1. adj bastant, considerable, força, mant, nombrós nombrosa, prou, suficient

2. adj esmicolat esmicolada, mòlt molta (ort. pre-2017), trit trita, triturat triturada

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

3. adv altament, bastant, bé, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, més que un lladre, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

4. adv gaire (frases negatives)

1. pron bona cosa de temps, força temps, molt de temps

1. n bri, busca, engruna, esguit, espetència, espurna, esquitx, gota, gra, mica, miqueta, pèl, pessic, polsada, punt, punta, resquitx, xic

1. adj/n aprenent, bavós bavosa, debutant, inexpert inexperta, jovenet joveneta, neòfit neòfita, nouvingut nouvinguda, novell novella, novençà novençana, novici novícia, passerell, pipiol, pipioli, primerenc primerenca, principiant, sense experiència, tiró, verd verda, gafarró (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: experimentat experimentada, versat versada

1. adj curt curta, escarransit escarransida, escàs escassa, estret estreta, exigu exigua, insuficient, limitat limitada, mancat mancada, mediocre, mesquí mesquina, migrat migrada, minse minsa, minso minsa, moderat moderada, modest modesta, parc parca, pobre pobra, raquític raquítica, rebordonit rebordonida, reduït reduïda

1. adj actual, a l’última moda, a la moda, a la moderna, contemporani contemporània, corrent, d’ara, d’avui, d’última hora, darrer darrera, de darrera hora, de moda, hodiern hodierna, modern moderna, present, recent, renovat renovada, últim última ‖ ANTÒNIMS: antic antiga, vell vella

2. adj bàsic bàsica, cuitós cuitosa, elemental, embrionari embrionària, en embrió, en germen, en gestació, fresc fresca, incipient, inicial, naixent, novell novella, precoç, prematur prematura, primerenc primerenca, primicer primicera, rudimentari rudimentària, tendre tendra ‖ ANTÒNIMS: tardà tardana

3. adj fresc fresca, gerd gerda, novell novella, primerenc primerenca, tendral, tendre tendra, tendrer tendrera

4. adj d’estrena, de nou en nou, de primera mà, flamant, nou de trinca, per estrenar

5. adj darrer darrera, recent, tardà tardana, tardaner tardanera, tardívol tardívola, últim última ‖ ANTÒNIMS: antic antiga

6. adj avançat avançada, avantguardista, innovador innovadora, modern moderna, revolucionari revolucionària

7. adj autèntic autèntica, de collita pròpia, original, particular, propi pròpia

8. adj modern moderna, recent, tardà tardana, tardaner tardanera ‖ ANTÒNIMS: antic antiga

9. adj inèdit inèdita, per estrenar, per publicar

1. adv breument, escassament, mínimament, pobrament ‖ ANTÒNIMS: molt

1. n avís, cas, comunicació, crònica, declaració, fet, flaix, informació, nota, notícia, notificació, recensió, reportatge, ressenya, revelació, tapaforats (despectiu), testimoniatge

2. n (astronomia) alfa, astre, cefeida, estel, estrela, estrella, llumener, nana, protoestel, púlsar, radioestel, sol, supernova

3. n bomba, campanada, exclusiva, notícia, notícia bomba, novetat, primícia

1. n molinada, mòlta (ort. pre-2017)

1. adj incalculables, incomptables, innombrables, mil, milers, milions, moltíssims, nombrosos, milanta (col·loquial)

1. pron molta gent

1. n agitació, aldarull, aücs, avalot, babel, borrombori, brogit, bullici, bullícia, busbèrria, cafarnaüm, clam, clamor, confusió, cridadissa, cridòria, desgavell, enrenou, escama, escàndol, escarot, escridassada, esgavell, esvalot, faramalla, furor, galliner, gatzara, guirigall, marrinxa, motí, rebombori, rebull, renou, samaniat, saragata, sarau, tabustol, tabustoll, taral·la, temperi, tol·le-tol·le, turbulència, xafarnat, xafarranxo, xiscladissa, xivarri, escarotament (col·loquial), merder (col·loquial), tiberi (col·loquial), xilladissa (col·loquial)

2. n baluern, barrabum (onomatopeia), bum (onomatopeia), detonació, esclafit, esclat, espetec, estrèpit, fragor, grunya, petard, retrò, retruny, retrunyiment, sarabastall, tamborinada, terrabastada, terrabastall, tro, tronada, tronadissa

3. n clac (onomatopeia), clec (onomatopeia), colp, cop, crac (onomatopeia), crec (onomatopeia), cric (onomatopeia), cric-crac (onomatopeia), cric-crec (onomatopeia), esclafit, espetec, patapam (onomatopeia), pataplaf (onomatopeia), pataplum (onomatopeia), patatum (onomatopeia), pet, petada, trencament

4. n brogit, bruit, cruixit, fressa, maror, mormol, mormoleig, murmuri, remor, renou, rondineig, so, xiu-xiu, xiuxiueig

5. n carrisqueig, cruixit, escarritx, fregadís, garranyic, grinyol, nyic (onomatopeia), xerric, xirigueig

1. adv i busques, i escaig, i les dents, i remitjó, i repicó, i tacó, i tants

1. adv adés, ara mateix, fa una estona, fa un instant, fa un moment, no fa gaire, suara

2. adv ara fa poc, darrerament, recentment, últimament

1. adv d’un dit, d’un fil, d’un pèl, de prim, gairebé, pels pèls, per poc, quasi, tantost, un pèl

1. adv altra vegada, altra volta, de bell nou, de cap i de nou, novament, una altra vegada, una altra volta

2. adv al principi, da capo (italià), des del principi

3. adv de fa poc, de fresc, recentment

1. adv quelcom, una mica, una miqueta, un xic

1. n cap d’any, entrada d’any, ninou

1. n Amèrica

1. adv manco, menys, no tan, no tant

1. adv d’un dit, d’un fil, d’un pèl, de poc, de prim, gairebé, pels pèls, quasi, tantost, un pèl

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. ij mel, mel de romer, collonut (col·loquial), de conya (col·loquial), guai (col·loquial), súper (col·loquial)

1. n (sentit figurat) curtesa de mires, estretor de mires, falta de visió, imprevisió, manca de rigor, miopia, poca seriositat, poca vista

1. adj al dente (italià; pasta), grenyal

1. adj com una patena, com una plata, com un calze, com un espill, com un lliri, com un mirall, lluent

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. n (dit d’una persona) no ningú, mitjacerilla (col·loquial), mitja merda (col·loquial), tifa (col·loquial)

2. n insignificança, misèria, misèria i companyia, xavalla

1. n ciutat dels gratacels

1. adj de poca fondària, som soma, superficial ‖ ANTÒNIMS: fondo fonda

1. adj abismal, astronòmic astronòmica, catedralici catedralícia, ciclopi ciclòpia, colossal, com una catedral, còsmic còsmica, de cal déu, descomunal, desmesurat desmesurada, desorbitat desorbitada, desproporcionat desproporcionada, elefantí elefantina, elefantíac elefantíaca, enorme, estratosfèric estratosfèrica, exagerat exagerada, exorbitant, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fenomenal, fora del comú, formidable, gegant, gegantesc gegantesca, gegantí gegantina, gran, grandiós grandiosa, grandíssim grandíssima, immens immensa, ingent, majúscul majúscula, mastodòntic mastodòntica, monstre, monstruós monstruosa, monumental, orb orba, piramidal, sobrehumà sobrehumana, titànic titànica, tremend tremenda, brutal (col·loquial), descominal (antic)

2. adj abismal, colossal, com una casa, com una casa de pagès, com una catedral, com un temple, de l’alçada d’un campanar, descomunal, desmesurat desmesurada, enorme, garrafal (un error), gegantesc gegantesca, greu, majúscul majúscula, monstruós monstruosa, terrible, tremend tremenda

3. adj de ca l’ample, de cal Déu, de campionat, de por, desmesurat desmesurada, de tots els déus, de l’hòstia (col·loquial)

1. v suar com un carreter, suar la cansalada, suar la gota negra

1. adv de fresc, de nou, recentment

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. n (sentit figurat) curtesa de mires, estretor de mires, falta de visió, imprevisió, manca de rigor, miopia, poca seriositat, poc seny

1. n barroeria, graponeria, imperícia, incapacitat (f), incompetència, ineptitud, inexperiència, inexpertesa, inhabilitat (f), insolvència, insuficiència, malaptesa, matusseria, rovell ‖ ANTÒNIMS: habilitat (f)

1. n noviluni

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure més que un clot d’arena, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v causar sensació, deixar tothom esbalaït, destacar, donar el colp, donar el cop, fer cop, fer època, fer forrolla, fer furor, fer sensació, fer tronar i ploure, tenir eco, tenir ressò, tenir ressonància

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv amb poca freqüència, a penes, de tant en tant, de tard en tard, extraordinàriament, infreqüentment, insòlitament, inusualment, poques vegades, rarament ‖ ANTÒNIMS: sovint

1. adv a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv a tot estirar, com a màxim, i encara, pel cap alt, tirant llarg

1. adv darrerament, fa poc, recentment, últimament

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. pron molts

1. v fer-se costa amunt, fer-se costera amunt, fer-se costerut, fer-se una muntanya, venir costa amunt, venir coster

1. v anar d’un pèl, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre un imperi, valdre un món

1. v decebre, quedar curt, semblar poca cosa, tenir gust de poc ‖ ANTÒNIMS: satisfer

1. v no deixar parlar, no donar-se raó a les barres, no donar tanda

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb comptagotes, amb parsimònia, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poquet, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

2. adv a càmera lenta, a passes comptades, a poc a poquet, a poquet a poquet, de mica en mica, gota a gota, gradualment, pam a pam, pas a pas, progressivament

3. adv a poc a poc i bona lletra, reflexivament, tranquil·litat i bons aliments

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc menjar com una llima, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. n contraent, noucasat noucasada, novençà novençana, nuvi núvia, promès promesa

1. adj antiestètic antiestètica, antinatural, deforme, desagradable, desagradós desagradosa, desairós desairosa, desplaent, disgraciós disgraciosa, fastigós fastigosa, horrible, horrorós horrorosa, lleig lletja, malcarat malcarada, malconformat, monstruós monstruosa, poc atractiu poc atractiva, repugnant, repulsiu repulsiva, galdós galdosa (pejoratiu) ‖ ANTÒNIMS: agraciat agraciada, atractiu atractiva, bonic bonica

1. adj barat barata, bast basta, de baixa estofa, de baixa qualitat, de pa sucat amb oli, de patacada, de trucalembut, infumable, ordinari ordinària, vulgar

1. adj antiestètic antiestètica, antinatural, deforme, desagradable, desagradós desagradosa, desairós desairosa, desplaent, disgraciós disgraciosa, fastigós fastigosa, horrible, horrorós horrorosa, lleig lletja, malcarat malcarada, malconformat, monstruós monstruosa, poc agraciat poc agraciada, repugnant, repulsiu repulsiva, galdós galdosa (pejoratiu) ‖ ANTÒNIMS: agraciat agraciada, atractiu atractiva, bonic bonica

1. adj al·lèrgic al·lèrgica (sentit figurat), contrari contrària, irreductible, oposat oposada, refractari refractària, renitent, repatà repatana, repatani repatània, repropi repròpia, resistent, reticent

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v deixar, desairar, desatendre, desconsiderar, desdenyar, desestimar, desoir, escarufejar, fer escarafalls, fer rosegons, girar l’esquena, menysestimar, menysprear, menystenir, menysvalorar, mirar de dalt a baix, no donar importància, no fer cas, refusar, tenir en menys

1. v causar estranyesa, cridar l’atenció, estranyar, fer estrany, sorprendre, xocar

1. adv abans de gaire, al cap de poc, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, quan, si bé, tot i que

1. n pedra de toc, prova de foc

1. adj d’estrena, de nou en nou, de primera mà, flamant, nou nova, per estrenar

1. adj d’estrena, de primera mà, flamant, nou nova, nou de trinca, per estrenar

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser més curt que una cua de conill, ser un foc d’encenalls

1. v ser bo de veure, tenir cara i ulls

1. v apreciar, estimar, valorar

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv abans de gaire, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. pron bona cosa de temps, força temps, molt

1. loc com de la nit al dia, com un ou i una castanya

1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser molt fàcil, ser pa sucat amb oli, ser peix al cove

1. n (nota) deficient, suspès suspesa

1. adj molt ben parit molt ben parida (col·loquial), boníssim boníssima, d’allò que no hi ha, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial)

1. v aclaparar, angoixar, atabalar, cansar, estar molt a sobre, estressar

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa

1. adv destralerament, ineptament, inhàbilment, maldestrament, negligentment

1. adv amb poca freqüència, a penes, de tant en tant, de tard en tard, extraordinàriament, infreqüentment, insòlitament, inusualment, poc sovint, rarament ‖ ANTÒNIMS: sovint

1. adv amb freqüència, ara i adés, cada dos per tres, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

2. adv més de cent vegades, repetidament, una vegada i una altra

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb comptagotes, amb parsimònia, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poc, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

2. adv a càmera lenta, a passes comptades, a poc a poc, a poquet a poquet, de mica en mica, gota a gota, gradualment, pam a pam, pas a pas, progressivament

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a brida abatuda, a cent per hora, a esclatacor, a gran velocitat, al màxim possible, a més córrer, a regna solta, a tota brida, a tota castanya, a tota hòstia (vulgar), a tota màquina, a tota merda (vulgar), a tota pastilla, a tota velocitat, a tota virolla, a tot córrer, a tot drap, a tot estrop, a tot gas, com un llamp, ràpidament, veloçment

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

2. adv absolutament gens, ni poc ni gaire, no gens

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts d’anys

1. ij alerta, atenció, compte, ei, ep, ull viu, vigila, vigileu

1. loc (agraïment) Déu t’ho pague, Déu t’ho pagui, gràcies, mercès

1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser pa i nous, ser pa sucat amb oli, ser peix al cove

1. n (sentit figurat) curtesa de mires, estretor de mires, falta de visió, imprevisió, manca de rigor, miopia, poca vista, poc seny

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v ser llarg de llengua, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta llengua, tenir molta parola, tenir trencat el tel de la llengua

1. v no tenir mesura, no tenir mida, passar de la ratlla, passar de mida, passar de taca d’oli

1. adv altra vegada, altra volta, de bell nou, de nou, novament, una altra vegada, una altra volta

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

2. adv absolutament gens, ni poc ni molt, no gens

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adj poc fondo poc fonda, som soma, superficial ‖ ANTÒNIMS: fondo fonda

1. adj apressat apressada, cames ajudeu-me, escapat escapada, escopetejat escopetejada, pressionat pressionada, pressut pressuda, sota pressió

1. v canviar, girar-se la truita, haver-hi un capgirell, mudar-se els daus

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. adv i encara menys, ni, ni menys, no, tampoc

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, per sota mà, privadament, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

2. adv a la callada, a la quieta, a la sorda, a la sordina, a la sotja, a les sotges, calladament, de puntetes, discretament, en secret, sense moure soroll, silenciosament, silentment

1. adv cara a cara, cos a cos, cos per cos

1. adv amb una sabata i una espardenya

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què tal

1. v decebre, quedar curt, semblar poc, tenir gust de poc ‖ ANTÒNIMS: satisfer

1. v decebre, quedar curt, semblar poc, semblar poca cosa ‖ ANTÒNIMS: satisfer

1. v abatussar, agredir, apalissar, apallissar, aplanar les costures, aplançonar, aporrinar, asclar el cap, assamarrar, ataconar, atonyinar, atupar, baquetejar, bastonejar, batre, bleir, calfar, cascar el llom, clavar una allisada, clavar un juli, colpejar, colpir, copejar, dardar, escalfar, espinyar, estomacar, estossar, estossinar, pataquejar, pegar, picar, tocar el crostó, tocar el llom, tustar, arrissar (col·loquial), batanejar (col·loquial), cardar (col·loquial), estovar (col·loquial)

2. v asclar la cara, desfer la cara, esmorrar, trencar la cara, unflar els morros

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. ij enhorabona, felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. adj callantívol callantívola, callat callada, eixut eixuta, eixut de paraules eixuta de paraules, escàs de paraules escassa de paraules, inexpressiu inexpressiva, malmirrós malmirrosa, mut muda, reservat reservada, sec seca, silenciós silenciosa, silent, taciturn taciturna

1. v aclaparar, angoixar, atabalar, cansar, estressar, ser molt pesat

1. v assemblar-se com un ou a una castanya, estar als antípodes

1. v ser llarg de llengua, ser molt parler, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta llengua, tenir trencat el tel de la llengua

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. adv (en resum) al capdavall, al cap i a la fi, amb tot plegat, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de fet, de manera genèrica, de manera global, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat

2. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a la callada, a la quieta, a la sorda, a la sordina, a la sotja, a les sotges, calladament, de puntetes, discretament, en secret, sense fer soroll, silenciosament, silentment

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. loc cara de fàstics, cara de jutge, cara de tres déus, cara de vinagre

1. loc digues-li atxa, digues-li com vulguis, digues-li naps, digues-li cos, més o menys

1. v ser llarg de llengua, ser molt parler, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta parola, tenir trencat el tel de la llengua

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

1. v anar de bòlit, anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv a penes, de tant en tant, de tard en tard, extraordinàriament, infreqüentment, insòlitament, inusualment, poc sovint, poques vegades, rarament ‖ ANTÒNIMS: sovint

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, per molts anys, per molts d’anys

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv llarg, llargament, prolongadament

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v complimentar, congratular, donar l’enhorabona, felicitar, gratular

1. v descoratjar-se, ofegar-se en dos dits d’aigua, ofegar-se en el test de les gallines, ofegar-se en un got d’aigua

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, pagar amb la cara, semblar una paret sense arrebossar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins

1. adv d’antic, des d’antic, des de sempre, des de temps antic, tradicionalment

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, no haver-n’hi per a tant

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. adv a poc a poc, reflexivament, tranquil·litat i bons aliments

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc molta fressa i poca endreça, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc val més pecar per excés que per defecte, val més pecar per massa que per massa poc, val més que en sobri que no que en falti

1. loc el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú, qui guarda quan té menja quan vol

1. loc a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc qui tingui orelles que escolti

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per excés que per defecte, val més que en sobri que no que en falti

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat