el barret, passar el plateret, passar el platet, passar la bacina, passar la gorra, pidolar, pidolejar, postular, almoinar (antic)

1. adv com aquell qui res, com qui sent ploure, com si res, impassiblement

1. n comunió, el pa i el vi, eucaristia, Jesucrist (sagramentat), mannà celeste, Nostramo, oblat, Santíssim Sagrament, viàtic

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tant és Alí com Camalí

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’altra manera, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava

1. adv a l’encesa, al jaç, amb els pixats al ventre, amb les mans a la pasta, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. n escuradora, llavaplats, llavavaixella, rentaplats, rentavaixella

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, ull per ull, dent per dent

1. v carregar-se el mort, pagar la festa, pagar la patena, responsabilitzar-se

1. loc allà on va l’ansa va la galleda, allà on va la corda va el poal, avenir-se, avenir-se com a bons germans, fer lliga, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. loc a tal cap, tal barret, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v carregar el mort, carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, endossar el mort, fer pagar els neulers, fer pagar la festa, passar el mort, passar la patata calenta, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. adv a poc a poc, a poc a poc i bona lletra, reflexivament

1. v acceptar, prendre’s bé, veure de bon ull