1. v arrelar, establir-se, estacionar-se, estar, fixar-se, niar, niuar, quedar-se, restar, romandre, ser

2. v excedir, passar, redundar, restar, sobrar, sobreabundar, sobreeixir, subsistir, superabundar ‖ ANTÒNIMS: escassejar

3. v acordar, arranjar, concertar, consensuar, convenir, decidir, estipular, pactar

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què hi ha de nou, què tal

1. ij (vulgar) què carai, què collons, què diantre, què dimonis

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

2. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. v afaitar, afanar, apropiar-se, arrabassar, arrancar, arrencar, assaltar, atracar, cinglar, cisar, confiscar, denudar, desapropiar, desposseir, despullar, desvalisar, emparar-se, emportar-se, endur-se, espampolar, esplugar, espoliar, estafar, extorquir, furtar, llevar, pelar, pessigar, pillar, pinçar, plomar, prendre, privar, rampinyar, rapinyar, rapissar, requisar, robar, saltejar, sostraure, sostreure, usurpar, esquilar (col·loquial), estacar (col·loquial), llampar (col·loquial), orbar (antic), pispar (col·loquial), polir (col·loquial), volar (col·loquial)

2. v arrelar, establir-se, estacionar-se, estar, fixar-se, niar, niuar, quedar, restar, romandre, ser

3. v confitar-se (irònicament), guardar, retenir

1. ij (vulgar) què coi, què collons, què diantre, què dimonis

1. v decebre, semblar poc, semblar poca cosa, tenir gust de poc ‖ ANTÒNIMS: satisfer

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v (morir en una empresa) deixar-hi els ossos, deixar-hi la pell, desviure’s, immolar-se, matar-se, morir, perdre la vida, sacrificar-se, vessar la sang fins a l’última gota

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. ij (vulgar) què carai, què coi, què collons, què diantre

1. ij (vulgar) què carai, què coi, què collons, què dimonis

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (vulgar) què carai, què coi, què diantre, què dimonis

1. n bum-bum, diendes, el dir de la gent, enraonies, parleries, rumors, rum-rum, veus volanderes

1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un mal paper, fer un paper d’estrassa, pagar el riure, ser el burlot, ser l’ase dels cops, ser la riota, ser un passerell

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. loc no hi ha més remei, no hi ha res a fer

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar al seti (morir sobtadament), acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. adv a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v caure en desús, deixar d’usar-se, desusar-se, passar de moda, perdre el tren, quedar desfasat

1. v acorralar, admirar, colpir, commoure, deixar gelat, deixar parat, desconcertar, frapar (gal·licisme), gelar la sang, sorprendre

1. v desaprofitar, perdre el tren, perdre l’ocasió

1. v caure en desús, deixar d’usar-se, desusar-se, passar de moda, perdre el tren, quedar antiquat

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

2. v admirar-se, caure de cul, estranyar-se, fer-se creus, no cabre a la barretina, no cabre al cap, no poder-se acabar, no saber avenir-se, no saber-se acabar

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què tal

1. v quedar espatarrat (col·loquial), quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar espaterrat (col·loquial), quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial)

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs

1. v afrontar, avergonyir, causar la deshonra, comprometre, deixar retratat, deshonrar, donar una bufetada, fer abaixar la cara, fer vergonya, posar a la picota, posar en evidència, posar en ridícul, ruboritzar, sufocar, treure els drapets al sol

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir blanca, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv a cor què vols, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. loc com a cal sogre, com un canonge, com un marquès, com un rei

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre