1. n domini, pertinença, possessió, propietat

2. n demani, patrimoni

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

2. adv altament, bastant, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, més que un lladre, molt, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

3. adv a meravella, avantatjosament, com cal, conspícuament, de cine, esplèndidament, excel·lentment, favorablement, feliçment, formidablement, magníficament, meravellosament, òptimament, perfectament, profitosament, rebé, satisfactòriament

1. ij (acord) absolutament, amén, avant, cert, certament, com vulgues, com vulguis, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, i tant que sí, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. n amàs, cabals, caixa, capital, diner, diners, efectiu, estoc, existències, finances, fons, fortuna, gazofilaci, haver, hisenda, líquid, or, patrimoni, possessions, recursos, reserves, riquesa, tresor, valors

2. n arreus, efectes, estris, instruments, mercaderies, mobles, objectes

1. conj bé... bé..., o, sia... o..., sia... sia...

1. prep a desgrat de, a despit de, amb tot i, a pesar de, malgrat, no obstant, sobre (seguit d’infinitiu), tot i

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, tot i que

1. n (el temps) córrer, escolar-se, fluir, transcórrer

2. n mitjans, passament

1. v aixafar, anar al davant, avançar, avantatjar, debel·lar, derrotar, destacar, donar quinze i falta (a algú), donar quinze i ratlla (a algú), eclipsar, excel·lir, fer la pols (a algú), fer ombra, guanyar, guanyar terreny, passar al davant, passar la mà per la cara, prevaler, sobrar, superar, ultrapassar, vèncer

2. v aparèixer, arribar, coincidir, donar-se, eixir, ensopegar-se, escaure’s, escunçar-se, esdevenir-se, esdevindre’s, ocórrer, perfilar-se, presentar-se, produir-se, realitzar-se, resultar, ser, sortir, tenir lloc

3. v aclarir, apurar, assolar-se, clarificar, colar, defecar, depurar, destil·lar, escórrer, filtrar, garbellar, purificar, sedassar, sedassejar, tamisar

4. v apegar, comunicar, contagiar, contaminar, empeltar, empestar, empestiferar, encomanar, infectar, inocular, propagar, transmetre, entacar (antic), entecar (antic), infeccionar (antic)

5. v accedir, aprofundir, avencar-se, emboscar-se, embotir-se, endinsar-se, entrar, ficar-se, filtrar-se, insinuar-se, internar-se, introduir-se, irrompre, penetrar

6. v accedir, admetre, condescendir, deixar, deixar fer, deixar-se tallar la capa, fer els ulls grossos, passar per alt, permetre, tolerar, transigir

7. v abocar, adollar, brollar, circular, córrer, discórrer, escórrer-se, fluir, rajar, transcórrer

8. v excedir, quedar, redundar, restar, sobrar, sobreabundar, sobreeixir, subsistir, superabundar ‖ ANTÒNIMS: escassejar

9. v anar més enllà, excedir, sobremuntar, sobrepassar, sobrepujar, superar, transcendir, ultrapassar

10. v comunicar, fer saber, filtrar, revelar, transmetre, xarrar, xerrar, cantar (col·loquial)

11. v experimentar, patir, percebre, rebre, sentir, sofrir, tastar

12. v canviar, decantar, mudar, trafegar, transvasar, trasbalsar, trascolar

13. v aigualejar, esbaldir, esbandir, rabejar, rentar, repassar

14. v creuar, franquejar, navegar, traspassar, travessar

15. v franquejar, saltar, salvar, superar, vèncer

16. v doblar, passar al davant, remuntar, superar

1. v passar (col·loquial), abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler saber-ne res, no voler tenir art ni part, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s

1. adv millor

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. ij mel, mel de romer, collonut (col·loquial), de conya (col·loquial), guai (col·loquial), súper (col·loquial)

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v agradar, ballar en l’ull (a algú), conquistar, fer-se de voler, fer-se estimar, guanyar-se el cor, guanyar-se l’afecte, robar el cor (a algú), seduir

3. v assentar-se bé, digerir bé, fer profit, posar-se bé, provar

1. v funcionar, reeixir, resultar, sortir bé

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure en l’abundància

1. v anar per bon camí, captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, fer un bon paper, llaurar dret, portar-se bé

1. prep a favor de, a profit de, en benefici de, en favor de, en profit de, mirant a, per

1. loc en el millor dels casos, si tot va bé

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

2. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. v descompondre’s, fermentar, fer-se malbé, florir-se, grillar-se, picar-se, podrir-se, revenir-se, tocar-se

1. v eixir bé, funcionar, reeixir, resultar

1. n arquitectura, bastiment, casa, casal, casalici, casalot, casot, construcció, edificació, edifici, fàbrica, finca, immoble, mansió, obra, palau, recinte

1. n avantatge, benefici, bicoca, bon passament, canongia, càrrec, ganga, menjadora, moma, ocasió, oportunitat, prebenda, privilegi, profit, renda, sinecura

1. adj a baix preu, a bon mercat, a bon preu, assequible, barat barata, econòmic econòmica, mòdic mòdica, rebaixat rebaixada, regalat regalada

1. v assentar-se bé, caure bé, fer profit, posar-se bé, provar

1. v canalitzar, encanalar, encanonar, entubar

1. v acotiar, agombolar, atendre, conrear, cuidar, gomboldar, tenir cura

2. v acomboiar, adelitar, comboiar, obsequiar, portar en andes, regalar

1. adv a l’orsa, a la biorxa, a mal borràs, desgraciadament, de través, difícilment, incorrectament, mal, malament ‖ ANTÒNIMS: bé

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. n (dret) animal

1. v assentar-se bé, caure bé, digerir bé, fer profit, provar

1. v covar-se, enrancir-se, malmetre’s, revellir-se

1. v passar-se’n (col·loquial), abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare

1. v alçar el cap, augmentar, avançar, evolucionar, florir, guanyar, millorar, progressar, prosperar, refer-se, superar-se ‖ ANTÒNIMS: empitjorar

1. conj o, o bé, sia... o..., sia... sia...

1. loc (resposta a un agraïment) a Déu sien dades, de res, en vida de tots, en vida teva, no es mereixen, no faltaria més, només faltaria, vostè les té totes

1. loc ben cert que, és clar que, prou que

1. loc Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo

1. v acceptar, prendre’s les coses tal com són, veure de bon ull

1. v abillar-se, adornar-se, arreglar-se, canviar-se, compondre’s, empindongar-se, empolainar-se, empolistrar-se, endiumenjar-se, engalanar-se, fargar-se, guarnir-se, mudar-se, quillar-se, vestir-se

1. v acomodar, adaptar, adequar, ajustar, apropiar, capacitar, conformar, disposar, fer apte, fer hàbil, habilitar, proporcionar

1. v adelitar-se, caure la bava (a algú), complaure’s, divertir-se, entretenir-se, esbargir-se, esplaiar-se, folgar, fruir, gaudir, gojar, passar-s’ho bé, rabejar-se, rebolcar-se, refocil·lar-se, regalar-se, xalar, xalar-se, disfrutar (col·loquial)

1. v anar per bon camí, captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, fer un bon paper, llaurar dret, obrar bé

1. v canviar de conversa, canviar de rosca, canviar el disc, deixar-ho córrer, girar full, trencar de conversa

1. v anar-se’n, consumir-se, desaparèixer, dissipar-se, esfumar-se, espassar, esvair-se, esvanir-se, evaporar-se, fondre’s, marfondre’s, mitigar-se, morir-se, perdre’s, volatilitzar-se

1. loc anant bé, en el millor dels casos

1. v cuidar, curar, custodiar, defendre, defensar, donar una ullada, donar un colp d’ull, donar un cop d’ull, estar amatent, estar atent, guardar, observar, posar atenció, preocupar-se, protegir, salvaguardar, tenir cura, vetlar, vetllar, vigilar, zelar

1. v esborrar, guixar, ratllar

1. v ser bo de veure, tenir cara i ulls

1. v acariciar, escallimpar, fregar, friccionar, gratar, llepar, passar frec a frec, rasar, rascar, raspar, refregar, tocar, vorejar

1. v batxillejar, comarejar, criticar, critiquejar, dotorejar, escodrinyar, escorniflar, fer córrer les tisores, fer mullader, fer safareig, maldir, malparlar, murmurar, parlotejar, portar ous a vendre, tafanejar, xafardejar, xafarotejar, xarrar, xerrar, destralejar (col·loquial), estralejar (col·loquial)

1. loc Déu ho faci, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo

1. v deixar de banda, deixar de racó, deixar en terra, descuidar, excloure, fer cas omís, fer vores, ignorar, menystenir, negligir, no tenir en compte, oblidar, ometre, passar olímpicament, passar per damunt, prescindir, preterir

2. v accedir, admetre, condescendir, deixar, deixar fer, deixar-se tallar la capa, fer els ulls grossos, passar, permetre, tolerar, transigir

3. v escapar-se, escapolir-se, esmunyir-se, filtrar-se, passar desapercebut, passar inadvertit, passar per malla

1. v caure bé, digerir bé, fer profit, posar-se bé, provar

1. v auditar, comprovar, compulsar, contrastar, controlar, corregir, examinar, fiscalitzar, inspeccionar, mirar amb quatre ulls, monitorar, passar els ulls, reexaminar, repassar, reveure, revisar, revistar, supervisar, vigilar

1. v acaptar, allargar la mà, captar, demanar, demanar almoina, demanar caritat, fer col·lecta, mendicar, parar la mà, passar el barret, passar el plateret, passar el platet, passar la bacina, passar la gorra, pidolar, pidolejar, postular, almoinar (antic)

1. v caure en desús, deixar d’usar-se, desusar-se, perdre el tren, quedar antiquat, quedar desfasat

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

2. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit

1. v aclarir, passar factura, reptar, retraure, retreure

2. v fer caixa, fer la caixa, tancar caixa

3. v calcular, comptar

1. v aclarir, passar comptes, reptar, retraure, retreure

1. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

2. v no tenir mesura, no tenir mida, passar de la ratlla, passar de taca d’oli, ser molt bèstia

1. v carregar el mort, carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, endossar el mort, fer pagar els neulers, fer pagar els plats trencats, fer pagar la festa, passar la patata calenta, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)

1. v adelitar-se, caure la bava (a algú), complaure’s, divertir-se, entretenir-se, esbargir-se, esplaiar-se, folgar, fruir, gaudir, gojar, passar-ho bé, rabejar-se, rebolcar-se, refocil·lar-se, regalar-se, xalar, xalar-se, disfrutar (col·loquial)

1. v afamar, afamegar, fer patir fam, matar de fam

1. loc (agraïment) Déu t’ho pague, gràcies, mercès, moltes gràcies

1. loc (agraïment) Déu t’ho pagui, gràcies, mercès, moltes gràcies

1. v eixivernar, hibernar (en estat d’hibernació), hivernar

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v ribotar, ribotejar

1. v auditar, comprovar, compulsar, contrastar, controlar, corregir, examinar, fiscalitzar, inspeccionar, mirar amb quatre ulls, monitorar, passar revista, reexaminar, repassar, reveure, revisar, revistar, supervisar, vigilar

1. v acaptar, allargar la mà, captar, demanar, demanar almoina, demanar caritat, fer col·lecta, mendicar, parar la mà, passar el barret, passar el plat, passar el plateret, passar el platet, passar la bacina, pidolar, pidolejar, postular, almoinar (antic)

1. v girar full, girar pàgina, oblidar

1. v anar per bon camí, captenir-se, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, fer un bon paper, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina, veure les estrelles

1. v aixafar, anar al davant, avançar, avantatjar, debel·lar, derrotar, destacar, donar quinze i falta (a algú), donar quinze i ratlla (a algú), eclipsar, excel·lir, fer la pols (a algú), fer ombra, guanyar, guanyar terreny, passar, passar la mà per la cara, prevaler, sobrar, superar, ultrapassar, vèncer

2. v doblar, passar, remuntar, superar

1. v posicionar-se, prendre partit

1. v barutellar, cerndre, cribrar (medicina), desmesclar, destriar, erejar, ererar, garbellar, porgar, sarandar, sedassar, sedassejar, tamisar, triar

2. v abordar, analitzar, aprofundir, considerar, discutir, estudiar, examinar, plantejar, tractar

1. v escapar-se, escapolir-se, esmunyir-se, filtrar-se, passar desapercebut, passar inadvertit, passar per alt

1. v acaptar, allargar la mà, captar, demanar, demanar almoina, demanar caritat, fer col·lecta, mendicar, parar la mà, passar el barret, passar el plat, passar el plateret, passar el platet, passar la gorra, pidolar, pidolejar, postular, almoinar (antic)

1. v carregar el mort, carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, endossar el mort, fer pagar els neulers, fer pagar els plats trencats, fer pagar la festa, passar el mort, passar la patata calenta, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)

1. v acaptar, allargar la mà, captar, demanar, demanar almoina, demanar caritat, fer col·lecta, mendicar, parar la mà, passar el barret, passar el plat, passar el plateret, passar la bacina, passar la gorra, pidolar, pidolejar, postular, almoinar (antic)

1. v anar fent, anar tirant, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, sobreviure, sortir del pas, trampejar

1. v acaptar, allargar la mà, captar, demanar, demanar almoina, demanar caritat, fer col·lecta, mendicar, parar la mà, passar el plat, passar el plateret, passar el platet, passar la bacina, passar la gorra, pidolar, pidolejar, postular, almoinar (antic)

1. v escapar-se, escapolir-se, esmunyir-se, filtrar-se, passar desapercebut, passar per alt, passar per malla

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina, veure les estrelles

1. v abandonar, abjurar, apostatar, caragirar-se, desertar, rebutjar, renegar, renunciar, trair

1. v deixar de banda, deixar de racó, deixar en terra, descuidar, excloure, fer cas omís, fer vores, ignorar, menystenir, negligir, no tenir en compte, oblidar, ometre, passar olímpicament, passar per alt, prescindir, preterir

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina, veure les estrelles

1. v apanyar-s’ho, apanyar-se, arranjar-s’ho, arranjar-se, arreglar-se, arreglar-se-les, combinar-s’ho, compondre’s, compondre-s’ho, deseixir-se, donar-se manya, endegar-se-les, enginyar-se, enginyar-se-les, espavilar-se, fer-s’ho, manegar-s’ho, manegar-se

1. adv així així, mig mig, mitjanament, no del tot, passadorament, tau-tau

1. v acariciar, escallimpar, fregar, friccionar, gratar, llepar, passar a frec, rasar, rascar, raspar, refregar, tocar, vorejar

1. v exhibir, fregar pels bigotis, fregar pels morros

1. v acaptar, allargar la mà, captar, demanar, demanar almoina, demanar caritat, fer col·lecta, mendicar, parar la mà, passar el barret, passar el plat, passar el platet, passar la bacina, passar la gorra, pidolar, pidolejar, postular, almoinar (antic)

1. v passar per ací o per la porta, passar per l’adreçador, passar per l’aplanador, passar per la pedra, passar per les baquetes, posar el peu a rotlle, resignar-se, sotmetre’s

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina, veure les estrelles

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina, veure les estrelles

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v escapar-se, escapolir-se, esmunyir-se, filtrar-se, passar inadvertit, passar per alt, passar per malla

1. v passar per ací o per la porta, passar per l’adreçador, passar per l’aplanador, passar per la mola, passar per les baquetes, posar el peu a rotlle, resignar-se, sotmetre’s

1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

2. v deixar de banda, deixar de racó, deixar en terra, descuidar, excloure, fer cas omís, fer vores, ignorar, menystenir, negligir, no tenir en compte, oblidar, ometre, passar per alt, passar per damunt, prescindir, preterir

1. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

2. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, picar fort, posar més pa que formatge, posar més pa que peix, unflar

3. v no tenir mesura, no tenir mida, passar de mida, passar de taca d’oli, ser molt bèstia

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

1. v acorar, afusellar, ajusticiar, apedregar, apunyalar, assassinar, crucificar, decapitar, degollar, deixar al seti (matar sobtadament), delmar, desmembrar, donar garrot, donar mort, electrocutar, emmetzinar, empalar, enforcar, enverinar, enviar a l’altre barri, escanyar, estossar, estossinar, estrangular, executar, exterminar, fer la pell, gasar, gasejar, guillotinar, lapidar, linxar, llevar la vida, matar, occir (literari), ofegar, penjar, portar al pal, sacrificar, escabetxar (col·loquial), liquidar (col·loquial), pelar (col·loquial)

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina, veure les estrelles

1. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

2. v no tenir mesura, no tenir mida, passar de la ratlla, passar de mida, ser molt bèstia

1. v eternitzar, immortalitzar, passar a la posteritat, perpetuar

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, el sabater duu les sabates més dolentes, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater

1. v censurar, examinar

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina, veure les estrelles

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. adj característic característica, congènit congènita, connatural, de mena, de naixement, ingènit ingènita, innat innata, nadiu nadiua, nat nada, natiu nativa, natural, propi pròpia

1. v tranuitar, vetlar, vetllar

1. v passar per ací o per la porta, passar per l’adreçador, passar per la mola, passar per la pedra, passar per les baquetes, posar el peu a rotlle, resignar-se, sotmetre’s

1. v passar per ací o per la porta, passar per l’aplanador, passar per la mola, passar per la pedra, passar per les baquetes, posar el peu a rotlle, resignar-se, sotmetre’s

1. v eternitzar, immortalitzar, passar a la història, perpetuar

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina, veure les estrelles

1. v passar per ací o per la porta, passar per l’adreçador, passar per l’aplanador, passar per la mola, passar per la pedra, posar el peu a rotlle, resignar-se, sotmetre’s

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

2. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit

1. v agafar ales, agafar ànim, agafar coratge, agafar pit, agafar valentia, alçar la creta, animar-se, calfar-se, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes

1. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v carregar el mort, carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, endossar el mort, fer pagar els neulers, fer pagar els plats trencats, fer pagar la festa, passar el mort, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)

1. v aixafar, anar al davant, avançar, avantatjar, debel·lar, derrotar, destacar, donar quinze i falta (a algú), donar quinze i ratlla (a algú), eclipsar, excel·lir, fer la pols (a algú), fer ombra, guanyar, guanyar terreny, passar, passar al davant, prevaler, sobrar, superar, ultrapassar, vèncer

1. v adular, afalagar, ballar l’aigua, doblegar l’esquena, donar sabó, encensar, ensabonar, fer el bus, fer el cul gros, fer festes, fer l’aleta, fer la barbeta, fer la cort, fer la gara-gara, fer la garangola, fer la pilota, fer la rosca, fer la torniola, llagotejar, llepar, llepar el cul, llepar la cresta, lleponejar, raspallar, rentar la cara, tocar la barbeta, alçar la tafarra (col·loquial)

1. v agafar ales, agafar ànim, agafar coratge, agafar pit, agafar valentia, alçar la creta, animar-se, calfar-se, cordar-se bé les calces, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se

1. v passar per l’adreçador, passar per l’aplanador, passar per la mola, passar per la pedra, passar per les baquetes, posar el peu a rotlle, resignar-se, sotmetre’s

1. v començar la casa per la teulada, precipitar-se, tirar-se de cap, tirar sense engaltar

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà