1. n abonaré, aval, bitllet, pagaré, taló, tiquet, val, xec

1. adj august augusta, auri àuria, boníssim boníssima, celestial, de mà de mestre, de traca i mocador, eminent, excel·lent, excels excelsa, extraordinari extraordinària, ideal, idoni idònia, immillorable, imperial, insuperable, insuperat insuperada, magistral, meravellós meravellosa, mestre mestra, millor, òptim òptima, perfecte perfecta, preciós preciosa, preexcels preexcelsa, primicer primicera, pur pura, ric rica, sobrebò sobrebona, sublim, superior, suprem suprema, transcendent ‖ ANTÒNIMS: millorable

2. adj afable, altruista, benefactor benefactora, benèvol benèvola, benigne benigna, bondadós bondadosa, bonhomiós bonhomiosa, caritatiu caritativa, clement, compassiu compassiva, condescendent, filantrop, filàntrop filàntropa, filantròpic filantròpica, generós generosa, humà humana, humanal, humanitari humanitària, indulgent, magnànim magnànima, misericordiós misericordiosa, virtuós virtuosa, angelot (col·loquial)

3. adj (una terra) abundant, esplèndid esplèndida, fecund fecunda, feraç, fèrtil, fructífer fructífera, fructuós fructuosa, fruitós fruitosa, generós generosa, gras grassa, pròdig pròdiga, productiu productiva, prolífer prolífera, prolífic prolífica, prolíger prolígera, rendible, retent, ric rica, ubèrrim ubèrrima

4. adj abellidor abellidora, apetitós apetitosa, deliciós deliciosa, exquisit exquisida, gustós gustosa, llaminer llaminera, llépol llépola, mengívol mengívola, saborós saborosa, sàpid sàpida, saporífer saporífera, saporífic saporífica, suculent suculenta ‖ ANTÒNIMS: fat fada, insípid insípida

5. adj depurat depurada, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, excel·lent, exquisit exquisida, fi fina, pulcre pulcra, pur pura, sublim, superb superba

6. adj adret adreta, condret condreta, eucràtic eucràtica, fi fina, sa sana, sedeny sedenya, sereny serenya, temprat temprada, trempat trempada, catòlic catòlica (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: malalt malalta

7. adj afalagador afalagadora, agradable, convenient, falaguer falaguera, favorable, grat grata, gratificant, plaent, satisfactori satisfactòria, satisfaent ‖ ANTÒNIMS: insatisfactori insatisfactòria

8. adj caritatiu caritativa, commiseratiu commiserativa, compacient, compassiu compassiva, misericorde, misericordiós misericordiosa, piadós piadosa, pietós pietosa

9. adj caritatiu caritativa, just justa, perfecte perfecta, pur pura, sant santa, venerable, virtuós virtuosa

10. adj avantatjós avantatjosa, benigne benigna, favorable, positiu positiva, pròsper pròspera ‖ ANTÒNIMS: negatiu negativa

1. n aturada, estació, estada, estaria, estatge, habitació, nit d’estada, parada, pernoctació, posada, residència, sojorn, arrest (antic)

2. n fosca, foscam, foscor, foscúria, fosquedat, negror, obscuritat, ombra, penombra, tenebra, tenebror

3. n matinada

1. n pi campaner, pi de llei, pi de pinyons, pi pinyer, pi pinyoner, pi ver

1. v aguantar la capa, amagar, callar, camuflar, celar, cobrir, daurar la píndola, desfigurar, disfressar, dissimular, emmascarar, encobrir, excloure, guardar les aparences, invisibilitzar, maquillar, ocultar, ometre, preterir, salvar les aparences, salvar les formes, silenciar, vestir

2. v acordonar, aturar, barrar, blocar, bloquejar, cegar, embossar, embussar, estrangular, impedir, obstruir, obturar, parar, tancar, taponar

3. v abrigallar, abrigar, acotiar, acotxar, agombolar, cobrir, embolcallar, emmantar, emmantellar, engiponar

4. v amagar, celar, cobrir, embolcallar, embolicar, ensitjar, folrar, ocultar, vestir ‖ ANTÒNIMS: mostrar

5. v cobrir, colgar, ensorrar, enterrar, inhumar, recobrir, sebollir, sepultar, soterrar ‖ ANTÒNIMS: desenterrar

1. adv de debò, de fet, de ver, de veritat, efectivament, en efecte, en obra, en realitat, en veritat, realment, rient rient, veritablement

2. adv de bo de bo, de bon de veres, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v convèncer, donar bo, fer el pes, fer peça, satisfer

1. n àrbitre àrbitra, componedor componedora, compromissari compromissària, conciliador conciliadora, intercessor intercessora, intermediari intermediària, jutge, mediador mediadora, mitjancer mitjancera, tercer

1. n baldragues, bonàs, bragasses, calçasses, jan, sinagües

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona intenció, bona voluntat, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

2. n candidesa, candor, confiança, credulitat, ingenuïtat, innocència, naturalitat, simplicitat, superstició

3. n bon comportament, correcció, decència, esportivitat, honestedat, honradesa, netedat, noblesa

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, deslliurat deslliurada, en bon estat, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i bo sana i bona, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, bo i sa bona i sana, deslliurat deslliurada, en bon estat, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. v dormir, pernoctar

1. ij com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou, què tal

1. n àngel de la guarda, benefactor benefactora, campió campiona, defenedor defenedora, defensor defensora, espònsor, fautor fautora, filantrop filantropa, filàntrop filàntropa, finançador finançadora, fomentador fomentadora, garant, lloca, mecenes, padrí, paladí, patró patrona, patrocinador patrocinadora, providència, tutor tutora, valedor valedora

1. n dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala peça, mala pècora, mala pell, mala persona, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona intenció, bona voluntat, bondat, bonesa, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v convèncer, fer bo, fer el pes, fer peça, satisfer

1. v (l’oratge) allisar-se el cel, carregar-se, cobrir-se, emboirar-se, embromallar-se, embromar-se, emplujar-se, encapotar-se, encelar-se, enfosquir-se, enlleganyar-se, ennegrir-se, ennigular-se, ennuvolar-se, enrufolar-se, entelar-se, enteranyinar-se, obscurir-se, posar-se núvol

1. v curar, guarir, remeiar, restablir, restituir la salut, sanar, tornar la salut

1. adv a alta hora de la nit, a altes hores de la nit, a hores petites, a la matinada, a les negres de la nit, a les negres de nit, a les petites, a les tantes, a les xicotetes, a nit closa, a plena nit, a última hora, de matinada, gran hora de la nit, tard, tard de la nit

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep a la meitat de, al mig de, enmig de, en mig de, entre, entremig de, voltat de

2. prep al fort de, al pic de, al ple de, en ple

1. conj així que, a penes, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, sort que, valga que

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. n amansiment, apaivagament, blanor, bonança, calma, serenor, suavitat, tranquil·litat

1. n (religió) beatitud, bona mort, bon remei, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. n (religió) beatitud, bona mort, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrela, bona estrella, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n (religió) beatitud, bon remei, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv altament, bastant, bé, ben, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, més que un lladre, molt, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

1. adv a pas de càrrega, a pas de frare convidat, a pas lleuger, camí tirat

1. adv això rai, en bona hora, encara com, encara gràcies, encara rai, encara sort, gràcies a Déu, per fortuna, per sort

1. n avantatge, benefici, bicoca, bon passament, canongia, càrrec, ganga, menjadora, moma, ocasió, oportunitat, prebenda, privilegi, profit, renda, sinecura

1. n abisme, avern, bàratre, foc etern, gehenna, hades, infern, orc, pena eterna, regne de les tenebres, reialme de les tenebres, reialme de Satanàs, tàrtar

1. adj a baix preu, a bon mercat, assequible, barat barata, bé de preu, econòmic econòmica, mòdic mòdica, rebaixat rebaixada, regalat regalada

1. adj bon vivant (francès), epicuri epicúria, hedonista, mundà mundana, refinat refinada, sensual, voluptuós voluptuosa

1. adj ample ampla, betzarrut betzarruda, boterut boteruda, botinflat botinflada, botit botida, carnós carnosa, carnut carnuda, corpulent corpulenta, cras crassa, doble, fardassa, gord gorda, gotzo gotza, gras grassa, grassonet grassoneta, gros grossa, grossal (un fruit), gruixut gruixuda, inflat inflada, llustrós llustrosa, massís massissa, molsut molsuda, obès obesa, panxarrut panxarruda, panxut panxuda, pencut pencuda, pícnic pícnica, ple plena, polpós polposa, rabassut rabassuda, redó redona, revingut revinguda, rodanxó rodanxona, rodó rodona, sacsoner sacsonera, sacsonut sacsonuda, sòlid sòlida, unflat unflada, ventrellut ventrelluda, ventrut ventruda, voluminós voluminosa

1. adv amb bona intenció, sense malícia

1. adv de bona lluna, de bon clim, de bon humor, de filis, de gaita

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv a dreta llei, d’acord amb la llei, de dret, de ple dret, legalment, segons la llei

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que

1. loc bon profit us faci, que vagi de gust

1. n festa del solstici d’estiu, nit del foc, nit de Sant Joan, revetlla de Sant Joan

1. n bona presència, elegància, exuberància, goig, patxoca, vistositat

2. n cara de bon any, cara de Pasqua, cara saludable

1. n festa del solstici d’estiu, nit del ros, nit de Sant Joan, revetlla de Sant Joan

1. n acció, actuació, entremetiment, immixtió, influència, influx, ingerència, intercessió, interposició, intervenció, intromissió, mediació, mitjanceria, operació, participació, entremesa (antic)

2. n auspicis, patronatge, protecció, recomanació

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj atent atenta, civilitzat civilitzada, correcte correcta, cortès cortesa, culte culta, delicat delicada, distingit distingida, educat educada, elegant, fi fina, primmirat primmirada, pulcre pulcra, refinat refinada ‖ ANTÒNIMS: groller grollera

1. v (una malaltia) alleujar-se, curar-se, guarir-se, millorar, recobrar-se, recuperar-se, refer-se, remetre, restablir-se, revenir, sanar, veure’s les orelles

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv de bo, de bon de veres, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

2. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, amb retard, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv a alta hora de la nit, a altes hores de la nit, a hores petites, a la matinada, a les negres de la nit, a les negres de nit, a les petites, a les tantes, a les xicotetes, a nit closa, a última hora, de matinada, gran hora de la nit, gran nit, tard, tard de la nit

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv a alta hora de la nit, a altes hores de la nit, a hores petites, a la matinada, a les negres de la nit, a les negres de nit, a les petites, a les tantes, a les xicotetes, a plena nit, a última hora, de matinada, gran hora de la nit, gran nit, tard, tard de la nit

1. adv de bona lluna, de bon humor, de bon tec, de filis, de gaita

1. adv anit, avui a la nit

1. adv a primera hora, aviat, d’hora, de bona hora, dejorn, de matí, enjorn, prest, prompte

1. n aturada, estació, estada, estaria, estatge, habitació, nit, parada, pernoctació, posada, residència, sojorn, arrest (antic)

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrella, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj aristocràtic aristocràtica, cavalleresc cavalleresca, cavallerívol cavallerívola, d’alt rang, d’upa, de bona família, de posició, de sang blava, elevat elevada, gentil, il·lustre, nobiliari nobiliària, noble, patrici patrícia, senyoret senyoreta, senyorívol senyorívola, del puntet (pejoratiu)

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, bo i sa bona i sana, deslliurat deslliurada, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i bo sana i bona, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. adj noctàmbul noctàmbula, tranuitador tranuitadora, vetlador vetladora, vetllador vetlladora

1. adj cuitor cuitora, cuitós cuitosa ‖ ANTÒNIMS: malcuitor malcuitora

1. adj a baix preu, a bon preu, assequible, barat barata, bé de preu, econòmic econòmica, mòdic mòdica, rebaixat rebaixada, regalat regalada

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v donar per descomptat, donar per fet, donar per llest, donar per segur, tenir per segur

1. v caure el dia, enfosquir-se, enllustrar-se, envesprir, fer-se de nit, fer-se fosc, fosquejar, negrejar, tirar a fosc, vesprejar

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv eminentment, en alt grau, en grau considerable

1. adv creïblement, eventualment, fàcilment, gairebé segur, possiblement, presumiblement, presumptivament, previsiblement, probablement, segurament, versemblantment

1. adv afortunadament, benauradament, feliçment, gràcies a Déu, per bona sort, per fortuna, per sort, per ventura, sortosament, venturosament

2. adv això rai, encara bo, encara com, encara gràcies, encara rai, encara sort, gràcies a Déu, per fortuna, per sort

1. adv a primera hora, aviat, d’hora, de bon matí, dejorn, de matí, enjorn, prest, prompte

1. adv de bona lluna, de bon clim, de bon tec, de filis, de gaita

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona voluntat, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. n cavallerositat, civilitat, civisme, cortesia, criança, educació, sociabilitat, urbanitat ‖ ANTÒNIMS: ineducació

1. n dinerada, dineral, diners, fortuna, milionada, renuc, riquesa, tresor, morterada (col·loquial), picossada (col·loquial)

1. n avantatge, benefici, bicoca, bon passar, canongia, càrrec, ganga, menjadora, moma, ocasió, oportunitat, prebenda, privilegi, profit, renda, sinecura

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona intenció, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrela, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj clar clara, comprensible, intel·ligible, llegible, llegidor llegidora, llegívol llegívola

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna

2. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara

1. v caure el dia, caure la nit, enfosquir-se, enllustrar-se, envesprir, fer-se fosc, fosquejar, negrejar, tirar a fosc, vesprejar

1. v cloure la boca, fer callar, posar a la muda, posar palla a l’esquella, reduir al silenci, tallar en sec, tancar la boca

2. v emmordassar, fer callar, reduir al silenci, silenciar, tancar la boca

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. adv a boca de fosc, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv lleialment

1. adv de bon clim, de bon humor, de bon tec, de filis, de gaita

1. adv afortunadament, benauradament, en bona hora, feliçment, gràcies a Déu, per fortuna, per sort, per ventura, sortosament, venturosament

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv anit, anit passada

1. adv anit, aquesta nit

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. n bon aspecte, elegància, exuberància, goig, patxoca, vistositat

1. n el millor, el rovell de l’ou, florada, floret, la conya marinera, la flor i nata, la nata

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj afavorit afavorida, agraciat agraciada, airós airosa, atractiu atractiva, bell bella, ben fet ben feta, ben plantat, ben tallat ben tallada, bonic bonica, bufó bufona, delicat delicada, elegant, escultural, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, esvelt esvelta, exquisit exquisida, ferm ferma, fi fina, formós formosa, galà galana, galanxó galanxona, gallard gallarda, garrit garrida, gentil, gràcil, graciós graciosa, guapo guapa, joliu joliua, plantós plantosa, polit polida, preciós preciosa, sublim, superb superba, templat templada (valencià), temprat temprada, trempat trempada, xaire xaira, maco maca (col·loquial), pito (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: lleig lletja

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv a alta hora de la nit, a altes hores de la nit, a hores petites, a la matinada, a les negres de la nit, a les negres de nit, a les petites, a les tantes, a les xicotetes, a nit closa, a plena nit, a última hora, de matinada, gran hora de la nit, gran nit, tard

2. adv a alta hora de la matinada, a alta hora de la nit, a altes hores de la nit, a altres hores de la matinada

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. n bon aspecte, cara de Pasqua, cara saludable

1. n falena, papallona de nit, papallona nocturna, papilió

1. adj aristocràtic aristocràtica, cavalleresc cavalleresca, cavallerívol cavallerívola, d’alt rang, d’upa, de casa bona, de posició, de sang blava, elevat elevada, gentil, il·lustre, nobiliari nobiliària, noble, patrici patrícia, senyoret senyoreta, senyorívol senyorívola, del puntet (pejoratiu)

1. v estar molt bé, tenir cara i ulls

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. adv de bo, de bo de bo, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

1. n baraca (islam), benastrugança, bona estrela, bona estrella, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n bona fe, correcció, decència, esportivitat, honestedat, honradesa, netedat, noblesa

1. n falena, palometa de nit, papallona nocturna, papilió

1. n festa del solstici d’estiu, nit del foc, nit del ros, revetlla de Sant Joan

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

2. v anar per bon camí, captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir la bona

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v arribar a bon estat, prosperar, quallar, tenir efecte, tenir èxit, triomfar

1. v ser ben plantat, tenir bona planta

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon negoci, guanyar, omplir-se les butxaques, tenir bons ingressos, treure faves d’olla

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

2. v girar la cara, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no mirar a la cara, retirar la paraula ‖ ANTÒNIMS: saludar

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v acceptar, prendre’s bé, prendre’s les coses tal com són

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir dits, tenir mans de fada, tenir mans de plata

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

2. adv a arraps, a cops de puny, a la babalà, arreu, atrafegadament, atropelladament, barrim-barram, barrip-barrap, barroerament, de qualsevol manera, desacuradament, descuradament, descurosament, grollerament, incurosament, pengim-penjam, potinerament, sense mirament, toscament

1. loc (fet sense remei) bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. v captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, fer un bon paper, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir molta carn damunt

1. v tenir bona llengua, tenir facilitat de paraula

1. v ser ben plantat, tenir bona perxa

1. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser una mala pua, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v engreixar-se, omplir-se

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon guany, guanyar, omplir-se les butxaques, tenir bons ingressos, treure faves d’olla

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona de Déu, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

1. adv de bona fe, sense malícia

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tirar, tolerar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v tenir bona parola, tenir facilitat de paraula

1. v afalconar-se, befar-se, burlar-se, escarnir, fer befa, fer servir de ninot, fúmer-se, ironitzar, mofar-se, passejar-se, penjar la llufa, posar en solfa, posar l’albarda, prendre el número, prendre el pèl, prendre la mida, ridiculitzar, rifar-se, riure’s, torejar, trufar-se, xinar, fotre’s (col·loquial), vacil·lar (col·loquial)

2. v abusar, penjar la llufa, pujar a l’esquena

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

1. pron força temps, molt, molt de temps

1. loc bon profit, que vagi de gust

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. v arribar a bon fi, prosperar, quallar, tenir efecte, tenir èxit, triomfar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. adv a alta hora de la nit, a altes hores de la nit, a hores petites, a la matinada, a les negres de la nit, a les petites, a les tantes, a les xicotetes, a nit closa, a plena nit, a última hora, de matinada, gran hora de la nit, gran nit, tard, tard de la nit

1. adv a alta hora de la nit, a altes hores de la nit, a hores petites, a la matinada, a les negres de la nit, a les negres de nit, a les petites, a les tantes, a les xicotetes, a nit closa, a plena nit, a última hora, de matinada, gran nit, tard, tard de la nit

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, per molts anys, per molts d’anys

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon guany, fer un bon negoci, guanyar, omplir-se les butxaques, treure faves d’olla

1. v (cobrar abusivament) acanar, arrissar, carejar, cinglar, clavar, clavar l’ungla, clavar una acanada, cotnar, escorxar, escurar les butxaques, estacar, estafar, fer pagar car, fer pagar ganes i tot, fer pagar la farda, ficar les ungles, carvendre (antic)

1. v amatinar-se, llevar-se de bon matí, matinar, matinejar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit

1. loc com un ou i una castanya, molt diferent

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v alçar-se de bon matí, amatinar-se, matinar, matinejar

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. adv a altes hores de la nit, a hores petites, a la matinada, a les negres de la nit, a les negres de nit, a les petites, a les tantes, a les xicotetes, a nit closa, a plena nit, a última hora, de matinada, gran hora de la nit, gran nit, tard, tard de la nit

2. adv a alta hora de la matinada, a altes hores de la nit, a altres hores de la matinada, tard de la nit

1. v tranuitar, vetlar, vetllar

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell

1. adv a alta hora de la nit, a altes hores de la nit, a hores petites, a la matinada, a les negres de nit, a les petites, a les tantes, a les xicotetes, a nit closa, a plena nit, a última hora, de matinada, gran hora de la nit, gran nit, tard, tard de la nit

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. adv a alta hora de la nit, a hores petites, a la matinada, a les negres de la nit, a les negres de nit, a les petites, a les tantes, a les xicotetes, a nit closa, a plena nit, a última hora, de matinada, gran hora de la nit, gran nit, tard, tard de la nit

2. adv a alta hora de la matinada, a alta hora de la nit, a altres hores de la matinada, tard de la nit

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. adv a poc a poc, reflexivament, tranquil·litat i bons aliments

1. adv de grat o per força, de mal cor, de mal grat, forçosament, obligadament, obligatòriament, per collons (vulgar), per força, sense excusa, tant sí com no, vulgues no vulgues

2. adv a tot preu, costi el que costi, incondicionalment, passi el que passi, peti qui peti, tant sí com no

1. adj/n embarassada, encinta, en estat, en estat interessant, gestant, gràvida, grossa, prenyada, prenys

1. v no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. loc hi ha gat amagat, no és tan sant com el pinten

1. v desagreujar, dignificar, purgar, redimir, rehabilitar, reintegrar, rentar, reparar, rescabalar, restablir, restituir, sincerar, tornar la fama

1. loc allà on va l’ansa va la galleda, allà on va la corda va el poal, avenir-se, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)

1. adv a poc a poc, a poc a poc i bona lletra, reflexivament

1. v estar a les verdes i a les madures

1. loc qui tingui orelles que escolti

1. loc de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil