Diccionari de sinònims: «girar-se dallà on ve el vent»

Compartiu

Introduïu la paraula que voleu cercar i feu clic en el botó de cerca.

O llisteu les paraules o expressions que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Resultats de la cerca per a «girar-se dallà on ve el vent» (128 resultats)

girar

1. v capgirar, capicular, invertir, posar al revés, revessar, revessejar, tombar, trabucar, voltar

2. v contornar, desviar-se, tombar, torçar, tòrcer, trencar, virar

3. v circuir, circumdar, encerclar, giravoltar, rodar, voltar

4. v expedir, lliurar, tramitar, transferir

5. v desviar-se, obliquar, torçar, tòrcer

6. v (nàutica) bornar, bornejar

7. v evaginar (de dins a fora)


girar

1. v girar (antic), adaptar, anostrar, doblar (una pel·lícula), interpretar, localitzar (informàtica), parafrasejar, subtitular (una pel·lícula), traduir, transliterar, transvasar, traslladar, versionar


on

1. adv allà on, a on, en el lloc que


on

1. pron a on, en quin lloc


vent

1. n alisis, borrascada, bufada, bufarut, cerçada, follet, galerna, garbinada, gropada, llebetjada, llevantada, marinada, ponentada, provençada, ràfega, rafegada, ratxa, ratxada, rufagada, rufolada, simun, torb, ventada, ventarrada, venteguera, ventera, ventolada, ventolera, ventúria

2. n amarra, cabestre, cable, cadena, cap, corda, corretja, dogal, fil, frenell, llaç, llibant, maroma, samuga, soga, tirant

3. n aire, flatulència, gas, pet, petada, ventositat, bufa (col·loquial), llima (col·loquial), llòfia (col·loquial), llufa (col·loquial), masclet (col·loquial), mefla (col·loquial), nespla (col·loquial), pelfa (col·loquial), xufa (col·loquial)

4. n (castellers) dau, mà-i-mà

—ANTÒNIMS—

1. n albaïna, bonança, callada, calma


a on

1. adv allà on, en el lloc que, on


a on

1. pron en quin lloc, on


venir

1. v dimanar, eixir, emanar, generar-se, nàixer, néixer, originar-se, procedir, provenir, sortir

2. v agafar, assaltar, entrar, envair, girar-se, sobreprendre, sobresaltar, sobrevenir, sobtar, sorprendre

3. v aconseguir, aplegar (valencià), arribar, assolir, atènyer, culminar, pervenir

4. v concloure’s, deduir-se, derivar-se, inferir-se, resultar, seguir-se

5. v (bé o malament) caure, escaure, estar, parar, resultar

6. v desplaçar-se, moure’s, venir-se’n, vindre, vindre-se’n


dallar

1. v estassar, segar, talar, tallar


allà on

1. adv a on, en el lloc que, on


fer vent


girar-se

1. v agafar, assaltar, entrar, envair, sobreprendre, sobresaltar, sobrevenir, sobtar, sorprendre, venir


bon vent

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut


girar cua

1. v abjurar, arronsar-se, avergonyir-se, cantar el cacaracac, cantar la palinòdia, descomprometre’s, desdir-se, desistir, fer de la boca cul, fer marxa arrere, fer marxa enrere, fer-se arrere, fer-se enrere, fer un pas enrere, penedir-se, rectificar, recular, renunciar, retractar-se, tornar-se’n arrere

2. v cranquejar, desfer camí, fer marxa enrere, recular, regressar, remuntar, remuntar-se, retornar, retrocedir, retrogradar, tirar arrere, tirar enrere, tornar, tornar arrere, tornar enrere, tornar-se’n


girar cara

1. v alçar el vol, anar-se’n, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapar a córrer, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, guillar, pegar a fugir, picar de sola, picar sola, pirar, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)


girar full

1. v canviar de conversa, canviar de rosca, canviar el disc, deixar-ho córrer, passar carta, trencar de conversa

2. v girar pàgina, oblidar, passar pantalla


venir-se’n

1. v afonar-se, aplomar-se, caure, caure a plom, desplomar-se, enfonsar-se, esfondrar-se

2. v desplaçar-se, moure’s, venir, vindre, vindre-se’n


qui sap on

1. adv a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)


a tot vent

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment


ves per on

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima


vent advers

1. n vent contrari, vent de cara, vent de proa, vent desfavorable, vent en contra, vent frontal


cop de vent

1. n alenada d’aire, bufada, colp de vent, ventada


veure venir

1. v adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, dir el cor (una cosa), endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir nas, tenir quimera, veure a venir, veure de lluny, veure-les a venir


vent de proa

1. n vent advers, vent contrari, vent de cara, vent desfavorable, vent en contra, vent frontal


vent del sud


molí de vent

1. n aerogenerador, aeromotor


vent frontal

1. n vent advers, vent contrari, vent de cara, vent de proa, vent desfavorable, vent en contra


vent de cara

1. n vent advers, vent contrari, vent de proa, vent desfavorable, vent en contra, vent frontal


colp de vent

1. n alenada d’aire, bufada, cop de vent, ventada


girar pàgina

1. v girar full, oblidar, passar pantalla


venir al cap

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

2. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir l’acudit


venir al cas

1. v anar al pèl, arribar a temps, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir a propòsit, venir a tall, venir a tomb


fer venir bé

1. v acomodar, adaptar, adequar, ajustar, apropiar, capacitar, conformar, disposar, fer apte, fer hàbil, habilitar, proporcionar


venir coster

1. v costar molt, fer-se costa amunt, fer-se costera amunt, fer-se costerut, fer-se una muntanya, venir costa amunt


venir a tall

1. v anar al pèl, arribar a temps, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir al cas, venir a propòsit, venir a tomb


venir balder

1. v amplejar, anar ample, anar balder, anar gran, balderejar, ballar, boquejar, grandejarANTÒNIMS: justejar


venir a tomb

1. v anar al pèl, arribar a temps, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir al cas, venir a propòsit, venir a tall


venir de nou

1. v causar estranyesa, cridar l’atenció, estranyar, fer estrany, sorprendre, xocar


venir al món


anys a venir

1. adv a la llarga, demà, el dia de demà, en el futur, temps a venir, un dia, un dia d’aquests


on s’és vist

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on


vent del nord

1. n aquiló, bòrees, tramuntana, tramuntanal, matacabres (col·loquial), pelacabres (col·loquial)


vent contrari

1. n vent advers, vent de cara, vent de proa, vent desfavorable, vent en contra, vent frontal


no girar rodó

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala, viure en un altre món


venir de grat

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar


venir de gust

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar


venir de prim

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl


venir després

1. v seguir, subseguir, succeir


veure a venir

1. v adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, dir el cor (una cosa), endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir nas, tenir quimera, veure de lluny, veure-les a venir, veure venir


girar la cara

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

2. v negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no mirar a la cara, retirar la paraulaANTÒNIMS: saludar


temps a venir

1. adv a la llarga, anys a venir, demà, el dia de demà, en el futur, un dia, un dia d’aquests


vent en contra

1. n vent advers, vent contrari, vent de cara, vent de proa, vent desfavorable, vent frontal


vent de ponent

1. n (vent de l’oest) oest, ponent, ponentada, ponentol, terral, zèfir


venir d’un fil

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim


venir la febre

1. v agafar febre, agafar una febrada, enfebrar-se, escalfeir-se, escalfir-se, tenir un accés de febre, tenir una febrada ‖ ANTÒNIMS: desenfebrar-se


seguir el vent

1. v canviar de camisa, canviar de color, fer un canvi de front, girar-se d’allà on ve el vent, mudar de bandera, navegar a tots els vents, ser un arlequí, ser un penell, ser un Proteu, tenir llunes


venir a esment

1. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit


venir l’acudit

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir el rot a la gola (col·loquial)

2. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap


venir d’un dit

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim


a sol i a vent

1. adv a camp ras, a cel descobert, a cel ras, a l’aire, a l’aire lliure, a la fresca, a la intempèrie, a la serena, al descobert, al ras, a ple aire, a sol i serena, sota les estrelles


castell de vent

1. n al·lucinació, castell de cartes, castells en l’aire, elucubració, entelèquia, esperances d’ase, falsa esperança, fantasia, fantasmagoria, ficció, figuració, foc d’encenalls, foc de palla, fum de botges, fum de canyot, galivança, il·lusió, imaginació, invenció, lletra morta, mirallets, miratge, música celestial, paper banyat, paper mullat, quimera, simulacre, somni, utopia


vent de llevant

1. n (vent de l’est) llevant, llevantada, llevantol


venir a la boca

1. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit


venir a orelles

1. v arribar a oïda, arribar a orelles, assabentar-se, constar, ennovar-se, entresentir, esbrinar, estar al cas, estar al corrent, posar-se al corrent, saber, tenir notícia


venir de l’hort

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs


girar l’esquena

1. v deixar, desairar, desatendre, desconsiderar, desdenyar, desestimar, desoir, escarufejar, fer escarafalls, fer rosegons, menysestimar, menysprear, menystenir, menysvalorar, mirar de dalt a baix, no donar importància, no fer cas, refusar, tenir en menys, tenir en poc


venir a la ment

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

2. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir al cap, venir l’acudit


vent del sud-est

1. n penagall, xaloc


bufar nous vents

1. v canviar, girar-se la truita, haver-hi un capgirell, mudar-se els daus


venir a propòsit

1. v anar al pèl, arribar a temps, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir al cas, venir a tall, venir a tomb


als quatre vents

1. adv a so de campanes, a so de trompeta, a so de trompetes, públicament


vent desfavorable

1. n vent advers, vent contrari, vent de cara, vent de proa, vent en contra, vent frontal


vent del sud-oest


venir la dèria de

1. v (seguit d’infinitiu) agafar la dèria de, donar per, pegar per, venir les ganes de


anar vent en popa

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, rutllar


venir costa amunt

1. v costar molt, fer-se costa amunt, fer-se costera amunt, fer-se costerut, fer-se una muntanya, venir coster


tenir vent al cap

1. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, viure d’il·lusions


veure-les a venir

1. v adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, dir el cor (una cosa), endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir nas, tenir quimera, veure a venir, veure de lluny, veure venir


girar el ventrell

1. v fastiguejar, fer fàstic, fer nassos, fer ois, fer pudor (a algú), fer tres coses, marejar, oiar, regirar els esperits, regirar l’estómac, repel·lir, repugnar, tombar d’esquena


venir de la lluna

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, viure als llimbs, viure en els llimbs


venir d’un no res

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim


fer-s’ho venir bé

1. v apanyar-s’ho, apanyar-se, arranjar-s’ho, arranjar-se, arreglar-se, arreglar-se-les, combinar-s’ho, compondre’s, compondre-s’ho, deseixir-se, donar-se manya, endegar-se-les, enginyar-se, enginyar-se-les, espavilar-se, fer-s’ho, manegar-s’ho, manegar-se


vent del nord-oest

1. n cerç, mestral, mestralada, mestraló, mestre, serè, matamon (col·loquial)


sense venir a tomb


venir les ganes de

1. v (seguit d’infinitiu) agafar la dèria de, donar per, pegar per, venir la dèria de


venir a l’encontre

1. v anar a l’encontre, eixir a l’encontre, eixir al pas, fer-se trobadís, sortir a carrera, sortir a l’encontre, sortir al pas


girar-se la truita

1. v bufar nous vents, canviar, haver-hi un capgirell, mudar-se els daus


venir a la memòria

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

2. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit


fer venir salivera

1. v ballar l’aigua als ulls, engelosir, excitar, fer babarotes, fer denteta, fer dentetes, fer dents, fer ensalivar, fer enveja, fer glatir, fer gola, fer gruar, fer les dents llargues, fer mirallets, fer miroies, fer saliva, fer venir aigua a la boca, temptar


venir a la llengua

1. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit


venir a madurament

1. v assaonar, atabollar, enverar, fer-se, madurar, verolar, verolejar


en un girar d’ulls

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)


no saber on pondre

1. loc ser un cagadubtes


contra vent i marea

1. adv a capa i espasa, amb dents i ungles, a peu i a cavall, a tot i a totes, per tots els mitjans


contra vent i marea

1. loc a peu i a cavall, fort i mort, nyic-nyic, tossut que tossut tossuda que tossuda, tretze són tretze


no saber on girar-se

1. v anar de bòlit, anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)


no saber on ficar-se

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s


no tenir on caure mort

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta


venir el rot a la gola


cadascú per on li pega

1. loc cadascú per on l’enfila, ell s’entén i balla sol, tants caps, tants barrets


cridar als quatre vents

1. v difondre, disseminar, distribuir, divulgar, donar bombo, donar veus, emetre, esbombar, escampar, espampolar, espargir, esparpallar, estendre, esventar, exhalar, expandir, fer córrer, fer tam-tam, generalitzar, irradiar, popularitzar, posar en circulació, propagar, propalar, publicitar, radiar, ressonar, socialitzar, transmetre


cadascú per on l’enfila

1. loc cadascú per on li pega, ell s’entén i balla sol, tants caps, tants barrets


saber on posar els peus

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans


tenir el cap ple de vent

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

2. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir vent al cap, viure d’il·lusions


navegar a tots els vents

1. v canviar de camisa, canviar de color, fer un canvi de front, girar-se d’allà on ve el vent, mudar de bandera, seguir el vent, ser un arlequí, ser un penell, ser un Proteu, tenir llunes


allà on brama la tonyina

1. adv allà on brama la tonyina (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)


tenir molt de vent al cap

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell


no haver-hi per on agafar

1. v no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no anar enlloc, no dur enlloc, no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res


ficar-se on no li importa

1. v donar nassades, entrar pertot, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas allà on no el demanen, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no el demanen, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar


fer venir aigua a la boca

1. v ballar l’aigua als ulls, engelosir, excitar, fer babarotes, fer denteta, fer dentetes, fer dents, fer ensalivar, fer enveja, fer glatir, fer gola, fer gruar, fer les dents llargues, fer mirallets, fer miroies, fer saliva, fer venir salivera, temptar


ficar-se on no el demanen

1. v donar nassades, entrar pertot, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas allà on no el demanen, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no li importa, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar


venir a un través de cabell

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim


venir d’un pèl faltar un pèl

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir de prim


girar-se d’allà on ve el vent

1. v canviar de camisa, canviar de color, fer un canvi de front, mudar de bandera, navegar a tots els vents, seguir el vent, ser un arlequí, ser un penell, ser un Proteu, tenir llunes


allà on va la corda va el poal

1. loc allà on va l’ansa va la galleda, avenir-se, avenir-se com a bons germans, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)


mirar de quin costat ve el vent

1. v informar-se, mirar de quin costat bufa el vent, orientar-se, prendre el pols, sondar el terreny, temptejar


allà on va l’ansa va la galleda

1. loc allà on va la corda va el poal, avenir-se, avenir-se com a bons germans, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)


anar amb totes les veles al vent

1. v anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar


qui sembra vents cull tempestats

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent


on hi ha gall no canten gallines

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana


on hi ha patró no manen mariners

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, qui és amo governa, qui mana mana


mirar de quin costat bufa el vent

1. v informar-se, mirar de quin costat ve el vent, orientar-se, prendre el pols, sondar el terreny, temptejar


ficar el nas allà on no el demanen

1. v donar nassades, entrar pertot, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no el demanen, ficar-se on no li importa, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar


sentir tocar campanes i no saber on

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs


saber el vent i no saber el torrent

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs


perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll


allà on Jesucrist va perdre l’espardenya

1. adv allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)


allà on sant Pere va perdre l’espardenya

1. adv allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial)

Diccionari de sinònims de Softcatalà – Presentació i crèdits – Publicat amb llicència Creative Commons CC-BY 4.0