1. n (gran quantitat) abisme, abundància, abundor, afluència, animalada, balquena, barbaritat, barcada, braçat, burrada, cabàs, cabassada, cafís, carretada, còpia, copiositat, esplet, fart, feix, femada, femer, femerada, fluix, garbera, garberada, gavadal, gavell, gavella, gran quantitat, maina, mala fi, mar, morterada, multitud, munió, munt, muntó, muntonada, niada, niu, niuada, núvol, nuvolada, onada, pila, piló, pilot, pluja, porronada, profusió, riuada, samarrada, sobreabundància, tirera, tou, un colló (vulgar), fotimer (col·loquial), fotracada (col·loquial), fotral (col·loquial), fotralada (col·loquial), tafarrada (col·loquial)

2. n berlina, biga, calessa, carreta, carretel·la, carretó, carriot, carrossa, carruatge, cotxe, cupè, diligència, faetó, galera, landó, quadriga, tartana, tílburi, tombarell, vehicle, victòria, xarret

1. n (castellers) torre

1. n binomi, coble (animals), díade, duet, duo, parell, parella, tàndem

1. n atzembla, bèstia, bístia, bridó, cavalcadura, cavalleria, cavallot, corser, destrer, egua, equí (subfamília), èquid (família), euga, haca, hacanea, haveria, muntura, palafrè, pegàs (mitologia), pollí, poltre, poni, rossí, semental, sobreany, solípede, terçó terçona, tatà (infantil)

2. n barra, bau, biga, bigueta, cabiró, cairat, carena, comunera, costella, jàssena, jàssera, jou, llata, llenyam, pendeló, perllonga, redó, riosta, serrera, sobrellinda, solera, tauló, tirant, travessa

3. n amazona, cavaller, genet geneta

4. n biga, cavallet, suport

5. n (droga) heroïna

1. n bienni

1. n (castellers) dos tancat dos tancada

1. adv a becameta, a becoll, a collbotet, a collibè, a la xirinxina, al be, cama ací cama allà

1. pron ambdós ambdues, l’un i l’altre l’una i l’altra

1. n (castellers) dos dret dos dreta

1. n (castellers) quatre de vuit

1. adv a frec, a l’abast, a la ratlla, a la vora, al costat, al devora, a les portes, al llindar, al peu, al tombant, a mà, a prop, a quatre passes, a rampeu, arran, a tir, a tocar, frec a frec, prop, proper, pròxim, tocant

1. n mul vell, perranya, rossa, ròssa (ort. pre-2017), rossí

1. adv abans-d’ahir, dellà-ahir, despús-ahir

1. prep a coll de, a l’abric de, a l’empara de, al caliu de, gràcies a

1. loc (menyspreu) així rebentis, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. v alçar el vol, anar-se’n, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapar a córrer, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, girar cara, guillar, pegar a fugir, picar de sola, picar sola, pirar, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)

2. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

1. adj biennal

1. v cavalcar, cavallejar, colcar, dirigir, encamallar-se, encamellar-se, muntar, muntar a cavall

1. adv voraçment

1. adv dia per altre, dia sí dia no, un dia sí un dia no

1. prep a frec de, a la vora de, al costat de, al devora de, a les envistes de, a les portes de, al llindar de, al peu de, al tombant de, a prop de, a quatre passes de, arran de, a tocar de, a un pas de, avinent de, no lluny de, prop de, tocant a

1. adj acorralat acorralada, entre Escil·la i Caribdis, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, entre les banyes d’un toro

1. adv a les tres pedretes, amb el dogal al coll, amb la soga al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. n abocador, bolquet, camió de trabuc, trabuc, vagó de trabuc

1. v explicar, fer cinc cèntims, fer saber, informar, posar al corrent

1. v anar a cavall, cavalcar, cavallejar, colcar, dirigir, encamallar-se, encamellar-se, muntar

1. adv a capa i espasa, amb dents i ungles, a tot i a totes, contra vent i marea, per tots els mitjans

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques

1. adv d’aquí a dos dies, demà passat, despús-demà

1. loc contra vent i marea, fort i mort, nyic-nyic, tossut que tossut tossuda que tossuda, tretze són tretze

1. n arma de doble tall

1. adv d’ací a dos dies, demà passat, despús-demà

1. adv amb freqüència, ara i adés, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. adj/n cavall d’indústria (irònic), ambiciós ambiciosa, aprofitat aprofitada, arribista, aventurer aventurera, especulador especuladora, grimpador grimpadora, grimpaire, oportunista, pesseter pessetera, tafur tafura, vividor vividora, voltor (figuratiu), aranya (col·loquial), grimpa (col·loquial), mossega (col·loquial)

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues llums

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues fosques, entre dues llums

1. adj bimestral, quinzenal

1. adj bianual, semestral

1. loc desigualtat, doble moral, doble vara de mesurar, fer parts i quarts, inequitat, injustícia, llei de l’embut, parcialitat, tractament desigual, tracte desigual, tracte discriminatori

1. adv a cama, amb el cavall de sant Francesc, a peu, a pota, a taló, caminant, en marxa, tris-tras (onomatopeia)

1. loc dos per al sac i el sac en terra, tots al sac i el sac en terra, tres al sac i el sac en terra

1. v estar indecís, fluctuar, nadar entre dues aigües, nedar entre dues aigües, no estar en mar ni en terra, tenir sentiments encontrats

1. v estar entre dues aigües, estar indecís, fluctuar, nedar entre dues aigües, no estar en mar ni en terra, tenir sentiments encontrats

1. v estar entre dues aigües, estar indecís, fluctuar, nadar entre dues aigües, no estar en mar ni en terra, tenir sentiments encontrats

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. n abordatge, assalt, atac, cavalcada, correguda, entrada, envaïment, escomesa, incursió, intrusió, invasió, irrupció, ràtzia

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v afermar-se, afirmar-se, defensar a capa i espasa, fer-se fort, mantenir-se, ratificar-se, reafirmar-se, refermar-se

1. adv dia per altre i dos arreu (irònic), amb freqüència, ara i adés, cada dos per tres, freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. loc ser una arma de doble tall, tenir avantatges i inconvenients, tenir pros i contres

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

2. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de coneixement, ser un insensat

1. loc assemblar-se com els testos i les olles, calçar el mateix peu, coixejar del mateix peu, ser allò per allò, ser com dues gotes d’aigua, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró

1. loc assemblar-se com els testos i les olles, calçar el mateix peu, coixejar del mateix peu, semblar dues gotes d’aigua, ser allò per allò, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró

1. v descoratjar-se, negar-se en poca aigua, ofegar-se en el test de les gallines, ofegar-se en un got d’aigua

1. adv a cama, a cavall de les cames, a peu, a pota, a taló, caminant, en marxa, tris-tras (onomatopeia)

1. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de front, ser un insensat

1. loc no fer-ne un entre dos, tots al sac i el sac en terra, tres al sac i el sac en terra

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc a qui no gasta, poc li basta, qui guarda quan té menja quan vol