1. v atiranyar, avançar, camejar, caminar, carregar-se les cames a coll, circular, deambular, errar, fer camí, fer via, gambejar, marxar, passejar, peonar, pernejar, recórrer, rodar, rondar, transitar, trescar, trotar, vagar, viatjar, nannar (infantil)

2. v allargar-se, arribar-se, aviar-se, dirigir-se, encaminar-se, enfilar, fer cap, fer proa, orientar-se, posar proa, tirar

3. v adir-se, casar, convenir, correspondre, encaixar, escaure, harmonitzar, lligar, quadrar

4. v funcionar, guixar, marxar, rutllar, tirar, carburar (col·loquial)

5. v conduir, dur, menar, portar

6. v dur, portar, vestir

1. v anar (col·loquial), anar de calces, anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v (seguit d’infinitiu) anar per, dirigir-se a, estar a punt de

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v (seguit d’infinitiu) anar a, dirigir-se a, estar a punt de

1. v caure malalt, contraure una malaltia, emmalaltir, empiocar-se, enfelar-se (del fetge), estar tou, fer-se malalt, ficar-se al llit, indisposar-se, malaltejar, perdre forces, posar-se malalt

1. v agitar, baquetejar, batre, batzegar, bellugar, brandar, brandejar, brandir, espolsar, fer sotracs, moure, posticar, regirar, remenar, remoure, sacsar, sacsejar, somoure, sotragar, sotraguejar, trontollar, ventar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v amplejar, anar ample, anar balder, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

2. v anar tirant, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar

3. v atiranyar (amb dificultats), avançar, progressar, tirar avant, tirar endavant

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v alçar el vol, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapar a córrer, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, girar cara, guillar, pegar a fugir, picar de sola, picar sola, pirar, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)

3. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

4. v agonitzar, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

5. v consumir-se, desaparèixer, dissipar-se, esfumar-se, espassar, esvair-se, esvanir-se, evaporar-se, fondre’s, marfondre’s, mitigar-se, morir-se, passar avall, perdre’s, volatilitzar-se

6. v abandonar, desterrar-se, emigrar, exiliar-se, expatriar-se, migrar, partir, transmigrar ‖ ANTÒNIMS: repatriar-se

7. v eixir, fer-se a la mar, llevar àncores, llevar l’àncora, partir, salpar, sortir

8. v desplaçar-se, mudar-se, traslladar-se

1. v (ser pobre) anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció

1. v amplejar, anar balder, anar gran, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v antecedir, precedir

1. v anar errat de comptes, anar lluny d’osques, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v aguantar, allargassar-se, conservar-se, continuar, durar, estendre’s, eternitzar-se, inveterar-se, mantenir-se, perdurar, perllongar-se, perpetuar-se, persistir, perviure, prolongar-se, resistir, restar, romandre, seguir, subsistir, tirar, viure

1. v afonar-se, enfonsar-se, fer aigües

1. v anar a dormir, anar a jóc (ort. pre-2017), anar a la joca

1. v anar a jóc (ort. pre-2017), anar a dormir, anar a joc, anar a la joca

1. v anar d’un pèl, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v anar a la idea, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de cul (col·loquial), anar de bòlit, anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca

1. v (riure molt) baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure pels colzes, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

2. v anar fent, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar

1. v concretar, definir, delimitar, detallar, determinar, especificar, formalitzar, formular, limitar, matisar, posar els punts sobre les is, posar les coses al seu lloc, precisar, puntualitzar

1. v arribar a temps, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir al cas, venir a propòsit, venir a tall, venir a tomb

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v freqüentar, ser assidu

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v anar a espai, anar amb compte, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v buidar el pap, desbotar, desbrafar-se, desfogar-se, donar pas, engegar, esbravar-se, esclafir, escopir, esplaiar-se, etzibar, exterioritzar, renegar

2. v alliberar, amollar, desamarrar, desempresonar, desencadenar, desendogalar, desengrillonar, desfermar, deslligar, deslliurar, excarcerar, soltar

3. v afluixar, amollar, despenjar-se (amb un comentari), dir, engaltar, entaferrar, espletar, etzibar, manifestar, soltar

4. v amollar, aviar, despatxar, engegar, llançar

1. v amplejar, anar ample, anar gran, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v anar de calces, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v alçar el cap, augmentar, avançar, evolucionar, florir, guanyar, millorar, progressar, prosperar, refer-se, superar-se ‖ ANTÒNIMS: empitjorar

1. loc anar al punt, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat

1. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)

1. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)

1. v missar, oir missa

2. v no tenir retop, ser irrebatible

1. v anyellar (l’ovella), bessonar, cabridar (la cabra), cadellar (la gossa), concebre, conillar (la conilla), corderar (l’ovella), deslliurar, donar a llum, fer, gatinar (la gata), gorrinar (la truja), infantar, parir, parterejar, pollinar (l’egua), porcellar (la truja), portar al món, quissoiar (la gossa), recordinar (ovella o cabra), vedellar (la vaca), xaiar (l’ovella), desocupar (col·loquial), fillar (antic)

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v acordar, amistar-se, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v alternar, atandar, canviar, fer la bàscula, fer torns, intercanviar, rellevar, remudar, substituir, succeir

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v afeblir, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v anar alerta, anar amb compte, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v arriscar-se, fer un vaitot, jugar-s’ho tot, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, posar-ho tot sobre una carta

1. v anar a petar (col·loquial), afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial)

1. v ambicionar, anar a la saga, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor, voler

2. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar a la caça, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

3. v afalagar, cortejar, dir amoretes, fer el tato, fer l’aleta, fer l’amor, fer la cort, fer tats, festejar, galantejar, tirar amoretes, tirar els trastos, tirar la canya

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar a la idea, anar per feina, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. loc anar al pèl, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat

1. v afeblir, anar a menys, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de copes, anar de parranda, eixir, sortir

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v no parar en torreta, no parar quiet, no poder parar, picar el cul, ser cul calent, ser el cul d’en Jaumet, ser escopeta de cul calent, ser un argent viu, ser un belluguet, ser un nervi, ser un tràfec, tenir el diable al cos, tenir nervi, tenir puces

1. v anar a joc, anar a jóc (ort. pre-2017), anar a la joca

1. v anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. v (fer l’acte sexual) acoblar, acoblar-se, anar-se’n al llit, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar una ceba (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial), tirar-se (col·loquial)

1. v cavalcar, cavallejar, colcar, dirigir, encamallar-se, encamellar-se, muntar, muntar a cavall

1. v fer el got, fer el toc, fer la copa, fer-se’n una, fer una copa, fer un beure, fer un cafè, matar la set

2. v anar de marxa, anar de parranda, eixir, sortir

1. v absentar-se, faltar, fer campana, fer el salt, fer fotja, fer fugina, fer pila, fer safrà, fer toris, no assistir, salar, saltar, pelar-se (col·loquial)

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v cridar a l’ordre, fer llaurar dret, fer quadrar

1. v beure de gorra, gorrejar, menjar de gorra

1. n possibilisme, pragmatisme, realisme

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar a la idea, anar llampat, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

2. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v aixafar, avançar, avantatjar, debel·lar, derrotar, destacar, donar quinze i falta (a algú), donar quinze i ratlla (a algú), eclipsar, excel·lir, fer la pols (a algú), fer ombra, guanyar, guanyar terreny, passar, passar al davant, passar la mà per la cara, prevaler, sobrar, superar, ultrapassar, vèncer

2. v abanderar, administrar, capitanejar, comandar, conduir, coordinar, dirigir, encapçalar, gestionar, governar, liderar, manar, menar, organitzar, pilotar, presidir, regentar, regir

1. v anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v anar de calces, anar de cos, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar llampat, anar per feina, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

2. v anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v befar, bromejar, fer broma, fer burla, ironitzar, trufejar, verbejar, xanxejar, fer cagarel·la (col·loquial)

2. v dir per dir, dir per verba, gastar raons, parlar per parlar, parlotejar, xarrar, xerrar

1. v ambicionar, anar darrere, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor, voler

1. v excedir, passar, sobremuntar, sobrepassar, sobrepujar, superar, transcendir, ultrapassar

1. v (estar embriac) anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v anar a dormir, anar a joc, anar a jóc (ort. pre-2017)

1. v anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v amprar, emmanllevar, emprar, fer-se prestar, fer un emprèstit, manllevar

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v baixar, caure, davallar, desprendre’s, ensulsiar-se, ensulsir-se, esbaldregar-se, esboldregar-se, esllavissar-se, esllenegar-se, precipitar-se, solsir, solsir-se

1. v anar a espai, anar alerta, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v caure pel seu propi pes, no caldre dir, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

2. v anar de bòlit, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

3. v caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v acaçar, acuitar, anar a la caça, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v anar de morros per terra, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v anar-se’n la mà (a algú), abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. loc afinar el tret, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v anar de copes, anar de marxa, eixir, sortir

1. v anar de bòlit, anar de corcoll, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. v anar a espetegar (col·loquial), afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a petar (col·loquial)

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v arrossegar-se, bolcar-se, capitombar, fer tomballons, rebolcar-se, redolar per terra, rodolar per terra, tombar-se

1. v anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

2. v afonar-se, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, esmarrar-se, extraviar-se, fer marrada, marrar, perdre’s, perdre el nord, perdre el quest, perdre el rumb, perdre l’esma, perdre l’orientació, perdre la carta de navegar

1. v guiar, obrir camí, obrir la marxa, precedir, ser pioner

1. v captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, fer un bon paper, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v camandulejar, cançonejar, defugir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, estar carregat de cançons, evitar, fer el ganso, fer el ronsa, fer el ronso, fer l’orni, fugir d’estudi, gansejar, procrastinar, remolejar, romancejar, rondallejar, ronsejar, sornejar

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v allunyar-se, anar amunt i avall, anar d’ací d’allà, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, esquirolejar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar amunt i avall, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, esquirolejar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v anar-se’n la bola (a algú), anar-se’n de l’olla, anar-se’n la perola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, rutllar

1. v eixir a l’encontre, eixir al pas, fer-se trobadís, sortir a carrera, sortir a l’encontre, sortir al pas, venir a l’encontre

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v alienar-se, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

2. v desaprendre, descuidar-se, desmemoriar-se, fugir del cap, oblidar, oblidar-se ‖ ANTÒNIMS: recordar

3. v desmemoriar-se, perdre la memòria, tenir una memòria de mosquit

1. v (fer l’acte sexual) acoblar, acoblar-se, anar a l’hort, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar una ceba (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial), tirar-se (col·loquial)

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v (ser pobre) anar blau, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v barquejar, bordejar, circumnavegar, córrer la mar, costejar, costerejar, embarcar, emmarar-se, engolfar-se, ennavegar-se, fer cabotatge, fer un creuer, forejar, navegar, orsar, orsejar, reembarcar, sallar, singlar, terrejar, tripular, velejar, vorejar

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar d’ací d’allà, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, esquirolejar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar com l’anell al dit

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v pagar amb la mateixa moneda, rescabalar-se, resquitar-se, revenjar-se, satisfer-se, tornar mal per mal, venjar-se

1. v anar-se’n la bola (a algú), anar-se’n la perola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v anar a la seva, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v anar-se’n la perola (a algú), anar-se’n de l’olla, anar-se’n la bola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v anar errat, anar errat de comptes, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. loc anar d’Herodes a Pilat, fer gestions infructuoses

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v anar-se’n a la merda (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v anar de boca de tothom, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, verbigràcia

1. v (ser ric) abillar-la, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v anar arrere com els crancs, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. v anar errat, anar lluny d’osques, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v anar amb totes les veles al vent, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v anar-se’n de les mans (a algú), descontrolar-se, escapar-se de la mà (a algú), escapar-se de les mans (a algú), perdre el control

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar vent en popa, rutllar

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v anar per l’altre cantó, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v anar per l’altre forat, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de boca en boca, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu

1. loc anar com una pilota, fer gestions infructuoses

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la boca, tenir el cor a la mà

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar que ni pintat

1. v anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v eludir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, fer l’orni, fugir d’estudi, fugir per la tangent, sortir amb un ciri trencat, trencar de conversa, escaquejar-se (col·loquial)

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v agafar-se fort, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v anticipar-se, curar-se en salut, prevenir, ser previsor

1. v desviar-se del tema, divagar, extravagar, fugir d’estudi, saltar d’una cosa a l’altra

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà