1. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de ximpleries

2. v deixar-se d’històries, deixar-se d’hòsties, deixar-se d’orgues, deixar-se de ximpleries, tallar el nus gordià

1. n abonaré, aval, bitllet, pagaré, taló, tiquet, val, xec

1. adj august augusta, auri àuria, boníssim boníssima, celestial, de mà de mestre, de traca i mocador, eminent, excel·lent, excels excelsa, extraordinari extraordinària, ideal, idoni idònia, immillorable, imperial, insuperable, insuperat insuperada, magistral, meravellós meravellosa, mestre mestra, millor, òptim òptima, perfecte perfecta, preciós preciosa, preexcels preexcelsa, primicer primicera, pur pura, ric rica, sobrebò sobrebona, sublim, superior, suprem suprema, transcendent ‖ ANTÒNIMS: millorable

2. adj afable, altruista, benefactor benefactora, benèvol benèvola, benigne benigna, bondadós bondadosa, bonhomiós bonhomiosa, caritatiu caritativa, clement, compassiu compassiva, condescendent, filantrop, filàntrop filàntropa, filantròpic filantròpica, generós generosa, humà humana, humanal, humanitari humanitària, indulgent, magnànim magnànima, misericordiós misericordiosa, virtuós virtuosa, angelot (col·loquial)

3. adj (una terra) abundant, esplèndid esplèndida, fecund fecunda, feraç, fèrtil, fructífer fructífera, fructuós fructuosa, fruitós fruitosa, generós generosa, gras grassa, pròdig pròdiga, productiu productiva, prolífer prolífera, prolífic prolífica, prolíger prolígera, rendible, retent, ric rica, ubèrrim ubèrrima

4. adj abellidor abellidora, apetitós apetitosa, deliciós deliciosa, exquisit exquisida, gustós gustosa, llaminer llaminera, llépol llépola, mengívol mengívola, saborós saborosa, sàpid sàpida, saporífer saporífera, saporífic saporífica, suculent suculenta ‖ ANTÒNIMS: fat fada, insípid insípida

5. adj depurat depurada, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, excel·lent, exquisit exquisida, fi fina, pulcre pulcra, pur pura, sublim, superb superba

6. adj adret adreta, condret condreta, eucràtic eucràtica, fi fina, sa sana, sedeny sedenya, sereny serenya, temprat temprada, trempat trempada, catòlic catòlica (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: malalt malalta

7. adj afalagador afalagadora, agradable, convenient, falaguer falaguera, favorable, grat grata, gratificant, plaent, satisfactori satisfactòria, satisfaent ‖ ANTÒNIMS: insatisfactori insatisfactòria

8. adj caritatiu caritativa, commiseratiu commiserativa, compacient, compassiu compassiva, misericorde, misericordiós misericordiosa, piadós piadosa, pietós pietosa

9. adj caritatiu caritativa, just justa, perfecte perfecta, pur pura, sant santa, venerable, virtuós virtuosa

10. adj avantatjós avantatjosa, benigne benigna, favorable, positiu positiva, pròsper pròspera ‖ ANTÒNIMS: negatiu negativa

1. prep acompanyat de, al costat de, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb, juntament amb

1. n bevenda, bevent, bocam, bocassa, buquet, deix, deixat, final en boca, gust, paladar, postgust, regust, retrogust, sabor, sapidesa, sapiditat, sentida, sentor, tast

2. n accés, bocana (port; pou; forn), entrada, entrador, ingrés, llindar, obertura, pas, porta, portada, portal, portalada, portell, portella, postic, poterna

3. n botonera, buit, clot, esvoranc, forat, obertura, orifici, trau, trauc, traüc, trenc, ull

4. n bec, broc, canó, galet, gallet, morroll, tot, tòt (ort. pre-2017)

5. n (d’aigua) braç, canal (m), estret, freu, grau, gual, pas

6. n bec, capistre (ocells), grufa, morro, musell, trompa (elefant; tapir)

7. n astroblema, bacina, closa, cràter

8. n braç, desembocadura, embocadura, estuari

1. n acontentament, alegrament, alegrança, alegria, benaurança, complaença, contentació, contentament, delectació, delectança, delícia, delit, eudemonia, eufòria, exultació, felicitat, gaubança, gaudi, goig, grat, hilaritat, il·lusió, jocunditat, joia, jovialitat, jubilació, letícia, plaer, pler, satisfacció

2. n bevenda, bevent, boca, bocam, bocassa, buquet, deix, deixat, final en boca, paladar, postgust, regust, retrogust, sabor, sapidesa, sapiditat, sentida, sentor, tast

3. n avés, costum, hàbit, habitud, mania, pràctica, rutina, ús, vici

4. n adelitament, delícia, delit, goig, regal, satisfacció, sibaritisme

5. n costum, estil, moda, pràctica, rutina, ús

1. n pi campaner, pi de llei, pi de pinyons, pi pinyer, pi pinyoner, pi ver

1. adv de debò, de fet, de ver, de veritat, efectivament, en efecte, en obra, en realitat, en veritat, realment, rient rient, veritablement

2. adv de bo de bo, de bon de veres, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v convèncer, donar bo, fer el pes, fer peça, satisfer

1. v abaixar el cap, abaixar el front, abaixar veles, abandonar, abdicar, acotar el cap, aixecar el camp, cedir, claudicar, deixar córrer, deixar estar, desistir, donar-se, donar-se per vençut, entregar-se, fer marxa enrere, lliurar-se, penjar els hàbits, penjar els hàbits a la figuera, plegar banderes, plegar el ram, plegar veles, recular, refredar-se, rendir-se, renunciar, repensar-se, tancar la botiga, tirar la tovallola

2. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

3. v desairar, desatendre, desconsiderar, desdenyar, desestimar, desoir, escarufejar, fer escarafalls, fer rosegons, girar l’esquena, menysestimar, menysprear, menystenir, menysvalorar, mirar de dalt a baix, no donar importància, no fer cas, refusar, tenir en menys, tenir en poc

4. v adjudicar, assignar, cedir, concedir, dar, donar, dotar, entregar, fer do, gratificar, lliurar, obsequiar, prestar, regalar, transferir, traspassar

5. v aparcar, col·locar, depositar, dipositar, emplaçar, establir, estacionar, instal·lar, plaçar, plantar, posar, posicionar, situar, ubicar, plantificar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: llevar

6. v abaixar veles, abandonar, aixecar el camp, jubilar-se, penjar els hàbits, penjar els hàbits a la figuera, penjar les botes, plegar banderes, plegar el ram, plegar veles, retirar-se, tancar la botiga

7. v accedir, admetre, condescendir, deixar fer, deixar-se tallar la capa, fer els ulls grossos, passar, passar per alt, permetre, tolerar, transigir

8. v abandonar, desatendre, descuidar, descurar, desemparar, desgovernar, negligir, oblidar

9. v abandonar, deixar a l’estacada, deixar a una banda, deixar de banda, deixar tirat, desentendre’s

10. v abandonar, desertar, deshabitar, desocupar, despoblar, evacuar

11. v confiar, llegar, lliurar, transferir, transmetre, traspassar

12. v abandonar, deixar plantat, deixar tirat, plantar, plantificar (col·loquial)

13. v gicar (vulgar), jaquir (antic)

14. v abandonar, desusar

1. adv a plaer, a pler, còmodament, com un peix a l’aigua, en el seu ambient

1. adv a gust (d’algú), a caprici (d’algú), a discreció (d’algú), a la disposició (d’algú), a lloure, al seu grat, a voluntat (d’algú), discrecionalment, en llibertat, lliurement

1. n baldragues, bonàs, bragasses, calçasses, jan, sinagües

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona intenció, bona voluntat, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

2. n candidesa, candor, confiança, credulitat, ingenuïtat, innocència, naturalitat, simplicitat, superstició

3. n bon comportament, correcció, decència, esportivitat, honestedat, honradesa, netedat, noblesa

1. n àrbitre àrbitra, componedor componedora, compromissari compromissària, conciliador conciliadora, intercessor intercessora, intermediari intermediària, jutge, mediador mediadora, mitjancer mitjancera, tercer

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, deslliurat deslliurada, en bon estat, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i bo sana i bona, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, bo i sa bona i sana, deslliurat deslliurada, en bon estat, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv de paraula, fingidament, només de boca, només de paraules, per compliment, sense convicció

1. ij com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou, què tal

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala peça, mala pècora, mala pell, mala persona, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. n àngel de la guarda, benefactor benefactora, campió campiona, defenedor defenedora, defensor defensora, espònsor, fautor fautora, filantrop filantropa, filàntrop filàntropa, finançador finançadora, fomentador fomentadora, garant, lloca, mecenes, padrí, paladí, patró patrona, patrocinador patrocinadora, providència, tutor tutora, valedor valedora

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona intenció, bona voluntat, bondat, bonesa, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. v curar, guarir, remeiar, restablir, restituir la salut, sanar, tornar la salut

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v convèncer, fer bo, fer el pes, fer peça, satisfer

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv de moment, en l’endemig, en l’entretant, entretant, ínterim, mentrestant, mentrimentres

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep a la meitat de, al mig de, enmig de, en mig de, entre, entremig de, voltat de

2. prep al fort de, al pic de, al ple de, en ple

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, juntament amb

1. conj així que, a penes, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, sort que, valga que

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, blanc i negre, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa i mescla, panet, pepito, rua, sandvitx

1. n amansiment, apaivagament, blanor, bonança, calma, serenor, suavitat, tranquil·litat

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrela, bona estrella, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n (religió) beatitud, bona mort, bon remei, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. n (religió) beatitud, bona mort, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. n (religió) beatitud, bon remei, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. v deixar KO (anglès), aterrar, batre, debel·lar, deixar fora de combat, deixar fora de joc, derrotar, desfer, destrossar, esclafar, guanyar, posar el peu al coll, superar, vèncer, desconfir (antic), posar en vençó (antic)

1. adv amb antipatia, amb malfiança, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv a pas de càrrega, a pas de frare convidat, a pas lleuger, camí tirat

1. adv amb ràbia, furiosament, rabiosament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb anticipació, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv amb fúria, furiosament, rabiosament

1. adv amb tota força, amb totes les forces, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv a coves, a manta, amb deliri, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv això rai, en bona hora, encara com, encara gràcies, encara rai, encara sort, gràcies a Déu, per fortuna, per sort

1. prep a desgrat de, a despit de, a pesar de, malgrat, no obstant, si bé, sobre (seguit d’infinitiu), tot i

1. n avantatge, benefici, bicoca, bon passament, canongia, càrrec, ganga, menjadora, moma, ocasió, oportunitat, prebenda, privilegi, profit, renda, sinecura

1. adj a baix preu, a bon mercat, assequible, barat barata, bé de preu, econòmic econòmica, mòdic mòdica, rebaixat rebaixada, regalat regalada

1. adj amb dificultat, àrduament, dificultosament, laboriosament, penosament, treballosament

1. adj ample ampla, betzarrut betzarruda, boterut boteruda, botinflat botinflada, botit botida, carnós carnosa, carnut carnuda, corpulent corpulenta, cras crassa, doble, fardassa, gord gorda, gotzo gotza, gras grassa, grassonet grassoneta, gros grossa, grossal (un fruit), gruixut gruixuda, inflat inflada, llustrós llustrosa, massís massissa, molsut molsuda, obès obesa, panxarrut panxarruda, panxut panxuda, pencut pencuda, pícnic pícnica, ple plena, polpós polposa, rabassut rabassuda, redó redona, revingut revinguda, rodanxó rodanxona, rodó rodona, sacsoner sacsonera, sacsonut sacsonuda, sòlid sòlida, unflat unflada, ventrellut ventrelluda, ventrut ventruda, voluminós voluminosa

1. adj bon vivant (francès), epicuri epicúria, hedonista, mundà mundana, refinat refinada, sensual, voluptuós voluptuosa

1. v accedir, admetre, condescendir, deixar, deixar-se tallar la capa, fer els ulls grossos, passar, passar per alt, permetre, tolerar, transigir

1. v adobar, amanir, anisar, aromatitzar, assaonar, condimentar, enciamar, encisamar, envinagrar, escabetxar, especiar, marinar, preparar, salar, salpebrar, salprendre, trempar, trufar

1. adv a coves, a manta, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv bojament, follament

1. adv amb bona intenció, sense malícia

1. adv amb cautela, amb mesura, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv amb cautela, amb compte, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv de bona lluna, de bon clim, de bon humor, de filis, de gaita

1. adv a bocons, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de cara avall, de panxa a terra, panxa cap avall, panxa per avall

1. adv boca per amunt, cap per amunt, de cara amunt, de cara enlaire, de panxa enlaire, de sobines

1. adv a dreta llei, d’acord amb la llei, de dret, de ple dret, legalment, segons la llei

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, en unió de, junt amb, juntament amb

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que

1. loc bon profit us faci, que vagi de gust

1. n respiració artificial

2. n boca-orella

1. n bona presència, elegància, exuberància, goig, patxoca, vistositat

2. n cara de bon any, cara de Pasqua, cara saludable

1. n acció, actuació, entremetiment, immixtió, influència, ingerència, intercessió, interposició, intervenció, intromissió, mediació, mitjanceria, operació, participació, entremesa (antic)

2. n auspicis, patronatge, protecció, recomanació

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj quatre ulls, ullerut ulleruda

1. adj decaigut decaiguda, descafeïnat descafeïnada, en to menor, fluix fluixa, rebaixat rebaixada

1. adj afectat afectada, carrincló carrinclona, coent (valencià), cursi, desmodat desmodada, esnob, inelegant, kitsch, ordinari ordinària, pagès pagesa, passat de moda, pedant, pedantesc pedantesca, pseudoartístic pseudoartística, ridícul ridícula, vulgar, xaró xarona

1. adj actiu activa, audaç, d’espenta, disposat disposada, dispost disposta, emprenedor emprenedora, mamprenedor mamprenedora, valent valenta

1. adj concorde, conforme, unànime

1. adj atent atenta, civilitzat civilitzada, correcte correcta, cortès cortesa, culte culta, delicat delicada, distingit distingida, educat educada, elegant, fi fina, primmirat primmirada, pulcre pulcra, refinat refinada ‖ ANTÒNIMS: groller grollera

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v adelitar-se, agradar, distraure’s, distreure’s, prendre gust, recrear-se, refocil·lar-se

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

2. v no fer fred ni calor, no fer ni fred ni calor, no fer res (a algú), no sentir pena ni glòria, ser indiferent

1. v (una malaltia) alleujar-se, curar-se, guarir-se, millorar, recobrar-se, recuperar-se, refer-se, remetre, restablir-se, revenir, sanar, veure’s les orelles

1. v admirar, astorar, atarantar, atonir, atordir, atorrollar, causar estupefacció, causar estupor, confondre, deixar amb un pam de boca oberta, deixar atònit, deixar cara de mona, deixar sense paraula, deixar sense respiració, deixar sorprès, desconcertar, embabaiar, embadalir, enlluernar, esbalair, estordir, extasiar, meravellar, sorprendre, torbar, xocar

2. v deixar amb la boca oberta, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v buidar el pap, desbotar, desbrafar-se, desfogar-se, donar pas, engegar, esbravar-se, esclafir, escopir, esplaiar-se, etzibar, exterioritzar, renegar

2. v alliberar, amollar, desamarrar, desempresonar, desencadenar, desendogalar, desengrillonar, desfermar, deslligar, deslliurar, excarcerar, soltar

3. v afluixar, amollar, despenjar-se (amb un comentari), dir, engaltar, entaferrar, espletar, etzibar, manifestar, soltar

4. v amollar, aviar, despatxar, engegar, llançar

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. adv amb diferència, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv amb seguretat, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte, sense cap mena de dubte

1. adv a la força, a les males, a males, forcívolament, per força, violentament

1. adv de bo, de bon de veres, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

2. adv a consciència, acuradament, amb els cinc sentits, amb tots els sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv consistentment, durament, fermament, fèrriament, fortament, robustament, sòlidament

1. adv amb decisió, amb empenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

2. adv activament, amb empenta, dinàmicament

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

1. adv amb decisió, amb espenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

2. adv activament, amb espenta, dinàmicament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

2. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, amb retard, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv amb empenta, amb espenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

1. adv amb compte, amb mesura, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv de bona lluna, de bon humor, de bon tec, de filis, de gaita

1. adv a primera hora, aviat, d’hora, de bona hora, dejorn, de matí, enjorn, prest, prompte

1. prep conforme a, conformement a, de conformitat amb, en virtut de, segons

1. prep de cara a, pensant en

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrella, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n boca de l’estómac, boca del ventre, epigastri

1. n tardanament

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj/n barbollaire, barcellut barcelluda, bec moll, bocafluix bocafluixa, bocamoll bocamolla, enraonador enraonadora, enraonaire, facundiós facundiosa, fluix de boca fluixa de llengua, fluix de llengua fluixa de llengua, fluix de morro fluixa de morro, garganter gargantera, garlaire, garoler garolera, garrulador garruladora, gralla, llarg de llengua llarga de llengua, llenguallarg llenguallarga, llengut llenguda, lloro, loquaç, mallerenga, moll de morro molla de morro, murmurador murmuradora, palatreca, parauler paraulera, parlador parladora, parlaire, parler parlera, paroler parolera, rallador ralladora, xarlatà xarlatana, xarrador xarradora, xarraire, xarrim xarrima, xerrador xerradora, xerraire, xerrim xerrima, cotorra (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: callat callada

1. adj aristocràtic aristocràtica, cavalleresc cavalleresca, cavallerívol cavallerívola, d’alt rang, d’upa, de bona família, de posició, de sang blava, elevat elevada, gentil, il·lustre, nobiliari nobiliària, noble, patrici patrícia, senyoret senyoreta, senyorívol senyorívola, del puntet (pejoratiu)

1. adj cuitor cuitora, cuitós cuitosa ‖ ANTÒNIMS: malcuitor malcuitora

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, bo i sa bona i sana, deslliurat deslliurada, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i bo sana i bona, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. adj a baix preu, a bon preu, assequible, barat barata, bé de preu, econòmic econòmica, mòdic mòdica, rebaixat rebaixada, regalat regalada

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v donar pas, facilitar, fer pas a, possibilitar

1. v acorralar, admirar, colpir, commoure, deixar gelat, desconcertar, frapar (gal·licisme), gelar la sang, quedar-se gelat, sorprendre

2. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v delatar, descobrir, ensenyar l’orella, evidenciar, indicar, mostrar, no saber dissimular, revelar, traduir, trair, traslluir

1. v adelitar-se, agradar, distraure’s, distreure’s, recrear-se, refocil·lar-se, trobar gust

1. v acorralar, admirar, colpir, commoure, deixar parat, desconcertar, frapar (gal·licisme), gelar la sang, quedar-se gelat, sorprendre

1. v al·ludir, apuntar, deixar entreveure, deixar implícit, donar a entendre, fer al·lusió, indicar, insinuar, suggerir

1. v abaixar el cap, abaixar el front, abaixar veles, abandonar, abdicar, acotar el cap, aixecar el camp, cedir, claudicar, deixar, deixar córrer, desistir, donar-se, donar-se per vençut, entregar-se, fer marxa enrere, lliurar-se, penjar els hàbits, penjar els hàbits a la figuera, plegar banderes, plegar el ram, plegar veles, recular, refredar-se, rendir-se, renunciar, repensar-se, tancar la botiga, tirar la tovallola

2. v deixar córrer, deixar de les mans, deixar dormir, deixar jeure, desentendre’s (d’una cosa), desocupar-se (d’una cosa)

1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

1. v deixar córrer, deixar de les mans, deixar dormir, deixar estar, desentendre’s (d’una cosa), desocupar-se (d’una cosa)

1. v clavar un miquel, desairar, desdenyar, donar un miquel, donar un moc, menysprear, mocar, ofendre, riure’s

1. v donar per descomptat, donar per fet, donar per llest, donar per segur, tenir per segur

1. v abandonar, deixar, deixar a l’estacada, deixar a una banda, deixar de banda, desentendre’s

2. v abandonar, deixar, deixar plantat, plantar, plantificar (col·loquial)

1. adv agosaradament, atrevidament, audaciosament, audaçment, bravament, coratjosament, decididament, gallardament, gosadament, impetuosament, intrèpidament, resoludament, valentament, valerosament

1. adv avarament, avariciosament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. adv creïblement, eventualment, fàcilment, gairebé segur, possiblement, presumiblement, presumptivament, previsiblement, probablement, segurament, versemblantment

1. adv a primera hora, aviat, d’hora, de bon matí, dejorn, de matí, enjorn, prest, prompte

1. adv difusament, extensament, latament, llargament, vastament

1. adv amb decisió, amb empenta, amb espenta, decididament, sense pensar-s’hi gaire

1. adv amb pèls i senyals, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

2. adv amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv consistentment, fonamentadament

1. adv a carrera llarga, a la llarga, a llarg terme, a llarg termini, a llarg tret, tard o d’hora

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

2. adv d’urgència, d’urgències, urgentment

1. adv de bona lluna, de bon clim, de bon tec, de filis, de gaita

1. prep a causa de, a conseqüència de, a ran de, arran de, darrere de, degut a, de resultes de, en avinentesa de, en ocasió de, en virtut de, per causa de, per l’acció de, per mor de, per raó de, per virtut de, ran de

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc amb escepticisme, amb prudència, cum grano salis (llatí)

1. n llet i cafè

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona intenció, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrela, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n aigua de beure, aigua de cuinar, aigua de l’aixeta, aigua potable

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona voluntat, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. n dessabor, dessaboriment, fadesa, fador, insipidesa, insipiditat, insubstancialitat, manca de sabor

1. n bevenda, bevent, boca, bocam, bocassa, buquet, deix, deixat, gust, paladar, postgust, regust, retrogust, sabor, sapidesa, sapiditat, sentida, sentor, tast

1. n cavallerositat, civilitat, civisme, cortesia, criança, educació, sociabilitat, urbanitat ‖ ANTÒNIMS: ineducació

1. n dinerada, dineral, diners, fortuna, milionada, renuc, riquesa, tresor, morterada (col·loquial), picossada (col·loquial)

1. n avantatge, benefici, bicoca, bon passar, canongia, càrrec, ganga, menjadora, moma, ocasió, oportunitat, prebenda, privilegi, profit, renda, sinecura

1. n aigua carbònica, aigua de seltz, aigua gasificada, gasosa, gínger, sifó, soda

1. adj/n barbollaire, barcellut barcelluda, bec moll, bocafluix bocafluixa, bocamoll bocamolla, enraonador enraonadora, enraonaire, facundiós facundiosa, fluix de llengua fluixa de llengua, fluix de morro fluixa de morro, garganter gargantera, garlaire, garoler garolera, garrulador garruladora, gralla, llarg de llengua llarga de llengua, llenguallarg llenguallarga, llengut llenguda, lloro, loquaç, mallerenga, moll de boca molla de boca, moll de morro molla de morro, murmurador murmuradora, palatreca, parauler paraulera, parlador parladora, parlaire, parler parlera, paroler parolera, rallador ralladora, xarlatà xarlatana, xarrador xarradora, xarraire, xarrim xarrima, xerrador xerradora, xerraire, xerrim xerrima, cotorra (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: callat callada

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj blasfem blasfema, blasfemador blasfemadora, blastomador blastomadora, groller grollera, impertinent, irrespectuós irrespectuosa, irreverent, malparlat malparlada, renegador renegadora, renegaire

1. adj clar clara, comprensible, intel·ligible, llegible, llegidor llegidora, llegívol llegívola

1. v admirar, astorar, atarantar, atonir, atordir, atorrollar, causar estupefacció, causar estupor, confondre, deixar amb un pam de boca oberta, deixar blau, deixar cara de mona, deixar sense paraula, deixar sense respiració, deixar sorprès, desconcertar, embabaiar, embadalir, enlluernar, esbalair, estordir, extasiar, meravellar, sorprendre, torbar, xocar

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v cloure la boca, fer callar, posar a la muda, posar palla a l’esquella, reduir al silenci, tallar en sec, tancar la boca

2. v emmordassar, fer callar, reduir al silenci, silenciar, tancar la boca

1. v deixar córrer, deixar de les mans, deixar estar, deixar jeure, desentendre’s (d’una cosa), desocupar-se (d’una cosa)

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna

2. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara

1. v abaixar el cap, abaixar el front, abaixar veles, abandonar, abdicar, acotar el cap, aixecar el camp, cedir, claudicar, deixar, deixar estar, desistir, donar-se, donar-se per vençut, entregar-se, fer marxa enrere, lliurar-se, penjar els hàbits, penjar els hàbits a la figuera, plegar banderes, plegar el ram, plegar veles, recular, refredar-se, rendir-se, renunciar, repensar-se, tancar la botiga, tirar la tovallola

2. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

3. v deixar de les mans, deixar dormir, deixar estar, deixar jeure, desentendre’s (d’una cosa), desocupar-se (d’una cosa)

1. adv a boca de fosc, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv desdenyosament, olímpicament

1. adv amb fidelitat, fidelment, lleialment, zelosament

1. adv amb antipatia, amb recel, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv a la dula, a la seua, a la seva, a lloure, sense control

1. adv exactament, just, justet, ni menys ni manco, ni més ni menys, precisament

1. adv francament, obertament, sense pudor

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb malfiança, amb recel, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv de boca, de paraula, fingidament, només de paraules, per compliment, sense convicció

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb perseverança, amb persistència, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv lleialment

1. adv de bon clim, de bon humor, de bon tec, de filis, de gaita

1. adv afortunadament, benauradament, en bona hora, feliçment, gràcies a Déu, per fortuna, per sort, per ventura, sortosament, venturosament

1. adv amb lleialtat, fidelment, lleialment, zelosament

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb anticipació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv amb certesa, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte, sense cap mena de dubte

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb

1. prep al voltant de, amb referència a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. conj a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc amb escepticisme, amb reserves, cum grano salis (llatí)

1. n paladar dur, volta del paladar

1. n bon aspecte, elegància, exuberància, goig, patxoca, vistositat

1. n el millor, el rovell de l’ou, florada, floret, la conya marinera, la flor i nata, la nata

1. n cafè tocat, cigaló, perfumat, rebentat

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj amb esforç, àrduament, dificultosament, laboriosament, penosament, treballosament

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj de nas, ennassat ennassada, gangós gangosa (onomatopeia), nasal

1. adj afavorit afavorida, agraciat agraciada, airós airosa, atractiu atractiva, bell bella, ben fet ben feta, ben plantat, ben tallat ben tallada, bonic bonica, bufó bufona, delicat delicada, elegant, escultural, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, esvelt esvelta, exquisit exquisida, ferm ferma, fi fina, formós formosa, galà galana, galanxó galanxona, gallard gallarda, garrit garrida, gentil, gràcil, graciós graciosa, guapo guapa, joliu joliua, plantós plantosa, polit polida, preciós preciosa, sublim, superb superba, templat templada (valencià), temprat temprada, trempat trempada, xaire xaira, maco maca (col·loquial), pito (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: lleig lletja

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v admirar, astorar, atarantar, atonir, atordir, atorrollar, causar estupefacció, causar estupor, confondre, deixar amb un pam de boca oberta, deixar atònit, deixar blau, deixar cara de mona, deixar sense paraula, deixar sense respiració, desconcertar, embabaiar, embadalir, enlluernar, esbalair, estordir, extasiar, meravellar, sorprendre, torbar, xocar

1. v abandonar, deixar, deixar tirat, plantar, plantificar (col·loquial)

1. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v deixar al seti (matar sobtadament), acorar, afusellar, ajusticiar, apedregar, apunyalar, assassinar, crucificar, decapitar, degollar, delmar, desmembrar, donar garrot, donar mort, electrocutar, emmetzinar, empalar, enforcar, enverinar, enviar a l’altre barri, escanyar, estossar, estossinar, estrangular, executar, exterminar, fer la pell, gasar, gasejar, guillotinar, lapidar, linxar, llevar la vida, matar, occir (literari), ofegar, passar per les armes, penjar, portar al pal, sacrificar, escabetxar (col·loquial), liquidar (col·loquial), pelar (col·loquial)

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. v arruïnar, deixar a l’escapça, deixar al mig del carrer, deixar amb la camisa a l’esquena, deixar sense camisa, descabalar, desdinerar, eixugar la butxaca, empobrir, escurar les butxaques, llevar la pell, menjar-se de viu en viu, prendre el pa, xuclar la sang, deixar en pilotes (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: enriquir

1. v deixar de banda, deixar en terra, descuidar, excloure, fer cas omís, fer vores, ignorar, menystenir, negligir, no tenir en compte, oblidar, ometre, passar olímpicament, passar per alt, passar per damunt, prescindir, preterir

1. v ajornar, allargar, allongar, aparcar, atardar, demorar, diferir, donar allargs, endarrerir, entretenir, perllongar, posposar, postergar, procrastinar, prorrogar, reconduir (dret), recular, retardar, ronsejar, endarreriar (antic)

1. v acopar el bec, callar, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

2. v fer callar, posar a la muda, posar palla a l’esquella, reduir al silenci, tallar en sec, tancar la boca, tapar la boca

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec

2. v cloure la boca, fer callar, posar a la muda, posar palla a l’esquella, reduir al silenci, tallar en sec, tapar la boca

3. v emmordassar, fer callar, reduir al silenci, silenciar, tapar la boca

1. v arrasar, eixir airós, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v baixar, caure, davallar, desprendre’s, ensulsiar-se, ensulsir-se, esbaldregar-se, esboldregar-se, esllavissar-se, esllenegar-se, precipitar-se, solsir, solsir-se

1. adv detalladament, detingudament

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb comptagotes, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poc, a poc a poquet, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

1. adv destralerament, ineptament, inhàbilment, maldestrament, negligentment

1. adv ara i adés, cada dos per tres, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. adv a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv amb força, amb totes les forces, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv (en resum) al capdavall, al cap i a la fi, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de fet, de manera genèrica, de manera global, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat

1. adv diabòlicament, endiabladament, endimoniadament

1. adv encaridament

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv a la descosida, a la desfeta, a raig, a sac, bruscament, pel broc gros, sense circumloquis, sense embuts, sense engaltar, sense miraments, sense mirar prim, tal com raja

2. adv a frec de roba, arran, a tir, a tocar, a tret de canó, frec a frec

3. adv a la impensada, de colp i volta, de cop i volta, de trascantó, inesperadament

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv acèrrimament, amb perseverança, amb persistència, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv a bocons, boca avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de cara avall, de panxa a terra, panxa cap avall, panxa per avall

1. adv boca amunt, cap per amunt, de cara amunt, de cara enlaire, de panxa enlaire, de sobines

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep al voltant de, amb referència a, amb relació a, a propòsit de, en referència a, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. n bon aspecte, cara de Pasqua, cara saludable

1. n amor pel detall, detallisme, esperit detallista, minuciositat

1. n boca de l’estómac, boca del cor, epigastri

1. adj com cal, decent, digne digna, formal, presentable

1. adj abatut abatuda, alabaix alabaixa, alacaigut alacaiguda, amoïnat amoïnada, anca-rossegant, barres a pit, capbaix capbaixa, capcot capcota, capjup capjupa, capmoix capmoixa, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, encaparrat encaparrada, intranquil intranquil·la, moix moixa, motxo motxa, pansit pansida, pesarós pesarosa, preocupat preocupada, trist trista

1. adj aristocràtic aristocràtica, cavalleresc cavalleresca, cavallerívol cavallerívola, d’alt rang, d’upa, de casa bona, de posició, de sang blava, elevat elevada, gentil, il·lustre, nobiliari nobiliària, noble, patrici patrícia, senyoret senyoreta, senyorívol senyorívola, del puntet (pejoratiu)

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap cot, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v estar molt bé, tenir cara i ulls

1. v afrontar, avergonyir, causar la deshonra, comprometre, deshonrar, donar una bufetada, fer abaixar la cara, fer quedar malament, fer vergonya, posar a la picota, posar en evidència, posar en ridícul, ruboritzar, sufocar, treure els drapets al sol

1. v deixar de racó, deixar en terra, descuidar, excloure, fer cas omís, fer vores, ignorar, menystenir, negligir, no tenir en compte, oblidar, ometre, passar olímpicament, passar per alt, passar per damunt, prescindir, preterir

2. v abandonar, deixar, deixar a l’estacada, deixar a una banda, deixar tirat, desentendre’s

3. v descartar, exceptuar, excloure, ometre, prescindir, salvar

1. v anar a espai, anar alerta, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v abatre, acatxapar, aclapar, aclaparar, aixafar, aplanar, atalbar, atuir, deprimir, desanimar, descoratjar, desencoratjar, desengrescar, desesmar, desmoralitzar, fulminar, prostrar

1. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v deixar de banda, deixar de racó, descuidar, excloure, fer cas omís, fer vores, ignorar, menystenir, negligir, no tenir en compte, oblidar, ometre, passar olímpicament, passar per alt, passar per damunt, prescindir, preterir

1. v deixar-se caure (en un lloc), acórrer, acudir, aparèixer, arribar, assistir, comparèixer, concórrer, fer acte de presència, irrompre, presentar-se, sobrevenir, sorgir, despenjar-se (col·loquial)

1. v al·ludir, apuntar, deixar caure, deixar entreveure, donar a entendre, fer al·lusió, indicar, insinuar, suggerir

1. v atracallar, empixonar, fastiguejar, fer la guitza, fer la vida impossible, fer patir, humiliar, incomodar, maltractar, molestar, mortificar, rebentar, tocar allò que no sona, tocar el botet, tocar la pera, vexar, emprenyar (col·loquial), fer la mà (col·loquial), fotre (col·loquial), putejar (col·loquial), tocar els collons (col·loquial), tocar els ous (col·loquial)

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. adv de bo, de bo de bo, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. adv a l’hora, al punt, a toc d’esquella, a toc de campana, a toc de corneta, com un clau, com un rellotge, en punt, puntualment

1. adv a baqueta, a empentes, a espentes, a puntades de peu, a puntellons, com un drap brut, com un gos, de mala manera, sense consideració, sense mirament

1. adv a la desesperada, desesperadament, en l’últim moment

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb parsimònia, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poc, a poc a poquet, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

2. adv a gotes, de gota en gota, intermitentment

1. adv amb coneixement (irònic), moderadament

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou feines, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou feines, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb penes i treballs, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou faenes, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou faenes, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. adv amb l’estómac buit, dejú, en dejú, estant dejú

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv més, més aïna, més aviat, més exactament, més prompte

1. adv a bocons, boca avall, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de cara avall, de panxa a terra, panxa cap avall, panxa per avall

1. prep a manera de, a tall de, a títol de, com, com a, en concepte de, en qualitat de

1. loc afinar el tret, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc ara per naps ara per cols, per fas o per nefas, per naps o per cols, per sí o per no, quan no són figues són raïms, tant sí com no

1. n baraca (islam), benastrugança, bona estrela, bona estrella, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n bona fe, correcció, decència, esportivitat, honestedat, honradesa, netedat, noblesa

1. n aliment, avituallament, manteniments, marmany, marmanya, menjar, provisió, quemenjar, queviures, rebost, recapte, vitualles

1. n arròs al forn, arròs passejat

1. adj apressat apressada, cames ajudeu-me, escapat escapada, escopetejat escopetejada, pressionat pressionada, pressut pressuda, sota pressió

1. v no donar-se raó a les barres, no donar tanda, parlar molt

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

2. v anar per bon camí, captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v caure en desús, desusar-se, passar de moda, perdre el tren, quedar antiquat, quedar desfasat

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir la bona

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v deixar entreveure, destil·lar, revelar, transparentar, traspuar

1. v ser ben plantat, tenir bona planta

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon negoci, guanyar, omplir-se les butxaques, tenir bons ingressos, treure faves d’olla

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

2. v girar la cara, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no mirar a la cara, retirar la paraula ‖ ANTÒNIMS: saludar

1. v acceptar, prendre’s bé, prendre’s les coses tal com són

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir dits, tenir mans de fada, tenir mans de plata

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v arribar a bon estat, prosperar, quallar, tenir efecte, tenir èxit, triomfar

1. v canviar de conversa, canviar de rosca, canviar el disc, girar full, passar carta, trencar de conversa

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v reglotar, regurgitar, repetir

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb perseverança, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv amb una sabata i una espardenya

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb persistència, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv abruptament, a la impensada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

2. adv a arraps, a cops de puny, a la babalà, arreu, atrafegadament, atropelladament, barrim-barram, barrip-barrap, barroerament, de qualsevol manera, desacuradament, descuradament, descurosament, grollerament, incurosament, pengim-penjam, potinerament, sense mirament, toscament

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv esportivament

1. adv braç a braç, familiarment

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb, juntament amb

1. prep al voltant de, amb relació a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. prep a risc de, arriscant-se a, en perill de

1. loc (fet sense remei) bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc bon profit, bon profit us faci

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. loc amb prudència, amb reserves, cum grano salis (llatí)

1. n aparador, armari, escaparata, expositor, raconera, vidriera, vitrina

1. n boca del cor, boca del ventre, epigastri

1. adj anular, cercolat cercolada (heràldica), cricoide (anatomia)

1. v captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, fer un bon paper, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v camandulejar, cançonejar, defugir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, estar carregat de cançons, evitar, fer el ganso, fer el ronsa, fer el ronso, fer l’orni, fugir d’estudi, gansejar, procrastinar, remolejar, romancejar, rondallejar, ronsejar, sornejar

1. v deixar en pilotes (col·loquial), arruïnar, deixar a l’escapça, deixar al mig del carrer, deixar amb la camisa a l’esquena, deixar escurat, deixar sense camisa, descabalar, desdinerar, eixugar la butxaca, empobrir, escurar les butxaques, llevar la pell, menjar-se de viu en viu, prendre el pa, xuclar la sang ‖ ANTÒNIMS: enriquir

1. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v engreixar-se, omplir-se

1. v al·ludir, apuntar, deixar caure, deixar implícit, donar a entendre, fer al·lusió, indicar, insinuar, suggerir

2. v deixar endevinar, destil·lar, revelar, transparentar, traspuar

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir molta carn damunt

1. v tenir bona llengua, tenir facilitat de paraula

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v ser ben plantat, tenir bona perxa

1. v abarganyar, afanyar-se, atrafegar-se, basquejar-se, cansar-se, coresforçar-se, desfetjar-se, despernegar-se, desviure’s, doblegar l’esquena, donar-se basca, donar-se pena, esbellussar-se, escarramicar-se, escarrassar-se, esfetgegar-se, esforçar-se, esfreixurar-se, esllomar-se, espavilar-se, espernegar-se, fatigar-se, fer l’impossible, fer mans i mànigues, malavejar, maldar, matar-se, posar el coll, remoure cel i terra, rompre’s l’esquena, sirgar, suar, suar el sagí, suar fel, suar la cansalada, suar la carcanada, suar la gota negra, suar sang, suar sang i aigua, suar tinta, traüllar, treballar, trescar, triscar, pencar (col·loquial)

2. v (morir en una empresa) deixar-hi els ossos, desviure’s, immolar-se, matar-se, morir, perdre la vida, quedar-s’hi, sacrificar-se, vessar la sang fins a l’última gota

1. v abonar, anotar, apuntar, arxivar, assentar, assenyalar, capbrevar, catalogar, consignar, enregistrar, fer el capbreu, fitxar, indexar, inscriure, inventariar, marcar, matricular, referenciar, registrar, repertoriar

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser una mala pua, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, semblar una paret sense arrebossar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v penjar els hàbits, secularitzar-se

1. v decebre, quedar curt, semblar poc, semblar poca cosa ‖ ANTÒNIMS: satisfer

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon guany, guanyar, omplir-se les butxaques, tenir bons ingressos, treure faves d’olla

1. adv independentment, lliurement, pel seu compte, per lliure

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona de Déu, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb dents i ungles, amb totes les armes, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

1. adv de bona fe, sense malícia

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. prep al costat de, en comparació a, en comparació de, en esguardament de, en esguard de, en vist, per comparació a, per comparació amb, respecte a, respecte de

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. adj amb els ulls tancats, ullcluc ullcluca

1. v abandonar, deixar, deixar a l’estacada, deixar de banda, deixar tirat, desentendre’s

1. v aterrar, batre, debel·lar, deixar fora de combat, deixar KO (anglès), derrotar, desfer, destrossar, esclafar, guanyar, posar el peu al coll, superar, vèncer, desconfir (antic), posar en vençó (antic)

1. v deixar-se d’històries, deixar-se d’hòsties, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries, tallar el nus gordià

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v arruïnar, deixar al mig del carrer, deixar amb la camisa a l’esquena, deixar escurat, deixar sense camisa, descabalar, desdinerar, eixugar la butxaca, empobrir, escurar les butxaques, llevar la pell, menjar-se de viu en viu, prendre el pa, xuclar la sang, deixar en pilotes (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: enriquir

1. v afalconar-se, befar-se, burlar-se, escarnir, fer befa, fer servir de ninot, fúmer-se, ironitzar, mofar-se, passejar-se, penjar la llufa, posar en solfa, posar l’albarda, prendre el número, prendre el pèl, prendre la mida, ridiculitzar, rifar-se, riure’s, torejar, trufar-se, xinar, fotre’s (col·loquial), vacil·lar (col·loquial)

2. v abusar, penjar la llufa, pujar a l’esquena

1. v deixar córrer, deixar dormir, deixar estar, deixar jeure, desentendre’s (d’una cosa), desocupar-se (d’una cosa)

1. v deixar en les mans (d’algú), comptar (amb algú), confiar (en algú), donar un vot de confiança (a algú), fer compte (d’algú), fer un acte de fe, tenir la paraula (d’algú)

1. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar a la caça, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v abjurar, arronsar-se, avergonyir-se, cantar el cacaracac, cantar la palinòdia, descomprometre’s, desdir-se, desistir, fer marxa arrere, fer marxa enrere, fer-se arrere, fer-se enrere, fer un pas enrere, girar cua, penedir-se, rectificar, recular, renunciar, retractar-se, tornar-se’n arrere

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tirar, tolerar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v tenir bona parola, tenir facilitat de paraula

1. v barbutir, bonir, botzinar, brunzinar, esclavonejar, funyar, grunyir, marmolar, mastegar, murmurar, parlar entre dents, reguinyar, remolejar, remugar, remuguejar, repotegar, resar, roncar, rondinar, rondinejar, rumorejar, rebotegar (antic), renegar (col·loquial)

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v corrompre’s, vendre’s

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv abundantment, com pa beneit, fàcilment, ràpidament

1. adv a batzegades, a fonades, a ràfegues, a rampells, a ratxes, a rauxes, a temporades, a tongades, intermitentment

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

1. adv a boca plena, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

2. adv absolutament, a cegues, a peus junts, a ulls clucs, confiadament, sense reserves

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb totes les armes, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

2. adv a capa i espasa, a peu i a cavall, a tot i a totes, contra vent i marea, per tots els mitjans

1. adv a boca plena, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

1. adv a bragueta solta, a regna solta, desenfrenadament, en llibertat

1. adv amb el pap buit, dejú, en dejú, estant dejú

1. prep conforme a, conformement a, d’acord amb, en virtut de, segons

1. prep al costat de, en comparació a, en comparació amb, en comparació de, en esguardament de, en esguard de, en vist, per comparació a, respecte a, respecte de

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la finalitat de, per, per mor de, per tal de

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. loc bon profit, que vagi de gust

1. n sobre de bombolla, sobre encoixinat

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

2. adj barat barata, bast basta, de baixa estofa, de baixa qualitat, de patacada, de poc valor, de trucalembut, infumable, ordinari ordinària, vulgar

3. adj de per riure, de riure, de secà, incompetent

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v abandonar, deixar, deixar a una banda, deixar de banda, deixar tirat, desentendre’s

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v (morir en una empresa) deixar-hi la pell, desviure’s, immolar-se, matar-se, morir, perdre la vida, quedar-s’hi, sacrificar-se, vessar la sang fins a l’última gota

1. v arruïnar, deixar a l’escapça, deixar al mig del carrer, deixar amb la camisa a l’esquena, deixar escurat, descabalar, desdinerar, eixugar la butxaca, empobrir, escurar les butxaques, llevar la pell, menjar-se de viu en viu, prendre el pa, xuclar la sang, deixar en pilotes (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: enriquir

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v arribar a bon fi, prosperar, quallar, tenir efecte, tenir èxit, triomfar

1. v abolir, abrogar, anul·lar, cancel·lar, cassar, declarar nul, declarar sense efecte, derogar, desconvidar, desencarregar, dirimir, dissoldre, extingir, impossibilitar, infirmar, inutilitzar, invalidar, irritar (dret), liquidar, redhibir, rescindir, resoldre, revocar, suspendre

2. v avortar, esguerrar, fer fracassar, frustrar, portar a no res

1. v deixar-se d’històries, deixar-se d’orgues, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries, tallar el nus gordià

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v anticipar, capguardar-se, curar-se en salut, pensar en el dia de demà, posar el pegat abans del furóncol, posar la bena abans de la ferida, prevenir, preveure

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v admirar, astorar, atarantar, atonir, atordir, atorrollar, causar estupefacció, causar estupor, confondre, deixar amb un pam de boca oberta, deixar atònit, deixar blau, deixar sense paraula, deixar sense respiració, deixar sorprès, desconcertar, embabaiar, embadalir, enlluernar, esbalair, estordir, extasiar, meravellar, sorprendre, torbar, xocar

1. adv descaradament, desvergonyidament, sense vergonya

1. adv amb una cama damunt de l’altra, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb dents i ungles, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

1. adv a bon dret, a dreta llei, de dret, de ple dret, legalment, segons la llei

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv de primera mà, directament, en persona, personalment

1. adv amb diferència, amb escreix, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a penes, de tant en tant, de tard en tard, extraordinàriament, infreqüentment, insòlitament, inusualment, poc sovint, poques vegades, rarament ‖ ANTÒNIMS: sovint

1. adv a les tres pedretes, amb el dogal al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre dos focs, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, per molts anys, per molts d’anys

1. prep acabat de, darrere, darrere de, després de, en acabat de, posteriorment a, seguint

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. conj a condició que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. loc amb diners, carxofes, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. adj amb els ulls clucs, ullcluc ullcluca

1. adj cara de circumstàncies, cara de mal atzar, cara de mal conhort, cara de pomes agres, cara de prunes agres, cara estirada, cara llarga, descontent descontenta

2. adj cara de circumstàncies, cara de mala llet, cara de pomes agres, cara de prunes agres, enfadat enfadada

1. v anar de boca de tothom, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon guany, fer un bon negoci, guanyar, omplir-se les butxaques, treure faves d’olla

1. v (cobrar abusivament) acanar, arrissar, carejar, cinglar, clavar, clavar l’ungla, clavar una acanada, cotnar, escorxar, escurar les butxaques, estacar, estafar, fer pagar car, fer pagar ganes i tot, fer pagar la farda, ficar les ungles, carvendre (antic)

1. v desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v amatinar-se, llevar-se de bon matí, matinar, matinejar

1. v admirar, astorar, atarantar, atonir, atordir, atorrollar, causar estupefacció, causar estupor, confondre, deixar amb un pam de boca oberta, deixar atònit, deixar blau, deixar cara de mona, deixar sense respiració, deixar sorprès, desconcertar, embabaiar, embadalir, enlluernar, esbalair, estordir, extasiar, meravellar, sorprendre, torbar, xocar

2. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense resposta

1. v beure’s amb la mirada, mirar (àvidament)

1. v comptar rudimentàriament, fer comptes rudimentaris, fer el compte de la vella

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. adv a l’encesa, al jaç, amb els pixats al ventre, amb les mans a la pasta, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. adv amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. adv a consciència, acuradament, amb atenció, amb els cinc sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv amb força, amb tota força, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a les tres pedretes, amb la soga al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre dos focs, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. adv a cient, amb coneixement de causa, amb plena consciència, conscientment

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

2. adv a consciència, acuradament, amb atenció, amb tots els sentits, escrupolosament, minuciosament

1. prep al marge de, independentment de, sense perjudici de, sense perjuí de, sens perjudici de

1. prep amb la recomanació de, sota els auspicis de, sota la protecció de

1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser molt fàcil, ser pa i nous, ser peix al cove

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit

1. loc amb diners, torrons, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap jup, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. v condemnar, desnonar, donar per incurable, relinquir

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v beure’s amb els ulls, mirar (àvidament)

1. v auditar, comprovar, compulsar, contrastar, controlar, corregir, examinar, fiscalitzar, inspeccionar, monitorar, passar els ulls, passar revista, reexaminar, repassar, reveure, revisar, revistar, supervisar, vigilar

1. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

2. v deixar-se d’hòsties, deixar-se d’orgues, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries, tallar el nus gordià

1. v aterrar, batre, debel·lar, deixar fora de joc, deixar KO (anglès), derrotar, desfer, destrossar, esclafar, guanyar, posar el peu al coll, superar, vèncer, desconfir (antic), posar en vençó (antic)

1. v agafar por, estar espantat, redubtar, reguardar, sentir por, sentir temor, témer, temorejar, tenir aprensió, tenir por, tremolar

1. v alçar-se de bon matí, amatinar-se, matinar, matinejar

1. v eixir amb una flautada, sortir amb un ciri trencat

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a mans besades, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv acordadament, a dretcient, a dretes, a gratcient, a posta, a postes, a propòsit, deliberadament, exprés, expressament, ex professo (llatí), intencionadament, volent, voluntàriament

2. adv a cient, amb coneixement de causa, amb plena coneixença, conscientment

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. prep amb el patronatge de, sota els auspicis de, sota la protecció de

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v anar de boca en boca, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu

1. v sortir amb estirabots, sortir amb un ciri trencat

1. v anar amb el cor a la mà, obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la mà

1. v causar sensació, destacar, donar el colp, donar el cop, fer cop, fer època, fer forrolla, fer furor, fer sensació, fer soroll, fer tronar i ploure, tenir eco, tenir ressò, tenir ressonància

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell

1. v abassegar, acaparar, acumular, agabellar, apropiar-se, arramassar, arrambar, arreplegar, emmagatzemar, monopolitzar, retenir ‖ ANTÒNIMS: compartir

1. v sorribaldar, tancar amb pany i forrellat

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una dormida, fer una sonada, fer un cop de cap, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv breument, compendiosament, concisament, en quatre ratlles, en una paraula, lacònicament, parcament, ràpidament, resumidament, sòbriament, succintament, sumàriament, telegràficament

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc el que no mata engreixa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons

2. v deixar-se d’històries, deixar-se d’hòsties, deixar-se d’orgues, deixar-se de raons, tallar el nus gordià