1. n cop (col·loquial), afaitada, afanada, apropiació, apropiació indeguda, atracament, bandidatge, cisa, defraudació, depredació, desfalc, desfalcament, despossessió, escamoteig, espoli, espoliació, estafa, estafada, estiró, estrebada, exacció, expilació, explotació, extorsió, frau (m), furt, latrocini, lladregada, lladregueig, lladreria, lladrocini, lladronici, lladruny, malversació, peculat, pillatge, pirateria, rapinya, rapte, robament, robatori, roberia, saqueig, sostracció, sostreta, usurpació, colp (col·loquial), roba (antic)

2. n cop (col·loquial), abordatge, abraonament, agressió, arremesa, assalt, assaltament, atac, atemptat, atracament, càrrega, contraatac, contraofensiva, escalada, escomesa, escometiment, falconada, ofensiva, colp (col·loquial)

1. n batzac, bescollada, bocinada (valencià), bolet, boticaix, bufa, bufet, bufetada, calbot, carabassinada, carxot, castanyot, catxamona, catxeta, cinqueta, clatellada, clatellot, closcada, closquet, collada, colp, esclafit, fava, flist-flast (onomatopeia), galtada, galtó, grapat, guantada, hòstia (vulgar), inflada, mamballeta (mallorquí), manotada, màstec, mastegot, morma, mostatxada (català septentrional), pantoflada, pinya, pinyac, plantofada, punyada, queixada (història), revés, sabocada, samarrada (valencià), sapastrada, tabalada, tamborinada, tampanada, tave, tostorro, trompada, tust, unflada, ventallada, ventallot, volea, buda (col·loquial), carquinyol (col·loquial), castanya (col·loquial), castanyolada (col·loquial), ceba (col·loquial), clec (col·loquial), cleca (col·loquial), coca (col·loquial), galeta (col·loquial), galotxa (col·loquial), gleva (col·loquial), llet (col·loquial), mandoble (col·loquial), mansiula (col·loquial), nano (col·loquial), nata (col·loquial), nespla (col·loquial), nyespla (col·loquial), sucada (col·loquial), tafarrada (col·loquial), tro (col·loquial), xufa (col·loquial)

2. n arrapada, baptisme de sang, colp, crebassa, esgarrapada, ferida, hemorràgia, laceració, lesió, llaga, mal, nafra, pelada, plaga, pústula, rascada, tall, tocadura, trau (al cap), trauma, traumatisme, trenc (al cap), trep, trinxo (al cap), úlcera, bua (infantil), buba (infantil), oioi (infantil), pupa (infantil)

3. n alifac, calamitat, colp, dany, desastre, desgràcia, desperfecte, destrossa, detriment, dissort, estrall, flagell, infortuni, mal, malany, maledicció, maleïment, pèrdua, perjudici, perjuí, plaga, tort, ultratge, xacra, damnatge (antic), menyscapte (antic)

4. n clac (onomatopeia), clec (onomatopeia), colp, crac (onomatopeia), crec (onomatopeia), cric (onomatopeia), cric-crac (onomatopeia), cric-crec (onomatopeia), esclafit, espetec, patapam (onomatopeia), pataplaf (onomatopeia), pataplum (onomatopeia), patatum (onomatopeia), pet, petada, soroll, trencament

5. n assot, aürt, batement, col·lisió, colp, colpejament, copejament, encontre, impacte, percussió, picament, topada, verberació (aigua o vent), xoc

6. n avinentesa, camí, ocasió, oportunitat, passada, pic, saó, tanda, torn, vegada, viatge, volt, volta

7. n (de neu) ballarusca, borralló, cóp (ort. pre-2017), flòbia, floc, floc de neu, neu, tofa, voliaina, voliana, volva

8. n (de campana, de picaporta) anellada, colp, pic, repicó, toc, truc, tust

9. n bursada, colp, empenta, espenta, estrebada, pitrada, revolada

10. n bum (onomatopeia), colp, pam (onomatopeia), pim-pam (onomatopeia)

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

2. adv a l’encop, d’una tandada, d’una tirada, d’una tongada, de colp, en una sola vegada, en un viatge, sense interrupcions

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta

1. v afectar, arribar al cor, causar impacte, colpir, commocionar, commoure, contorbar, corferir, emocionar, entendrir, fer forat, fer impressió, fer posar la pell de gallina, impactar, impressionar, pertorbar, punyir, regirar, sensibilitzar, somoure, tocar el cor, tocar la fibra sensible, tragirar, trasbalsar, trastornar

2. v afectar, causar impacte, colpir, commocionar, contorbar, esgarrifar, fer forat, fer impressió, impactar, impressionar, pertorbar, regirar, somoure, tragirar, trasbalsar, trastornar, xocar

3. v causar sensació, deixar tothom esbalaït, destacar, donar el colp, donar el cop, fer època, fer forrolla, fer furor, fer sensació, fer soroll, fer tronar i ploure, tenir eco, tenir ressò, tenir ressonància

1. n americà americana, estatunidenc estatunidenca, ianqui, nord-americà nord-americana

1. n (acció) baconada, bandarrada, belitrada, berganteria, bretolada, brivallada, canallada, colp baix, gamberrada, iseta, jugada, mala jugada, mala passada, malifeta, porcada, trastada, putada (col·loquial)

1. adv d’una vegada, d’una volta, d’un colp

1. prep a costa de, a preu de, a través de, gràcies a, mercès a, mitjançant, per conducte de, per mitjà de, per obra i gràcia de, per via de

2. prep a colp de, a còpia de, a força de

1. n colp d’ull, esguard, esguardament, llambregada, mirada, ullada

1. adv d’un dit, d’un fil, d’un pèl, de poc, de prim, gairebé, per poc, quasi, tantost, un pèl

1. n colp de gràcia, colp mortal, cop de gràcia

1. n assolellada, colp de calor, colp de sol, cop de calor, ensolanada, heliosi, insolació, ressolada, solejada, solellada

1. n cantalada, canterada, codolada, cudolada, fonada, mandronada, pedrada, pedrega

1. n cabotada, caparrada, caparrotada, caporró, carabassada, carabassotada, colp de cap, testarrada, tossada, tossarró, tusta, tustada

2. n colp de cap, resolució irreflexiva

1. n carabassinada, closquet, colp al cap, tossoló, tostorro, coco (infantil)

1. n (beisbol) batada, colp de bat

1. n coça, colp de peu, guitza, puntada, puntada de peu, puntelló

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. adv al camp, al defora, als encontorns, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. n colp de maça, colp de martell, cop de martell, maçada, martellada

1. n collada, empassada, enviada, glop, glopada, glopet, golada, libació, mamada, succió, tirada, tragallada, trago, traguet, traguinyol, traguitxó, traguitxol, xarrup, xarrupada, xarrupeig, xerric, xerricada, xirigueig, xuclada, xuplada, llepada (col·loquial)

2. n do de pit, esforç, suc de braó

1. n colp d’estat, colp de sabre, cop de sabre, dictadura militar

2. n colp d’estat, pronunciament, revolució

1. n alenada d’aire, bufada, colp de vent, ventada

1. adv a colp d’ull, a primera vista, d’un colp d’ull, d’un cop d’ull, de primer moment, intuïtivament

1. adv a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. n (boxa) colp de ganxo, crochet, ganxo

1. n bomba, campanada, colp d’efecte, colp de teatre, cop de teatre, notícia bomba, sorpresa

1. n angoixa, ardència, ardentor, basca, blamor, botorn, bovo, bovor, bullentor, calda, calentor, calfor, calidesa, caliditat, calitja (valencià), caliu, calor, calorada, calorassa, caloreta, calorota, canícula, colp de calor, cremor, escalf, escalfor, estovor, estuba, febrada, febre, fitor, flamarada, flamerada, incandescència, ofegor, onada de calor, roentor, sufocació, temperatura, torridesa, xafogor, xardor

2. n assolellada, colp de calor, colp de sol, cop de sol, ensolanada, heliosi, insolació, ressolada, solejada, solellada

1. n banyada, cornada, moixada, tossada

1. n colp d’estat, colp de sabre, cop d’estat, dictadura militar

1. n colp de colze, colzada

1. v causar sensació, deixar tothom esbalaït, destacar, donar el colp, fer cop, fer època, fer forrolla, fer furor, fer sensació, fer soroll, fer tronar i ploure, tenir eco, tenir ressò, tenir ressonància

1. v no fotre cop (col·loquial), caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. adv a colp calent, de calent en calent, en calent, sense reflexionar

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv al camp, al defora, als afores, als encontorns, defora, fora, fora vila, per les engires

1. n bomba, campanada, colp d’efecte, colp de teatre, cop d’efecte, notícia bomba, sorpresa

1. n ase dels cops, boc emissari, boc expiatori, cap de turc, víctima expiatòria

1. n colp de gràcia, contratemps, desgràcia, dissort, fatalitat, infortuni, malany, revés, revés de fortuna

2. n colp de gràcia, colp mortal, cop mortal

1. n Al·là, Altíssim, Creador, Déu, Divina Providència, Ésser Suprem, Jahvè, Jehovà, Nostre Senyor, Omnipotent, Providència, rei del cel i de la terra, Salvador, Senyor, Totpoderós

1. n (sentit figurat) essència, moll, part central, pot de la confitura, punt essencial, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou

1. n boc emissari, boc expiatori, cap de turc, sac dels cops, víctima expiatòria

1. adj pirenaic pirenaica, pirinenc pirinenca

1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

2. adv cap vegada, cap volta, en cap moment, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, jamai (antic)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep (aproximadament en el temps) al voltant de, cap a, circa (llatí), devers, vers

2. prep al voltant de, cap a, devers, per les engires de

1. n colp de maça, colp de martell, cop de maça, maçada, martellada

1. n brotxada, passada, pintada, pinzellada, retoc, toc, traça

1. adv al camp, al defora, als afores, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. adv com un descosit, excessivament, massa

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv a colp d’ull, a cop d’ull, a primera vista, d’un colp d’ull, de primer moment, intuïtivament

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

2. adv a boca de canó, a la impensada, de colp i volta, de trascantó, inesperadament

3. adv de colp i volta, improvisadament, irreflexivament, sobre la marxa

1. adv a arraps, a la babalà, a la bona de Déu, arreu, atrafegadament, atropelladament, barrim-barram, barrip-barrap, barroerament, de qualsevol manera, desacuradament, descuradament, descurosament, grollerament, incurosament, pengim-penjam, potinerament, sense mirament, toscament

1. n comú, gent vulgar, poble, vulgus

1. n crisma, oli, oli dels catecúmens, sants olis

1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mare, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure en els llimbs

1. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, fer-se remarcar, fer-se veure, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs

1. adv a so de campanes, a so de trompeta, a so de trompetes, públicament

1. n (rellotge) agulla, busca, estil (rellotge de sol), gnòmon (rellotge de sol), índex (quadrant solar), maneta, minuter, secundària, tija

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nineta dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. adj business-friendly (anglès)

1. v (riure molt) anar a bacs, baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, estar amb els angelets, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una dormida, fer una sonada, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

2. v decidir-se, fer un pensament, tirar al dret, tirar el dau, tirar la capa al toro, tirar pel dret, tirar-se al carrer

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv a bacs, a bacs i redolons, a bots i empentes, a empentes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a salts i a bots, de mala manera

1. v cuidar, curar, custodiar, defendre, defensar, donar una ullada, donar un colp d’ull, estar amatent, estar atent, guardar, observar, passar compte, posar atenció, preocupar-se, protegir, salvaguardar, tenir cura, vetlar, vetllar, vigilar, zelar

2. v clavar una ullada, donar una ullada, donar un colp d’ull, mirar

1. v encantar, fer encant, licitar, subhastar, vendre a l’encant

1. v exhibir, fregar pels bigotis, fregar pels morros

1. v aidar, ajudar, assistir, col·laborar, contribuir, cooperar, donar la mà, donar una empenta, donar un colp de mà, fer espatlleta, servir

1. v exhibir, fregar pels bigotis, passar pels nassos

1. adv a banderes desplegades, a cara descoberta, a la cara, a la descoberta, a pit descobert, a ulls veients, cara a cara, de barra a barra, de manera visible, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts

1. n crisma, oli, oli dels malalts, sants olis

1. n advocat de cuina advocada de cuina, advocat de marge advocada de marge, advocat de secà advocada de secà, arreglador arregladora, arreglador de parròquies arregladora de parròquies, arreglador de processó arregladora de processó, diputat de cuina diputada de cuina, dotor, mestretites, saberut saberuda, sabut, setciències

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nina dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un mal paper, fer un paper d’estrassa, pagar el riure, quedar lluït, ser el burlot, ser la riota, ser un passerell

1. v assemblar-se com un ou a una castanya, ser molt diferents

1. v exhibir, fregar pels morros, passar pels nassos

1. v arribar a misses dites, fer salat, fer tard, tardar

1. v acatarrar-se, agafar un constipat, constipar-se, empitarrar-se, empitrar-se, encadarnar-se, refredar-se

1. n Nova York

1. v criar malves, estar mort i enterrat, fer malves, menjar terra, podrir terra, ser al sac

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. n (castellers) catedral, cinc de vuit

1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap

1. v decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. v baixar del burro, caure del ruc, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v difondre, disseminar, distribuir, divulgar, donar bombo, donar veus, emetre, esbombar, escampar, espampolar, espargir, esparpallar, estendre, esventar, exhalar, expandir, fer córrer, fer tam-tam, generalitzar, irradiar, popularitzar, posar en circulació, propagar, propalar, publicitar, radiar, ressonar, socialitzar, transmetre

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v engelosir, excitar, fer babarotes, fer denteta, fer dentetes, fer dents, fer ensalivar, fer enveja, fer glatir, fer gola, fer gruar, fer les dents llargues, fer mirallets, fer miroies, fer saliva, fer venir aigua a la boca, fer venir salivera, temptar

1. loc anant bé, si tot va bé

1. v desenganyar

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fera feta una fera, fet una fúria feta una fúria, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. adv allà als collons del Montgó (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir pràctica, tenir traça

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. v no traure-s’ho de les mans

1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba sota els peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar confitat, estar fart, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat