1. adj tot tota

1. indef qualsevol, qualsevulla, tot tota

1. prep per

1. n cop (col·loquial), afaitada, afanada, apropiació, apropiació indeguda, atracament, bandidatge, cisa, defraudació, depredació, desfalc, desfalcament, despossessió, escamoteig, espoli, espoliació, estafa, estafada, estiró, estrebada, exacció, expilació, explotació, extorsió, frau (m), furt, latrocini, lladregada, lladregueig, lladreria, lladrocini, lladronici, lladruny, malversació, peculat, pillatge, pirateria, rapinya, rapte, robament, robatori, roberia, saqueig, sostracció, sostreta, usurpació, colp (col·loquial), roba (antic)

2. n cop (col·loquial), abordatge, abraonament, agressió, arremesa, assalt, assaltament, atac, atemptat, atracament, càrrega, contraatac, contraofensiva, escalada, escomesa, escometiment, falconada, ofensiva, colp (col·loquial)

1. n batzac, bescollada, bocinada (valencià), bolet, boticaix, bufa, bufet, bufetada, calbot, carabassinada, carxot, castanyot, catxamona, catxeta, cinqueta, clatellada, clatellot, closcada, closquet, collada, colp, esclafit, fava, flist-flast (onomatopeia), galtada, galtó, grapat, guantada, hòstia (vulgar), inflada, mamballeta (mallorquí), manotada, màstec, mastegot, morma, mostatxada (català septentrional), pantoflada, pinya, pinyac, plantofada, punyada, queixada (història), revés, sabocada, samarrada (valencià), sapastrada, tabalada, tamborinada, tampanada, tave, tostorro, trompada, tust, unflada, ventallada, ventallot, volea, buda (col·loquial), carquinyol (col·loquial), castanya (col·loquial), castanyolada (col·loquial), ceba (col·loquial), clec (col·loquial), cleca (col·loquial), coca (col·loquial), galeta (col·loquial), galotxa (col·loquial), gleva (col·loquial), llet (col·loquial), mandoble (col·loquial), mansiula (col·loquial), nano (col·loquial), nata (col·loquial), nespla (col·loquial), nyespla (col·loquial), sucada (col·loquial), tafarrada (col·loquial), tro (col·loquial), xufa (col·loquial)

2. n arrapada, baptisme de sang, colp, crebassa, esgarrapada, ferida, hemorràgia, laceració, lesió, llaga, mal, nafra, pelada, plaga, pústula, rascada, tall, tocadura, trau (al cap), trauma, traumatisme, trenc (al cap), trep, trinxo (al cap), úlcera, bua (infantil), buba (infantil), oioi (infantil), pupa (infantil)

3. n alifac, calamitat, colp, dany, desastre, desgràcia, desperfecte, destrossa, detriment, dissort, estrall, flagell, infortuni, mal, malany, maledicció, maleïment, pèrdua, perjudici, perjuí, plaga, tort, ultratge, xacra, damnatge (antic), menyscapte (antic)

4. n clac (onomatopeia), clec (onomatopeia), colp, crac (onomatopeia), crec (onomatopeia), cric (onomatopeia), cric-crac (onomatopeia), cric-crec (onomatopeia), esclafit, espetec, patapam (onomatopeia), pataplaf (onomatopeia), pataplum (onomatopeia), patatum (onomatopeia), pet, petada, soroll, trencament

5. n assot, aürt, batement, col·lisió, colp, colpejament, copejament, encontre, impacte, percussió, picament, topada, verberació (aigua o vent), xoc

6. n avinentesa, camí, ocasió, oportunitat, passada, pic, saó, tanda, torn, vegada, viatge, volt, volta

7. n (de neu) ballarusca, borralló, cóp (ort. pre-2017), flòbia, floc, floc de neu, neu, tofa, voliaina, voliana, volva

8. n (de campana, de picaporta) anellada, colp, pic, repicó, toc, truc, tust

9. n bursada, colp, empenta, espenta, estrebada, pitrada, revolada

10. n bum (onomatopeia), colp, pam (onomatopeia), pim-pam (onomatopeia)

1. adv amb preferència, més aïna, més aviat, més exactament, més prompte

2. adv pus (antic)

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. adv millor

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

2. adv a l’encop, d’una tandada, d’una tirada, d’una tongada, de colp, en una sola vegada, en un viatge, sense interrupcions

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv de massa, de propina, més del compte

1. pron cadascú, cascú

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta

1. adj major, més gran, superior

1. v afectar, arribar al cor, causar impacte, colpir, commocionar, commoure, contorbar, corferir, emocionar, entendrir, fer forat, fer impressió, fer posar la pell de gallina, impactar, impressionar, pertorbar, punyir, regirar, sensibilitzar, somoure, tocar el cor, tocar la fibra sensible, tragirar, trasbalsar, trastornar

2. v afectar, causar impacte, colpir, commocionar, contorbar, esgarrifar, fer forat, fer impressió, impactar, impressionar, pertorbar, regirar, somoure, tragirar, trasbalsar, trastornar, xocar

3. v causar sensació, deixar tothom esbalaït, destacar, donar el colp, donar el cop, fer època, fer forrolla, fer furor, fer sensació, fer soroll, fer tronar i ploure, tenir eco, tenir ressò, tenir ressonància

1. adv manco, menys, no tan, no tant

1. adv cadascun cadascuna, individualment, per barba, per cap, per hom, per persona

2. adv cadascun cadascuna, respectivament

1. n (acció) baconada, bandarrada, belitrada, berganteria, bretolada, brivallada, canallada, colp baix, gamberrada, iseta, jugada, mala jugada, mala passada, malifeta, porcada, trastada, putada (col·loquial)

1. adj inferior, menor, més petit

1. adj major, més alt, superior

1. adv acabat, a continuació, a posteriori, després, en acabant, en acabat, en segon lloc, immediatament, més enllà, posteriorment, seguidament, subsegüentment, subseqüentment, tot seguit, encabat (col·loquial)

1. adv mensualment, mes a mes, per mesos

1. adv anualment, any a any, per anys

1. adv amb preferència, més, més aviat, més exactament, més prompte

2. adv més aviat, més prompte, tirant a

1. adv d’una vegada, d’una volta, d’un colp

1. adv de dia en dia, dia a dia, diàriament, quotidianament, regularment, tots els dies

1. prep a part de, de més de, en addició a, sobre, ultra, allèn de (antic)

1. prep a costa de, a preu de, a través de, gràcies a, mercès a, mitjançant, per conducte de, per mitjà de, per obra i gràcia de, per via de

2. prep a colp de, a còpia de, a força de

1. n colp d’ull, esguard, esguardament, llambregada, mirada, ullada

1. adj inferior, menor, més baix

1. adv acabat, a continuació, a posteriori, després, en acabant, en acabat, en segon lloc, immediatament, més tard, posteriorment, seguidament, subsegüentment, subseqüentment, tot seguit, encabat (col·loquial)

2. adv allà enllà, més lluny

1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si res més no, tirant curt

1. adv allà enllà, més enllà

1. adv amb preferència, més, més aïna, més exactament, més prompte

2. adv més aïna, més prompte, tirant a

1. adv cada vegada més, cada volta més, com més va ,més

1. prep a més de, a part de, en addició a, sobre, ultra, allèn de (antic)

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. n assolellada, colp de calor, colp de sol, cop de calor, ensolanada, heliosi, insolació, ressolada, solejada, solellada

1. n cantalada, canterada, codolada, cudolada, fonada, mandronada, pedrada, pedrega

1. n cabotada, caparrada, caparrotada, caporró, carabassada, carabassotada, colp de cap, testarrada, tossada, tossarró, tusta, tustada

2. n colp de cap, resolució irreflexiva

1. n carabassinada, closquet, colp al cap, tossoló, tostorro, coco (infantil)

1. n coça, colp de peu, guitza, puntada, puntada de peu, puntelló

1. n colp de gràcia, colp mortal, cop de gràcia

1. n més-donant (antic), més-dient, millor postor

1. n (beisbol) batada, colp de bat

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. v destorbar, fer nosa, molestar, sobrar

1. v ser millor, ser preferible

1. adv a cada moment, a tota hora, a tota tesa, a totes hores, a tot past, constantment, contínuament, de continu, dia sí dia també, incessantment, ininterrompudament, permanentment, seguit seguit, sempre, sense cessar, sense interrupció, sense parar, tostemps, tota l’estona, tot el sant dia, tothora

1. adv a perpetuïtat, eternament, fins a la mort, permanentment, perpètuament, per sempre, vitalíciament, a violari (antic)

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. n colp de maça, colp de martell, cop de martell, maçada, martellada

1. n collada, empassada, enviada, glop, glopada, glopet, golada, libació, mamada, succió, tirada, tragallada, trago, traguet, traguinyol, traguitxó, traguitxol, xarrup, xarrupada, xarrupeig, xerric, xerricada, xirigueig, xuclada, xuplada, llepada (col·loquial)

2. n do de pit, esforç, suc de braó

1. n alenada d’aire, bufada, colp de vent, ventada

1. n colp d’estat, colp de sabre, cop de sabre, dictadura militar

2. n colp d’estat, pronunciament, revolució

1. adj (dia) d’entre setmana, de faena, de feina, de treball, entre setmana, faener faenera, feiner feinera, hàbil, laborable, no festiu, obrer, de pantaló vell (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: festiu festiva

2. adj diari diària, quotidià quotidiana

1. v afavorir, agradar, anteposar, avantposar, desitjar, distingir, estimar-se més, preferir, preposar, sobreposar, voler

1. adv a tot allargar, a tot estirar, a tot tardar, com a màxim, tirant llarg

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv amb preferència, més, més aïna, més aviat, més exactament

2. adv més aïna, més aviat, tirant a

1. adv especialment, fonamentalment, majorment, oimés, per damunt de tot, principalment, sobretot

1. adv des d’abans, ja

1. adv a colp d’ull, a primera vista, d’un colp d’ull, d’un cop d’ull, de primer moment, intuïtivament

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv a sobre, d’afegitó, d’escreix, damunt, de més a més, per a acabar-ho d’adobar, per a acabar-ho d’arreglar, per afegiment, per a més inri, per a millor adobar, per a reblar el clau, per torna

1. adv a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc digues-li atxa, digues-li com vulguis, digues-li naps, digues-li cos, poc ençà poc enllà

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. n bomba, campanada, colp d’efecte, colp de teatre, cop de teatre, notícia bomba, sorpresa

1. n angoixa, ardència, ardentor, basca, blamor, botorn, bovo, bovor, bullentor, calda, calentor, calfor, calidesa, caliditat, calitja (valencià), caliu, calor, calorada, calorassa, caloreta, calorota, canícula, colp de calor, cremor, escalf, escalfor, estovor, estuba, febrada, febre, fitor, flamarada, flamerada, incandescència, ofegor, onada de calor, roentor, sufocació, temperatura, torridesa, xafogor, xardor

2. n assolellada, colp de calor, colp de sol, cop de sol, ensolanada, heliosi, insolació, ressolada, solejada, solellada

1. n extrem, límit, màxim, màximum, súmmum

1. n banyada, cornada, moixada, tossada

1. n colp d’estat, colp de sabre, cop d’estat, dictadura militar

1. n (boxa) colp de ganxo, crochet, ganxo

1. n colp de colze, colzada

1. v causar sensació, deixar tothom esbalaït, destacar, donar el colp, fer cop, fer època, fer forrolla, fer furor, fer sensació, fer soroll, fer tronar i ploure, tenir eco, tenir ressò, tenir ressonància

1. v no fotre cop (col·loquial), caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v aclarir, detallar, explanar, explicar, precisar

1. v acompanyar, addicionar, adjuntar, afectar, afegir, agregar, annexar, annexionar, englobar, incloure, incorporar, inserir, integrar, refegir, sumar

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv a més a més, a sobre, d’afegitó, d’escreix, damunt, per a acabar-ho d’adobar, per a acabar-ho d’arreglar, per afegiment, per a més inri, per a millor adobar, per a reblar el clau, per torna

1. adv al més aviat possible, com més aviat millor, com més prompte millor

1. adv a brida abatuda, a cent per hora, a esclatacor, a gran velocitat, al màxim possible, a regna solta, a tota brida, a tota castanya, a tota hòstia (vulgar), a tota màquina, a tota merda (vulgar), a tota pastilla, a tota velocitat, a tota virolla, a tot córrer, a tot drap, a tot estrop, a tot gas, com un llamp, molt de pressa, ràpidament, veloçment

1. adv per setmanes, setmana a setmana, setmanalment

1. adv a colp calent, de calent en calent, en calent, sense reflexionar

1. adv pitjor

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. n bomba, campanada, colp d’efecte, colp de teatre, cop d’efecte, notícia bomba, sorpresa

1. n ase dels cops, boc emissari, boc expiatori, cap de turc, víctima expiatòria

1. n boc emissari, boc expiatori, cap de turc, sac dels cops, víctima expiatòria

1. n colp de gràcia, contratemps, desgràcia, dissort, fatalitat, infortuni, malany, revés, revés de fortuna

2. n colp de gràcia, colp mortal, cop mortal

1. adj decennal

1. adj biennal

1. adv dia per altre, dia sí dia no, un dia sí un dia no

1. adv per semestres, semestralment, semestre a semestre

1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si més no, tirant curt

1. adv a cada pas, a tota hora, a tota tesa, a totes hores, a tot past, constantment, contínuament, de continu, dia sí dia també, incessantment, ininterrompudament, permanentment, seguit seguit, sempre, sense cessar, sense interrupció, sense parar, tostemps, tota l’estona, tot el sant dia, tothora

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, ja ens veurem, salut

1. conj no... excepte, no... sinó, tan solament, tan sols

1. n colp de maça, colp de martell, cop de maça, maçada, martellada

1. n brotxada, passada, pintada, pinzellada, retoc, toc, traça

1. adj triennal

1. adj quinquennal

1. adj vicennal

1. v afavorir, agradar, anteposar, avantposar, desitjar, distingir, estimar més, preferir, preposar, sobreposar, voler

1. v apretar (castellanisme; DNV), estrènyer, estretir

1. v excedir, passar, sobremuntar, sobrepassar, sobrepujar, superar, transcendir, ultrapassar

1. adv amb preferència, més, més aïna, més aviat, més prompte

1. adv setmanalment cada setmana

1. adv a colp d’ull, a cop d’ull, a primera vista, d’un colp d’ull, de primer moment, intuïtivament

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

2. adv a boca de canó, a la impensada, de colp i volta, de trascantó, inesperadament

3. adv de colp i volta, improvisadament, irreflexivament, sobre la marxa

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

3. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

2. adv de massa, de més, de propina

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv a més a més, a sobre, d’afegitó, d’escreix, damunt, de més a més, per a acabar-ho d’adobar, per a acabar-ho d’arreglar, per afegiment, per a millor adobar, per a reblar el clau, per torna

1. adv per trimestres, trimestralment, trimestre a trimestre

1. adv a arraps, a la babalà, a la bona de Déu, arreu, atrafegadament, atropelladament, barrim-barram, barrip-barrap, barroerament, de qualsevol manera, desacuradament, descuradament, descurosament, grollerament, incurosament, pengim-penjam, potinerament, sense mirament, toscament

1. adv cada vegada més, com més va ,més, més i més

1. pron el món i la bolla, qui més qui menys, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, Déu i sa mare (col·loquial), tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. adv cada volta més, com més va ,més, més i més

1. adv adesiara, a dies, a estones, a intervals, alguna vegada, alguna volta, algunes vegades, ara i adés, a vegades, a voltes, de llarg en llarg, de lluny en lluny, de tant en tant, de tard en tard, de temps en temps, de vegades, en alguns casos, escadusserament, esporàdicament, intermitentment, ocasionalment, periòdicament

1. adv cada vegada més, cada volta més, més i més

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv d’igual manera, de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, per igual, per un igual, tal qual

2. adv amb exactitud, exactament, just, justet, ni menys ni manco, precisament

1. conj així que, a penes, bon punt, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc (resposta a un agraïment) a Déu sien dades, de res, en vida de tots, en vida teva, no es mereixen, només faltaria, no s’ho val, vostè les té totes

1. loc això mateix, exactament, exacte, justa la fusta

1. adj quadriennal

1. adv i encara menys, ni, ni menys, no, tampoc

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni més, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. adv quinzenalment

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni pus, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

2. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, tant sí com no

3. loc ja està bé, ja n’hi ha prou, matem-ho, prou, s’ha acabat el bròquil

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, estar amb els angelets, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una dormida, fer una sonada, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

2. v decidir-se, fer un pensament, tirar al dret, tirar el dau, tirar la capa al toro, tirar pel dret, tirar-se al carrer

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv amb freqüència, ara i adés, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv altament, bastant, bé, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, molt, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a bacs, a bacs i redolons, a bots i empentes, a empentes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a salts i a bots, de mala manera

1. adv per quadrimestres, quadrimestralment, quadrimestre a quadrimestre

1. pron el món i la bolla, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, Déu i sa mare (col·loquial), tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. v cuidar, curar, custodiar, defendre, defensar, donar una ullada, donar un colp d’ull, estar amatent, estar atent, guardar, observar, passar compte, posar atenció, preocupar-se, protegir, salvaguardar, tenir cura, vetlar, vetllar, vigilar, zelar

2. v clavar una ullada, donar una ullada, donar un colp d’ull, mirar

1. v desabillar, desempolainar, desmudar ‖ ANTÒNIMS: mudar

1. v aidar, ajudar, assistir, col·laborar, contribuir, cooperar, donar la mà, donar una empenta, donar un colp de mà, fer espatlleta, servir

1. adv al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc i en pau, i en paus, i prou, i punt, i s’ha acabat

1. loc no hi ha res a fer, què hi farem

1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un mal paper, fer un paper d’estrassa, pagar el riure, quedar lluït, ser el burlot, ser la riota, ser un passerell

1. v controlar, dominar, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. adv moltes vegades, repetidament, una vegada i una altra

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, per excés

1. v acatarrar-se, agafar un constipat, constipar-se, empitarrar-se, empitrar-se, encadarnar-se, refredar-se

1. adv al més aviat, al més aviat possible, com més prompte millor

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, verbigràcia

1. loc encara gràcies, val més això que una punyada a l’ull

1. loc mai no és tard quan arriba, mai no és tard quan Déu ajuda

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no en parlem més, tant sí com no

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que formatge, unflar

1. adv al més aviat, com més aviat millor, com més prompte millor

1. adv al més aviat, al més aviat possible, com més aviat millor

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a la curta o a la llarga, prest o tard, prompte o tard, tard o d’hora, una hora o altra, un dia o altre

1. loc com més serem més riurem

1. n banalitat, clixé, estereotip, fruita del temps, lloc comú, moneda corrent, sopa d’all, tòpic, trivialitat

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni més, sense més ni pus, sense motiu, sense raó

1. loc com més sucre més dolç

1. loc (indeterminació) Déu sap, no se sap mai, potser, qui sap, tal vegada, tal volta, vés a saber

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que peix, unflar

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. adv cada vuit dies

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. loc val més pecar per excés que per defecte, val més pecar per massa que per massa poc, val més que en sobri que no que en falti

1. v estar a l’ordre del dia, estilar-se, ser freqüent, ser fruita del temps, ser moneda corrent

1. adj àrid àrida, avorridor avorridora, avorrit avorrida, carregós carregosa, eixarreït eixarreïda, eixarrit eixarrida, ensopit ensopida, fastijós fastijosa, inacabable, interminable, llarg llarga, monòton monòtona, oiós oiosa, pesat pesada, plumbi plúmbia, prolix prolixa, repetitiu repetitiva, tediós tediosa, farragós farragosa (col·loquial), plom (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: amè amena

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. v allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més la salsa que els caragols

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. loc costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. loc encara gràcies, val més això que res

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada

1. loc ningú és profeta a casa seva, ningú és profeta a la seva terra

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet

1. loc cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per massa que per massa poc, val més que en sobri que no que en falti

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per excés que per defecte, val més pecar per massa que per massa poc

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per excés que per defecte, val més que en sobri que no que en falti

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata

1. loc dolent per dolent, mal a mal, mal per mal, no deixeu les garbes pel rostoll, no deixeu les sendes velles per les novelles, per la drecera no deixis la carretera, preu per preu, tant per tant