1. n anada, camí, caravàning, circuit, cós (antic; ort. pre-2017), creuer, curs, eixida, excursió, expedició, itinerari, jornada, línia, marxa, pas, passada, passatge, peregrinació, periple, recorregut, rumb, ruta, singlada, singladura, sortida, traça, traçat, trajecte, trajectòria, travessa, travessia, viatge, cos (antic)

2. n avifauna, bandada, eixam, esbart, escamot, estol, moixonada, molada, novellada, ocellada, ocellam, ramada, serrada, volada, voladissa, volior

3. n (de campanes) clasc, cuitada, drang, repic, repicada, sometent, ting-ting, tintinabulació, toc

4. n volada

5. n xàrter

1. n asfalt, betum, quitrà

1. n pols (m), borrall, bri, brossa, busca, engruna, esguit, espurna, esquitx, gota, gra, guspira, infinitèsim (matemàtiques), mica, palleta, part (f), partícula, pessic, polsada, polset, punt, resquitx, sospir, volva

2. n pols (m), batec, batement, polsament, pulsació

3. n pols (m), templa

1. n pols (f), polsegada, polseguera, polseguina, polsim, polsina, polsinera, terreguera

2. n pols (f), corca, corcat, corquim, quera

1. n carbonissa, carrall, menudall, terregada, turo

2. n habilitat (f), punteria, seguretat

1. v atiranyar, avançar, camejar, caminar, carregar-se les cames a coll, circular, deambular, errar, fer camí, fer via, gambejar, marxar, passejar, peonar, pernejar, recórrer, rodar, rondar, transitar, trescar, trotar, vagar, viatjar, nannar (infantil)

2. v allargar-se, arribar-se, aviar-se, dirigir-se, encaminar-se, enfilar, fer cap, fer proa, orientar-se, posar proa, tirar

3. v adir-se, casar, convenir, correspondre, encaixar, escaure, harmonitzar, lligar, quadrar

4. v funcionar, guixar, marxar, rutllar, tirar, carburar (col·loquial)

5. v conduir, dur, menar, portar

6. v dur, portar, vestir

1. v anar (col·loquial), anar de calces, anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. n adhesió, adoració, afecció, afecte, agermanament, amicícia, amistat, amor, avinença, camaraderia, companyonia, complicitat, comprensió, comunió, concòrdia, confraternitat, conlloga, consideració, dilecció, emotivitat, entesa, estima, estimació, fal·lera, fervor, fidelitat, fília, fraternitat, germania, germanor, harmonia, idolatria, inclinació, llei, lleialtat, lliga, lligam, predilecció, reverència, simpatia, solidaritat, tendresa, unió, carinyo (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: odi

2. n ànim, volença, volició, voluntat

1. v ambicionar, anar a la saga, anar darrere, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor

2. v aclamar, afavorir, decidir-se, desitjar, donar suport, elegir, escollir, optar, preferir, seleccionar, triar, votar

3. v afavorir, agradar, anteposar, avantposar, desitjar, distingir, estimar més, estimar-se més, preferir, preposar, sobreposar

4. v dur de cap, fer compte, fer pensament, ficar-se al cap, posar-se en cor, pretendre, proposar-se, tenir el propòsit, tenir la intenció, tenir per cor

5. v assajar, fer per manera de, intentar, mirar, pretendre, procurar, provar, temptar, tractar, veure

6. v caldre, demanar, exigir, freturar, haver de menester, necessitar, requerir

7. v acceptar, admetre, assumir, concedir, rebre

8. v adorar, amar, apreciar, estimar

1. v voler (fer una cosa), donar la gana, rotar (col·loquial)

1. adj conscient, deliberat deliberada, exprés expressa, intencional, intencionat intencionada, premeditat premeditada, voluntari voluntària ‖ ANTÒNIMS: involuntari involuntària

1. v (seguit d’infinitiu) anar per, dirigir-se a, estar a punt de

1. adv acordadament, a dretcient, a dretes, a gratcient, amb plena consciència, a posta, a postes, a propòsit, deliberadament, exprés, expressament, ex professo (llatí), intencionadament, voluntàriament

1. adv a mà alçada, en joli, enlaire, en sopols

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj d’ençà que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj com, pel fet que, sent així que

1. loc (indeterminació) de més verdes en maduren, Déu sap, no se sap mai, potser, tal vegada, tal volta, vés a saber

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v (seguit d’infinitiu) anar a, dirigir-se a, estar a punt de

1. v caure malalt, contraure una malaltia, emmalaltir, empiocar-se, enfelar-se (del fetge), estar tou, fer-se malalt, ficar-se al llit, indisposar-se, malaltejar, perdre forces, posar-se malalt

1. v agitar, baquetejar, batre, batzegar, bellugar, brandar, brandejar, brandir, espolsar, fer sotracs, moure, posticar, regirar, remenar, remoure, sacsar, sacsejar, somoure, sotragar, sotraguejar, trontollar, ventar

1. v atomitzar, concassar, esberlar, fer a miques, fer a trossos, fer miques, fer peces, fer trossos, fer xixines, moldre, molinar, polsinar, polvoritzar, trencar, triturar, xacar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. conj a menys que, llevat que, si doncs no, tret que

1. conj a menys que, fora que, llevat que, si doncs no

1. conj a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj (causal) car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

2. conj considerant que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. conj ans, ans al contrari, sinó

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, sort que, valga que

1. conj atès que, considerant que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que

1. conj (final) a fi i efecte que, perquè, per tal que

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, i bo que, valga que

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho

1. loc així, així doncs, consegüentment, de manera que, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. loc ben cert que, bé prou que, és clar que

1. v amplejar, anar ample, anar balder, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v connotar, denotar, designar, donar a entendre, expressar, indicar, mostrar, revelar, ser senyal, significar, simbolitzar, traspuar

2. v comportar, connotar, implicar, representar, significar, suposar

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

2. v anar tirant, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar

3. v atiranyar (amb dificultats), avançar, progressar, tirar avant, tirar endavant

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v alçar el vol, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapar a córrer, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, girar cara, guillar, pegar a fugir, picar de sola, picar sola, pirar, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)

3. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

4. v agonitzar, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

5. v consumir-se, desaparèixer, dissipar-se, esfumar-se, espassar, esvair-se, esvanir-se, evaporar-se, fondre’s, marfondre’s, mitigar-se, morir-se, passar avall, perdre’s, volatilitzar-se

6. v abandonar, desterrar-se, emigrar, exiliar-se, expatriar-se, migrar, partir, transmigrar ‖ ANTÒNIMS: repatriar-se

7. v eixir, fer-se a la mar, llevar àncores, llevar l’àncora, partir, salpar, sortir

8. v desplaçar-se, mudar-se, traslladar-se

1. v (ser pobre) anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció

1. ij eh, no, oi

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, de la mateixa manera que

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, i bo que, sort que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé

1. loc anar escanyat

1. adj de masses, mainstream (anglès), popular, que fa furor

1. v amplejar, anar balder, anar gran, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v antecedir, precedir

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v anar a dormir, anar a jóc (ort. pre-2017), anar a la joca

1. v anar a jóc (ort. pre-2017), anar a dormir, anar a joc, anar a la joca

1. v anar errat de comptes, anar lluny d’osques, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v aguantar, allargassar-se, conservar-se, continuar, durar, estendre’s, eternitzar-se, inveterar-se, mantenir-se, perdurar, perllongar-se, perpetuar-se, persistir, perviure, prolongar-se, resistir, restar, romandre, seguir, subsistir, tirar, viure

1. v afonar-se, enfonsar-se, fer aigües

1. adv a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. ij calla, calleu, moixoni, mut, mut i callosa, mutis, muts, muts i a la gàbia, silenci, xit, xst, xut

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj després que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

2. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj des que

1. conj a menys que, fora que, si doncs no, tret que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc tot això que, tot allò que, totes les coses que, tot quant

1. n albir, discreció, franc albir, franc arbitri, franc poder, lliure albir, lliure arbitri

1. adj boníssim boníssima, d’allò que no hi ha, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v anar d’un pèl, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v anar de cul (col·loquial), anar de bòlit, anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca

1. v (riure molt) baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure pels colzes, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)

1. v freqüentar, ser assidu

1. v anar a espai, anar amb compte, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v amplejar, anar ample, anar gran, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v anar de calces, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v tardar, trigar

1. v anar a la idea, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

2. v anar fent, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar

1. v concretar, definir, delimitar, detallar, determinar, especificar, formalitzar, formular, limitar, matisar, posar els punts sobre les is, posar les coses al seu lloc, precisar, puntualitzar

1. v arribar a temps, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir al cas, venir a propòsit, venir a tall, venir a tomb

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v buidar el pap, desbotar, desbrafar-se, desfogar-se, donar pas, engegar, esbravar-se, esclafir, escopir, esplaiar-se, etzibar, exterioritzar, renegar

2. v alliberar, amollar, desamarrar, desempresonar, desencadenar, desendogalar, desengrillonar, desfermar, deslligar, deslliurar, excarcerar, soltar

3. v afluixar, amollar, despenjar-se (amb un comentari), dir, engaltar, entaferrar, espletar, etzibar, manifestar, soltar

4. v amollar, aviar, despatxar, engegar, llançar

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v alçar el cap, augmentar, avançar, evolucionar, florir, guanyar, millorar, progressar, prosperar, refer-se, superar-se ‖ ANTÒNIMS: empitjorar

1. adv especialment, fonamentalment, majorment, oimés, per damunt de tot, principalment, sobretot

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv a l’esme, automàticament, compulsivament, d’esma, d’esme, de cor a pensa, impulsivament, inadvertidament, inconscientment, instintivament, involuntàriament, irreflexivament, maquinalment, mecànicament, per inèrcia, sense pensar, sense pensar-s’hi gaire

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulguis, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, i tant que sí, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulgues, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, i tant que sí, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, perquè, per tal com, puix, puix que

2. conj com, com que, sent així que

1. conj (final) a fi i efecte que, a fi que, perquè

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj fora que, llevat que, si doncs no, tret que

1. conj en la mesura que, en la proporció que, en quant

1. conj acabat que

1. conj amb tot i que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc ben cert que, bé prou que, prou que

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. loc anar al punt, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat

1. loc ben cert que, és clar que, prou que

1. adj de masses, mainstream (anglès), popular, que arrasa

1. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)

1. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)

1. v anyellar (l’ovella), bessonar, cabridar (la cabra), cadellar (la gossa), concebre, conillar (la conilla), corderar (l’ovella), deslliurar, donar a llum, fer, gatinar (la gata), gorrinar (la truja), infantar, parir, parterejar, pollinar (l’egua), porcellar (la truja), portar al món, quissoiar (la gossa), recordinar (ovella o cabra), vedellar (la vaca), xaiar (l’ovella), desocupar (col·loquial), fillar (antic)

1. v alternar, atandar, canviar, fer la bàscula, fer torns, intercanviar, rellevar, remudar, substituir, succeir

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v anar alerta, anar amb compte, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v arriscar-se, fer un vaitot, jugar-s’ho tot, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, posar-ho tot sobre una carta

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v missar, oir missa

2. v no tenir retop, ser irrebatible

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v acordar, amistar-se, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v afeblir, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v anar a petar (col·loquial), afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial)

1. v ambicionar, anar a la saga, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor, voler

2. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar a la caça, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

3. v afalagar, cortejar, dir amoretes, fer el tato, fer l’aleta, fer l’amor, fer la cort, fer tats, festejar, galantejar, tirar amoretes, tirar els trastos, tirar la canya

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar a la idea, anar per feina, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. prep al voltant de, amb referència a, amb relació a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. conj mentre

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, quan, si bé, tot i que

1. conj atès que, considerant que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. loc tot allò que, tot el que, totes les coses que, tot quant

1. loc anar al pèl, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat

1. loc tot això que, tot el que, totes les coses que, tot quant

1. loc bé prou que, és clar que, prou que

1. v afeblir, anar a menys, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v anar de copes, anar de parranda, eixir, sortir

1. v no parar en torreta, no parar quiet, no poder parar, picar el cul, ser cul calent, ser el cul d’en Jaumet, ser escopeta de cul calent, ser un argent viu, ser un belluguet, ser un nervi, ser un tràfec, tenir el diable al cos, tenir nervi, tenir puces

1. v anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. v cavalcar, cavallejar, colcar, dirigir, encamallar-se, encamellar-se, muntar, muntar a cavall

1. v fer el got, fer el toc, fer la copa, fer-se’n una, fer una copa, fer un beure, fer un cafè, matar la set

2. v anar de marxa, anar de parranda, eixir, sortir

1. v absentar-se, faltar, fer campana, fer el salt, fer fotja, fer fugina, fer pila, fer safrà, fer toris, no assistir, salar, saltar, pelar-se (col·loquial)

1. v beure de gorra, gorrejar, menjar de gorra

1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v anar a joc, anar a jóc (ort. pre-2017), anar a la joca

1. v anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v (fer l’acte sexual) acoblar, acoblar-se, anar-se’n al llit, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar una ceba (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial), tirar-se (col·loquial)

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v cridar a l’ordre, fer llaurar dret, fer quadrar

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, sense mida

2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, costi el que costi, incondicionalment, passi el que passi, tant sí com no

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

2. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulgues, com vulguis, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj a condició que, amb el benentès que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj (causal) atès que, car, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. conj a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj com, com que, pel fet que

1. conj no... excepte, no... sinó, tan solament, tan sols

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. loc anar just

1. loc Déu ho faci, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo

1. loc burxa que burxa, nyic-i-nyac, rasca que rasca

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa

1. loc amb diners, carxofes, amb diners, torrons, pagant, sant Pere canta, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. loc ja no ve d’aquí, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc així, així doncs, així que, consegüentment, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. n possibilisme, pragmatisme, realisme

1. adj balbuç balbuça, balbucient, botijós botijosa, botillós botillosa, disfèmic, embudaire, embuder embudera, farfallós farfallosa, quec queca, tartamut tartamuda, xafallós xafallosa, piulo (col·loquial)

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v aixafar, avançar, avantatjar, debel·lar, derrotar, destacar, donar quinze i falta (a algú), donar quinze i ratlla (a algú), eclipsar, excel·lir, fer la pols (a algú), fer ombra, guanyar, guanyar terreny, passar, passar al davant, passar la mà per la cara, prevaler, sobrar, superar, ultrapassar, vèncer

2. v abanderar, administrar, capitanejar, comandar, conduir, coordinar, dirigir, encapçalar, gestionar, governar, liderar, manar, menar, organitzar, pilotar, presidir, regentar, regir

1. v anar de calces, anar de cos, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar llampat, anar per feina, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

2. v anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v excedir, passar, sobremuntar, sobrepassar, sobrepujar, superar, transcendir, ultrapassar

1. v anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar a la idea, anar llampat, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

2. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v befar, bromejar, fer broma, fer burla, ironitzar, trufejar, verbejar, xanxejar, fer cagarel·la (col·loquial)

2. v dir per dir, dir per verba, gastar raons, parlar per parlar, parlotejar, xarrar, xerrar

1. v ambicionar, anar darrere, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor, voler

1. v (estar embriac) anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v anar a dormir, anar a joc, anar a jóc (ort. pre-2017)

1. v amprar, emmanllevar, emprar, fer-se prestar, fer un emprèstit, manllevar

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v baixar, caure, davallar, desprendre’s, ensulsiar-se, ensulsir-se, esbaldregar-se, esboldregar-se, esllavissar-se, esllenegar-se, precipitar-se, solsir, solsir-se

1. adv a la traça, aparentment, pel que es veu, segons es veu, segons pareix, segons sembla

1. adv a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv allà on, a on, on

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot

1. adv a la traça, aparentment, pel que sembla, segons es veu, segons pareix, segons sembla

1. adv pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

3. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara rai que, encara sort que, i bo que, sort que, valga que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, una vegada, una volta, un cop

1. conj amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj encara com que, encara sort que, i bo que, sort que, valga que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, suposat que

1. loc no fora cas que, no siga cas que

1. adj avantatjós avantatjosa, beneficiós beneficiosa, eficaç, eficient, florent, lucratiu lucrativa, productiu productiva, proficu profícua, profitós profitosa, pròsper pròspera, prosperós prosperosa, que surt a compte, reditici reditícia, redituable, remunerador remuneradora, rendible, retent, saludable, útil

1. v anar a espai, anar alerta, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v anar de morros per terra, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v anar-se’n la mà (a algú), abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v agradar, ballar en l’ull (a algú), caure bé, conquistar, fer-se estimar, guanyar-se el cor, guanyar-se l’afecte, robar el cor (a algú), seduir

1. v caure pel seu propi pes, no caldre dir, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

2. v anar de bòlit, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

3. v caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. v acaçar, acuitar, anar a la caça, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. pron qualsevol, qualsevol persona, qualsevulla, quisvulla

1. conj atès que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj així que, a penes, bon punt, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara com que, encara rai que, i bo que, sort que, valga que

1. loc afinar el tret, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc burxa que burxa, nyic-i-nyac, sona que sona

1. loc no fora cas que, no fos cas que

1. loc no fos cas que, no siga cas que

1. loc nyic-i-nyac, rasca que rasca, sona que sona

1. v anar de bòlit, anar de corcoll, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v arrossegar-se, bolcar-se, capitombar, fer tomballons, rebolcar-se, redolar per terra, rodolar per terra, tombar-se

1. v anar de copes, anar de marxa, eixir, sortir

1. v anar a espetegar (col·loquial), afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a petar (col·loquial)

1. v anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

2. v afonar-se, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, esmarrar-se, extraviar-se, fer marrada, marrar, perdre’s, perdre el nord, perdre el quest, perdre el rumb, perdre l’esma, perdre l’orientació, perdre la carta de navegar

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la mateixa manera que, igual que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj en la proporció que, en quant, en tant que

2. conj en la proporció que, tant com

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, tant de bo

1. loc bon profit, bon profit us faci

1. adj avantatjós avantatjosa, beneficiós beneficiosa, eficaç, eficient, florent, lucratiu lucrativa, productiu productiva, proficu profícua, profitós profitosa, pròsper pròspera, prosperós prosperosa, que ix a compte, reditici reditícia, redituable, remunerador remuneradora, rendible, retent, saludable, útil

1. v captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, fer un bon paper, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v camandulejar, cançonejar, defugir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, estar carregat de cançons, evitar, fer el ganso, fer el ronsa, fer el ronso, fer l’orni, fugir d’estudi, gansejar, procrastinar, remolejar, romancejar, rondallejar, ronsejar, sornejar

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar amunt i avall, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, esquirolejar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v eixir a l’encontre, eixir al pas, fer-se trobadís, sortir a carrera, sortir a l’encontre, sortir al pas, venir a l’encontre

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v guiar, obrir camí, obrir la marxa, precedir, ser pioner

1. v allunyar-se, anar amunt i avall, anar d’ací d’allà, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, esquirolejar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v anar-se’n la bola (a algú), anar-se’n de l’olla, anar-se’n la perola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, rutllar

1. v alienar-se, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

2. v desaprendre, descuidar-se, desmemoriar-se, fugir del cap, oblidar, oblidar-se ‖ ANTÒNIMS: recordar

3. v desmemoriar-se, perdre la memòria, tenir una memòria de mosquit

1. v (fer l’acte sexual) acoblar, acoblar-se, anar a l’hort, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar una ceba (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial), tirar-se (col·loquial)

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. adv altament, bastant, bé, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, molt, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. adv no fos cas que, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. pron el món i la bolla, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, Déu i sa mare (col·loquial), tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. conj (final) a fi que, perquè, per tal que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc a peu i a cavall, contra vent i marea, fort i mort, nyic-nyic, tretze són tretze

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler tocar el cel amb la mà

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar d’ací d’allà, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, esquirolejar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v (ser pobre) anar blau, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v barquejar, bordejar, circumnavegar, córrer la mar, costejar, costerejar, embarcar, emmarar-se, engolfar-se, ennavegar-se, fer cabotatge, fer un creuer, forejar, navegar, orsar, orsejar, reembarcar, sallar, singlar, terrejar, tripular, velejar, vorejar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, costi el que costi, incondicionalment, peti qui peti, tant sí com no

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

2. adv com qui sent ploure, com si res, com si tal cosa, impassiblement

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, incondicionalment, passi el que passi, peti qui peti, tant sí com no

1. conj atès que, considerant que, en vista que, tenint en compte que, vist que

1. loc amb diners, carxofes, amb diners, torrons, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, sense anar més lluny, verbigràcia

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui mana mana

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar com l’anell al dit

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no trau cap, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. adj boníssim boníssima, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v anar-se’n la bola (a algú), anar-se’n la perola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v anar a la seva, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v anar-se’n la perola (a algú), anar-se’n de l’olla, anar-se’n la bola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v pagar amb la mateixa moneda, rescabalar-se, resquitar-se, revenjar-se, satisfer-se, tornar mal per mal, venjar-se

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v anar errat, anar errat de comptes, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. adv com aquell qui res, com si res, com si tal cosa, impassiblement

1. adv almon, en cap banda, en cap lloc, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra

1. conj en la mesura que, en quant, en tant que

2. conj en la mesura que, tant com

1. conj a condició que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc anar d’Herodes a Pilat, fer gestions infructuoses

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet ha de complir, tractes són tractes

1. loc anar escanyat de diners, anar just de diners, tenir pocs diners

1. loc anar curt d’armilla, anar escanyat de diners, tenir pocs diners

1. loc tot això que, tot allò que, tot el que, tot quant

1. v anar-se’n a la merda (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v anar de boca de tothom, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v aguaitar, albirar, atalaiar, dreçar les orelles, emboscar-se, escoltar, esguardar, espiar, estar a l’aguait, estar a l’escolta, estar a les escoltes, fer talaia, fitar, mirar de biaix, mirar de cua d’ull, mirar de reüll, no treure l’ull, obrir les orelles, observar, reguardar (amb temor), sotjar, veure d’esquitllentes, veure de gairó, vigilar

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre

1. conj atès que, considerant que, en vista que, havent esguard que, vist que

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui primer és al molí primer mol

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, verbigràcia

1. loc mai no és tard quan arriba, mai no és tard quan Déu ajuda

1. loc encara gràcies, val més això que una punyada a l’ull

1. v (ser ric) abillar-la, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb la mà, voler abastar el cel amb les dents

1. v anar errat, anar lluny d’osques, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v anar amb totes les veles al vent, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler tenir art ni part, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s, passar (col·loquial)

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que formatge, unflar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v anar arrere com els crancs, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. v anar-se’n de les mans (a algú), descontrolar-se, escapar-se de la mà (a algú), escapar-se de les mans (a algú), perdre el control

1. loc digues-li atxa, digues-li naps, digues-li cos, més o menys, poc ençà poc enllà

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no passa, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. adj característic característica, congènit congènita, connatural, de mena, de naixement, ingènit ingènita, innat innata, nadiu nadiua, nat nada, natiu nativa, natural, propi pròpia

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

1. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de boca en boca, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar vent en popa, rutllar

1. v anar per l’altre cantó, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v anar per l’altre forat, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v atracallar, empixonar, fastiguejar, fer la guitza, fer la vida impossible, fer patir, humiliar, incomodar, maltractar, molestar, mortificar, no deixar viure, rebentar, tocar el botet, tocar la pera, vexar, emprenyar (col·loquial), fer la mà (col·loquial), fotre (col·loquial), putejar (col·loquial), tocar els collons (col·loquial), tocar els ous (col·loquial)

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui

1. loc anar com una pilota, fer gestions infructuoses

1. loc trobar escarment, trobar sabata de son peu

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la boca, tenir el cor a la mà

1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

2. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com si res, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc anar curt d’armilla, anar just de diners, tenir pocs diners

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar que ni pintat

1. loc càrrega a gust no pesa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser l’hòstia (vulgar), ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v eludir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, fer l’orni, fugir d’estudi, fugir per la tangent, sortir amb un ciri trencat, trencar de conversa, escaquejar-se (col·loquial)

1. v buscar tres peus al gat, cercar cinc peus al gat, escafinyejar, filar prim, mirar prim, primfilar, ser exigent, ser llepafils

1. v anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, igual que

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. adj amovible, de posar i llevar, de posar i treure, desmuntable, extraïble, llevadís llevadissa, postís postissa, provisional

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que peix, unflar

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. adv com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. n la gota que fa vessar el got

1. n (sentit figurat) atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, cercle viciós, cul-de-sac

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v agafar-se fort, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. v abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler saber-ne res, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s, passar (col·loquial)

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. pron ni la mare que el va parir (col·loquial), cap persona, ningú, ni Déu (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v anticipar-se, curar-se en salut, prevenir, ser previsor

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, serà el que Déu voldrà

1. loc val més pecar per excés que per defecte, val més pecar per massa que per massa poc, val més que en sobri que no que en falti

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. loc amb diners, carxofes, amb diners, torrons, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners vola

1. n el que faltava per al duro

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible

1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció

1. v desviar-se del tema, divagar, extravagar, fugir d’estudi, saltar d’una cosa a l’altra

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, el món és dels qui matinegen, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. loc el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú, qui guarda quan té menja quan vol

1. adj àrid àrida, avorridor avorridora, avorrit avorrida, carregós carregosa, eixarreït eixarreïda, eixarrit eixarrida, ensopit ensopida, fastijós fastijosa, inacabable, interminable, llarg llarga, monòton monòtona, oiós oiosa, pesat pesada, plumbi plúmbia, prolix prolixa, repetitiu repetitiva, tediós tediosa, farragós farragosa (col·loquial), plom (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: amè amena

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb les dents, voler-s’ho menjar tot

1. loc a bon entenedor, poques paraules

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. adv a cor què vols, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. loc com a cal sogre, com un canonge, com un marquès, com un rei

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. v allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. loc a qui no gasta, poc li basta, el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb la mà, voler-s’ho menjar tot

1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar la banya en un forat, ficar-se al barret, ficar-se al cap, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler fer entrar el clau per la cabota

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més la salsa que els caragols

1. v anar arrere com els crancs, anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, sortir perdent

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater

1. loc avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, do ut des (llatí), favor per favor, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat, una mà renta l’altra

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. v allargar més el peu que la sabata, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha

1. loc costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada

1. loc no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc encara gràcies, val més això que res

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar la banya en un forat, ficar-se al barret, ficar-se al cap, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler clavar el clau per la cabota

2. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per massa que per massa poc, val més que en sobri que no que en falti

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per excés que per defecte, val més pecar per massa que per massa poc

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per excés que per defecte, val més que en sobri que no que en falti

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata

1. loc dolent per dolent, mal a mal, mal per mal, no deixeu les garbes pel rostoll, no deixeu les sendes velles per les novelles, per la drecera no deixis la carretera, preu per preu, tant per tant

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc a qui no gasta, poc li basta, qui guarda quan té menja quan vol

1. loc cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. loc cap geperut no es veu la gepa, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí