1. adj afí, anàleg anàloga, bessó bessona, bisimètric bisimètrica, clavat clavada, coincident, consemblant, del mateix motlle, equipol·lent, equivalent, exacte exacta, fet i pastat, fet i plantat, germà germana, homogeni homogènia, idèntic idèntica, igual, indistingible, mateix mateixa, paregut pareguda, parell parella, pareller parellera, parió pariona, pastat pastada, ressemblant, semblant, simètric simètrica, similar, sinònim sinònima, tallat pel mateix patró, aital (antic), cagat cagada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: diferent, distint distinta

2. adj aquest aquesta, el dit la dita, el mencionat la mencionada, el present la present, el referit la referida, este esta (valencià), l’esmentat l’esmentada, semblant, est esta (antic) ‖ ANTÒNIMS: altre altra

1. n part (f), borrall, bri, brossa, busca, engruna, esguit, espurna, esquitx, gota, gra, guspira, infinitèsim (matemàtiques), mica, palleta, partícula, pessic, pols (m), polsada, polset, punt, resquitx, sospir, volva

2. n part (f), banda, bàndol, camarilla, camp, capelleta, claca, clan, clec, colla, facció, front, grup, grupuscle, partit, tendència, tall (pejoratiu)

3. n part (f), bocí, derna, fracció, fragment, mos, padellàs, peça, péntol, porció, segment, tella, teulís, tros

4. n part (f), apartat, article, capítol, clàusula, disposició, divisió, epígraf, episodi, secció, títol

5. n part (f), ala, banda, bandada, cantó, cara, carada, costat, extrem, flanc, meitat

6. n part (f), fracció, interès, percentatge, proporció, ràtio, relació, tant, tant per cent, taxa, tipus

7. n part (f), casell, casella, cel·la, compartiment, divisió, escac, secció, sector, subdivisió

8. n part (f), emplaçament, indret, lloc, posició, post (m; militar), posta (militar), punt, situació, ubicació

9. n part (f), bocí, fracció, fragment, parcel·la, porció, secció, segment, tram, tros

10. n part (f), enclavament, lloc, localitat, país, paratge, regió, territori, zona

11. n part (f), component, departament, divisió, membre, secció, sector, tram

12. n part (f), dosi, mesura, porció, presa, proporció, quantitat

13. n part (f), causant, demandant, pledejador pledejadora, pledejant, querellant

14. n part (f), component, element, factor, principi

15. n part (f), particel·la, partitura, solfa (col·loquial)

16. n (teatre) part (f), escena, esquetx (anglès), quadre

17. n part (f), paper, personatge

1. n part (m), deslliurament, infantament, naixement, parida, parturició

1. n daixonses, dallonses, genitals, natura, naturalesa, òrgans sexuals, penis (home), sexe, vergonyes, vulva (dona)

1. adv al seu torn, per la seva part, per separat, separadament

1. n ànima, animal, criatura, ésser, ésser humà, home, homínid, humà, individu, mortal, racional, ser, ser humà, subjecte, terrícola

2. n ànima, element, interfecte, personatge, subjecte, individu indivídua (col·loquial), manso (col·loquial), mestre (col·loquial), nano nana (col·loquial), paio (col·loquial), tipus (col·loquial)

3. n ànima, barba, cap, habitant, individu, resident, unitat

1. adv a mitges, incompletament, no del tot, parcialment ‖ ANTÒNIMS: enterament

2. adv en certa manera, fins a cert punt

1. adv a derrama, a escot, a parts iguals, a prorrata, proporcionalment

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou

1. conj segons

1. n ciutadans, gent, habitants, massa, món, paisanatge, poble, públic, societat, veïnat, veïns

1. v entrar en compte, formar part, integrar, pertànyer

1. adv d’igual manera, de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, ni més ni menys, per igual, per un igual

1. pron tal quantitat, tant

1. v compartimentar, descompondre, desglossar, desmembrar, desunir, dislocar, dissociar, dividir, erolar, escindir, esmicolar, esmitjar, esquarterar, fraccionar, fragmentar, llescar, migpartir, parcel·lar, partir, repartir, rompre, seccionar, segmentar, separar, subdividir, tallar, trencar, trossejar

2. v amitjanar, assignar, atribuir, compartir, distribuir, dividir, donar, impartir, partir, racionar, repartir

1. adv belleu (català septentrional), per ventura, potser, tal vegada, poder (col·loquial)

1. prep a excepció de, a exclusió de, a l’enfora de, al marge de, excepte, exceptuant, fora de, llevat de, passat de, salvant, salvat, tret de

2. prep a més de, de més de, en addició a, sobre, ultra, allèn de (antic)

1. loc (indeterminació) de més verdes en maduren, Déu sap, no se sap mai, potser, qui sap, tal vegada, vés a saber

1. n costat dret, dreta, estribord, mà dreta ‖ ANTÒNIMS: esquerra

1. n generalitat, gros, majoria ‖ ANTÒNIMS: minoria

1. v acientar, advertir, anunciar, assabentar, assenyalar, avisar, bufar a l’orella, compartir, comunicar, declarar, dir, donar a conèixer, donar raó, ennovar, expressar, fer avinent, fer entenent, fer pensar, fer present, fer sabedor, fer saber, indicar, informar, intimar, manifestar, notificar, participar, posar al corrent, posar en antecedents, recordar, significar, tenir al corrent, transmetre

1. adv amb els propis ulls, de primera mà, directament, personalment

2. adv de pròpia mà, personalment

1. adv belleu (català septentrional), per ventura, potser, tal volta, poder (col·loquial)

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la finalitat de, amb la intenció de, per, per mor de

1. loc (indeterminació) de més verdes en maduren, Déu sap, no se sap mai, potser, qui sap, tal volta, vés a saber

1. v entrar en compte, integrar, pertànyer, ser part

2. v militar, pertànyer, ser membre, ser militant

1. adv cadascun cadascuna, cada un cada una, individualment, per barba, per cap, per hom

1. adv almon, en cap banda, en cap lloc, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra, ni en palla ni pols

1. pron ningú, ni Déu (col·loquial), ni la mare que el va parir (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. conj (final) a fi i efecte que, a fi que, perquè

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, puix, puix que

1. n (sentit figurat) essència, mare dels ous, moll, pot de la confitura, punt essencial, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou

1. n bona pua, dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala peça, mala pècora, mala pell, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. v acollar, adherir, adscriure, afiliar, agremiar, agrupar, aliar, alligar, associar, coalitzar, col·legiar, confederar, donar d’alta, federar, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, incorporar, ingressar, lligar, mancomunar, pactar, reunir, sindicar

2. v entrar, entrar en acció, entrar en escena, entrar en joc, intervenir, participar, tercerejar

1. v anyellar (l’ovella), bessonar, cabridar (la cabra), cadellar (la gossa), concebre, conillar (la conilla), corderar (l’ovella), deslliurar, donar a llum, fer, gatinar (la gata), gorrinar (la truja), infantar, parir, parterejar, pollinar (l’egua), porcellar (la truja), portar al món, quissoiar (la gossa), recordinar (ovella o cabra), vedellar (la vaca), xaiar (l’ovella), desocupar (col·loquial), fillar (antic)

1. adv altrament, d’altra banda, endemés, per altra banda, per altra part

1. adv eminentment, en general, en línies generals, en termes generals, generalment, la major part de les vegades, majoritàriament, per damunt de tot, predominantment, principalment, sobretot

1. adv eminentment, en alt grau, en grau considerable

1. adv a boca de canó, a la descosida, a la desfeta, a raig, a sac, bruscament, pel broc gros, sense circumloquis, sense embuts, sense engaltar, sense miraments, sense mirar prim

1. n abassegament, acaparament, agabellament

1. n babord, costat esquerre, esquerra, mà esquerra ‖ ANTÒNIMS: dreta

1. adv així, talment, tant

1. pron tal grau, tant

1. loc així, així doncs, així que, consegüentment, de manera que, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tant

1. n afaram, ferrús, fetus (col·loquial)

1. n additiu, component, constituent, droga, element, ingredient

1. adj compartit compartida, interpersonal, intersubjectiu intersubjectiva, relacional, social

1. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com qui sent ploure, fer com si res, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. adv a derrama, a escot, a parts, a prorrata, proporcionalment

1. adv altrament, d’altra banda, d’altra part, endemés, per altra banda

1. adv com aquell qui res, com qui sent ploure, com si res, impassiblement

1. n part dispositiva (dins d’una sentència), acord, arbitri, decisió, determinació, dictamen, dispositiva (dins d’una sentència), fàtua (islam), judici, juí, opinió, parer, pronunciament, resolució, senatconsult, sentència, veredicte

1. adv al seu torn, a part, per separat, separadament

1. n comare, doula, infermer obstetricoginecològic infermera obstetricoginecològica, llevador llevadora

1. v agrupar-se, dividir-se, escamotar-se, separar-se

1. pron qualsevol, qualsevulla, quisvulla, sigui qui sigui

1. loc desigualtat, doble moral, doble vara de mesurar, dues vares de mesura, inequitat, injustícia, llei de l’embut, parcialitat, tractament desigual, tracte desigual, tracte discriminatori

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’altra manera, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tant és Alí com Camalí

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. adv a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, ull per ull, dent per dent

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. loc a tal cap, tal barret, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler saber-ne res, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s, passar (col·loquial)

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. adv eminentment, en general, en gran part, en línies generals, en termes generals, generalment, majoritàriament, per damunt de tot, predominantment, principalment, sobretot

1. v acceptar, prendre’s bé, veure de bon ull